Penso, sincerament, que tot i que moltes persones poden pensar que la situació dels joves a qui s’intervé, en el meu cas, la podrien considerar com a privilegiada, ja que, a causa de la seva situació socioeconòmica, tenen l’oportunitat de formar-se en un institut privat amb unes condicions i en un país meravellós. A més, el fet d’estudiar en aquest tipus d’escoles, els obre les portes a poder cursar en les universitats amb programes internacionals més prestigioses d’arreu del món.  

No obstant això, els joves que estudien aquí, no viuen l’experiència de manera tan idíl·lica, ja que se’ls fa molt complicat viure internats lluny del seu país d’origen i lluny dels seus familiars i amics, més encara durant l’etapa de l’adolescència. A més, molts joves senten una gran pressió per part de les seves famílies i d’ells mateixos, ja que el preu per estudiar en aquests instituts cada any és molt elevat.

És per això que, abans de començar el disseny d’una intervenció psicopedagògica, s’ha de tenir en compte les necessitats que el centre presenta particularment i quins objectius es volen assolir en aquest cas.

És per això que, saben el punt de partida, els objectius principals d’aquesta intervenció són que els joves aprenguin a:

• Reconèixer les seves emocions i les de la resta.
• Conèixer-se millor a si mateixos.
• Construir relacions més sanes.
• Ser capaç de compartir i expressar allò que estan sentint.
• Fer que l’escola esdevingui un entorn segur.