Hola a tots i a totes. Aquesta sessió correspon a la fase de disseny, producció i validació de materials del projecte d’intervenció. L’activitat principal ha consistit en l’elaboració de la Guia de detecció diferencial i suports universals en format tríptic, adreçada als docents de 1r i 2n de Primària de l’Escola Mirasan. El recurs s’ha dissenyat com una eina visual i operativa que sintetitza indicadors de normalitat evolutiva i signes d’alerta en lectoescriptura. Actualment, s’estan duent a terme les reunions de supervisió amb la tutora de l’EAP per a la validació final del document abans de la seva transferència al centre la setmana vinent.

Objectius: Dissenyar una guia visual i pràctica que reculli els criteris de normalitat evolutiva i els signes d’alerta en lectoescriptura. Proposar un banc de mesures universals d’aula basades en el DUA per minimitzar derivacions prematures. Finalment, validar l’adequació del recurs als protocols de l’EAP i garantir-ne el rigor científic i normatiu.

Reflexió personal fonamentada i crítica: L’elaboració d’aquest material respon a la necessitat de dotar el claustre d’eines que redueixin la incertesa davant la diversitat, transformant una demanda reactiva en una observació pedagògica fonamentada. Tal com postula Sánchez (2000), la disponibilitat de recursos tècnics és clau per a un assessorament amb èxit. Tanmateix, des d’una vessant crítica, cal reconèixer que la intervenció no s’ha de focalitzar en el dèficit, sinó en la creació de contextos inclusius (Huguet, 2006). La guia pretén que el professorat entengui que moltes dificultats no són signes d’alerta, sinó processos dins dels marges maduratius normatius.

Evidències: Es presenten com a mostres reals del treball realitzat:

• El tríptic de detecció diferencial: Document visual que inclou el semàfor de cribratge amb marges maduratius (inversions, omissions) i signes d’alerta (persistència, bloqueig) [vegeu arxiu adjunt].

• Banc de mesures DUA: Recull d’estratègies com l’accés multimodal a la informació i la flexibilitat en l’avaluació.

• Esborrany del qüestionari digital: Eina en Google Forms per recollir el feedback dels docents.

Avaluació de la intervenció:  L’avaluació d’aquesta sessió es basa en el grau d’ajust de la guia als criteris normatius del Departament d’Educació i la validació positiva per part de la tutora de l’EAP (indicadors de procés). Atesa la brevetat del Pràcticum, s’ha prioritzat l’avaluació de resultats immediats a través del qüestionari de satisfacció, que mesurarà la claredat dels criteris i la utilitat percebuda pels docents (amb un llindar d’èxit del >80%). Aquesta eina ha de servir per acreditar si la guia realment respon a la necessitat d’apoderament docent i si actua com un filtre eficaç per a les demandes de l’EAP.

Observacions personals: Una de les principals reflexions sorgeix d’una limitació detectada en el retorn del R3 per part de la tutora de l’assignatura: tot i que la guia és un recurs valuós, per si sola no permet valorar si la necessitat queda realment coberta a llarg termini o quin és el seu impacte real a les aules. Aquesta contradicció entre la producció d’un material de qualitat i la dificultat de mesurar-ne l’impacte sistèmic immediat m’ha portat a reorientar l’avaluació cap a la percepció d’utilitat i seguretat docent. L’objectiu és evitar la saturació de la referent de l’EAP amb demandes que es troben dins del marge maduratiu, promovent un model de corresponsabilitat i atenció inclusiva segons el Decret 150/2017.

Hola a tots i totes! després de replantejar el disseny de la meva proposta d’intervenció he pogut començar amb la primera sessió

Descripció de l’activitat: Durant aquesta primera fase s’ha dut a terme una observació sistemàtica a l’aula d’I3 amb l’objectiu d’identificar com es gestiona la diversitat en el dia a dia. Aquesta ha estat centrada en diferents aspectes com: l’organització dels espais (foto adjunta a la entrada), les rutines diàries, les estratègies utilitzades pel docent i el nivell de participació dels infants. Juntament amb això, s’ha realitzat una reunió amb la tutora per contrastar les observacions i recollir la percepció de la tutora sobre les necessitats reals de  l’aula, així com les dificultats principals en la gestió del grup i la diversitat.

Objectius:

• detectar les necessitats reals de l’aula
• identificar possibles barreres a la inclusió
• analitzar la pràctica docent en relació amb la gestió de la diversitat

Reflexió personal: Després de reajustar la proposta d’intervenció i aprendre dels errors, aquesta primera fase m’ha permès entendre la importància de l’observació com a eix central de qualsevol intervenció psicopedagògica. Per poder realitzar canvis, és molt important comprendre el context real i les dinàmiques de l’aula.  He pogut observar que la gestió de la diversitat sovint es fa de manera més intuïtiva que planificada i aixó pot generar dificultats per donar resposta a tots els infants de l’aula. Dins l’aula, existeixen ritmes molt diferents d’aprenentatge i alguns infants necessiten més suport per seguir les activitats. En aquest sentit, l’educació inclusiva defensa la necessitat d’adaptar les pràctiques educatives a la diversitat real de l’aula per garantir la participació de tot l’alumnat (Ainscow, 2016). Des d’una perspectiva teòrica, aquesta experència es relaciona amb l’enfocament més constructivista, ja que l’aprenentatge es construeix a partir de les interaccions i de l’ajuda individualitzada per cada infant. en aquest sentit, he observat situacions on alguns alumnes necessiten més suport per poder participar, fet que connecta amb la idea de la zona de desenvolupament proper de Vygotsky, on hi ha una distància entre allò que un infant pot fer de manera autònoma i allò que pot aconseguir amb l’ajuda d’un adult per poder generar un aprenentatge real. En aquesta observació he comprovat com alguns infants no podien seguir les activitats per si sols, però amb petites ajudes com suports visuals, acompanyament directe,…ho aconseguien.

Evidències:

• graella d’observació sistemàtica
• registre de seguiment de la intervenció
• registre de la reunió amb la tutora

Avaluació: valoro molt aquesta fase perquè ha estat un primer contacte amb la realitat de l’aula. M’ha permès ajustar millor la meva proposta d’intervenció i identificar algunes necessitats clau especialment  pel que fa la participació dels infants i l’adequació de les consignes. Però sóc conscient que aquesta mirada com a observadora encara està en procés de construcció, millorant al pas dels dies.

Observacions personals: Després d’aquesta primera sessió, m’he sentit una mica insegura ja que he pogut observar la dificultat d’atendre simultàniament tot el grup d’infants i de mantenir el control i la cohesió de les activitats. Aquesta experiència m’ha fet adonar que, en un context real d’aula, no sempre és fàcil donar resposta de manera equilibrada a totes les necessitats que van sorgint. També he pogut observar que alguns infants requereixen més suport i atenció individualitzada, cosa que fa que encara sigui més difícil la gestió del grup. Per aquest motiu, considero que és molt important incorporar estratègies més organitzades, estructurades i ajustades per donar una resposta més adequada a ladiversitat de l’aula.

Referències Ainscow, M. (2016). Struggles for equity in education: The selected works of Mel Ainscow. Routledge. Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Harvard University Press.

Desenvolupament de l’expressió oral mitjançant la rotllana

Data: 4 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha dut a terme una activitat de rotllana de conversa en què els infants han tingut l’oportunitat de compartit experiències personals. Per facilitar la participació, s’han utilitzat imatges com a suport visual, que actuaven com a element motivador i ajudaven per fomentar l’expressió oral.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient estructurat però flexible, intentant generar un espai segur on els infants se sentissin còmodes per expressar-se, tot respectant els ritmes individuals.

Objectius

• Afavorir l’expressió oral en contextos significatius
• Promoure l’escolta activa iguals
• Fomentar el respecte del torn de paraula

Reflexió personal fonamentada teòricament  

Aquesta experiència ha posat en relleu la importància d’estructurar les situacions comunicatives en les primeres etapes educatives. Tal com planteja Bruner, l’adult té un paper clau com a mediador del llenguatge, no només proporcionant models lingüístics. Sinó també oferint suport ajustat a les necessitats dels infants en cada moment.

He pogut observar que la qualitat de la participació augmenta notablement quan els continguts de la conversa està vinculat a vivències personals o emocionalment significatives. Aquest fet connecta amb els principis de l’aprenentatge significatiu, ja que els infants tendeixen a implicar-se més quan poden establir relacions entre el que expliquen i la seva pròpia experiència.

Evidències

• Registre de participació dels infants
• Recull de produccions orals
• Observació de conductes d’interrupció i respecte del torn

Avaluació de la intervenció

Es detecta una millora progressiva en la participació general del grup, especialment en aquells infants que inicialment mostraven més reticència a intervenir. Tot i això, persisteixen diferències individuals significatives, especialment pel que fa a la capacitat de respectar els torns de paraula i d’escolta activament els altres.

Aquest fet indica la necessitat de continuar treballant de manera sistemàtica les normes comunicatives, incorporant estratègies explícites que ajudin els infants a autoregular la seva participació.

Observació personal

A nivell personal, aquesta sessió m’ha fet prendre consciència de les dificultats que comporta la gestió del torn de paraula en un grup d’infants. En diversos moments, m’ha costat  mantenir un equilibri entre permetre la participació espontània i garantir un ordre que afavoreixi l’escolta.

He identificat la necessitat de millorar les meves estratègies de regulació del grup, especialment pel que fa a l’ús de recursos visuals, senyals o dinàmiques que ajudin els infants a anticipar quan poden intervenir.

Aquesta experiència també m’ha reafirmat en la idea que la intervenció docent ha de ser ajustada i conscient: ni excessivament directiva, ni massa permissiva. Trobar aquest equilibri és sens dubte un dels reptes principals de la pràctica educativa.

Hola a tots/es, després del retorn del repte 3 i de les aportacions de la tutora de la UOC sobre el disseny de la meva proposta, he hagut de reajustar el meu pla d’intervenció per adequar-lo millor a les funcions pròpies de la psicopedagoga. Aquest replantejament ha estat clau per prendre consciència dels errors inicials i per reorientar la proposta cap a un enfocament més realista i ajustat al rol professional.

Descripció de l’activitat: En aquesta fase prèvia a la implementació, s’ha realitzat una revisió crítica i detallada del disseny inicial del pla d’intervenció després del retorn rebut per part de la tutora de la UOC. Aquest procés ha implicat la reorganització i l’ajust de la proposta amb l’objectiu de millorar la gestió de la diversitat dins l’aula d’educació infantil.

Objectius:

• revisar de manera crítica el disseny inicial de la intervenció a partir del feedback rebut
• reajustar la proposta per garantir la seva coherència amb el rol de la psicopedagoga
• concretar i prioritzar els objectius d’intervenció

Reflexió personal: aquest procés ha estat rellevant per entendre que una intervenció psicopedagògica es defineix per la seva coherència, funcionalitat i adequació a les necessitats reals. Es per això, que la revisió ha fet concretar la proposta, prioritzant els aspectes essencials del procés d’aprenentatge. Això té molta relació amb el que  anomena Vygotsky i la zona de desenvoluament proper, que destaca la importància d’ajustar l’ajuda educativa al nivell real de l’alumnat per afavorir el su progrés. Així mateix,  aquest procés de reajust ha estat clau per identificar errors inicials i millorar la qualitat de la proposta d’intervenció, afavorint un major enfocament més coherent. Aquest aprenentatge posa de manifest, la importància de la reflexió crítica contínua en la pràctica psicopedagoga per garantir intervencions realment significatives i ajustades.

Evidències:

• document inicial del disseny de la intervenció
• Feedback de la tutora de la UOC
• Versió revisada i millorada del pla d’intervenció

Avaluació: El procés de revisió ha estat molt positiu i necessari, ja que ha permés millorar la intervenció. El resultat final s’ajusta molt millor.

Observacions personals: Aquest procés ha suposat un replantejament del treball que ha estat imprescindibles per garantir una bona proposta d’intervenció coherent i ajustada al centre. Ha permès observar la capacitat d’autocrítica i l’adaptació contínua en la pràctica psicopedagoga. A més, ha ajudat a prendre consciència del rol del psicopedagog que no consisteix en el disseny d’activitats concretes, sinó en l’assessorament al professorat, l’organització de suports educatius i la resposta a les necessitats de l’alumnat. Per això, la intervenció s’ha centrat en el disseny de mesures i suports de caràcter universal i addcional, evitant la proposta d’activitats aïllades.

Observació inicial del nivell comunicatiu i social del gup

27 d’abril

Descripció de l’activitat: en aquesta primera sessió vaig realitzar una observació sistemàtica en un context natural, concretament durant el joc lliure i la rotllana. L’objectiu era obtenir una visió genral de com es comuniquen i es relacionen els infants del grup. Per fer-ho, vaog utilitzar la graella d’observació, centrant-me en aspectes com la participació, l’expressió oral, la interacció entre iguals i el respecte dels torns de paraula.

Objectiu:

• Identificar el nivell inicial de les habilitats comunicatives
• Analitzar les dinàmiques d’interacció social
• Detectar possibles necessitats educatives dins el grup

Reflexió personal fonamentada teòricament: els resultats mostren que hi ha força diversitat en el desenvolupament del llenguatge i de les habilitats socials. Aquesta heterogeneïtat és esperable si ho mirem des de la persepectiva sociocultural de Lev Vygotsky, que defensa que el desenvolupament es construeix a través de la interacció amb els altres i dins la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP).

Aquesta primera observació m’ha fet veure encara més clar que és important crear situacions educatives pensades expressament per ajudar els infants a avançar, oferint-los suport (bastida o scaffolding) quan ho necessiten.

A nivell personal, aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència de la importància d’observar abans d’actuar. Sovint tenim la tendència a intervenir massa ràpid o a guiar excessivament, i això pot limitar les oportunitats dels infants per expressar-se i desenvolupar-se de manera més autònoma.

Evidències

• Graella d’observació inicial
• Registre anecdòctic de conductes comunicatives
• Notes sobre la articipació i la interacció

Avaluació de la intervencinció: aquesta fase inicial ha estat clau per poder ajustar millor la planificació del projecte.  S’ha detectat que alguns infants tenen dificultats per expressar-se oralment de manera espontània i per participar en activitats de grup, aspectes que caldrà treballar de manera específica.

Observacions personals: he notat una certa inseguretat en el meu rol, sobretot al principi, i també una tendència a intervenir abans d’hora. A més, he percebut una certa distància entre el que diu la teoria (respectar els ritmes dels infants) i el que passa a la pràctica ( la necessitat d’intervenir en determinats moments), Aquesta experiència m’ajuda a reflexionar i a anar ajustant la meva manera d’actuar per fer-la més coherent.

Bon dia, un cop més!

Com ja he avançat en una de les entrades anteriors, a continuació recomanaré un llibre que penso que és una lectura essencial per qualsevol professional relacionat amb l’educació o per qualsevol persona interessada amb la temàtica, ja que presenten diferents autors que han estudiat les emocions i models, la importància de desenvolupar competències i habilitats emocionals, com la consciència i la regulació, així com per aconseguir un benestar global: “las emociones pueden tener una función importante en diversos aspectos del desarrollo personal” (Bisquerra, 2009, p. 71).

Així com, fa referència a la importancia d’aquestes emocions, no només per la vida personal de cada individu, sinó també en l’àmbit acadèmic, ja que comptar amb intel·ligència emocional o no pot afectar a: “Pueden afectar a la percepción, a la atención, a la memoria, al razonamiento, a la creatividad y a otras facultades” (p. 71).

També, hi trobem un capítol on es relaciona l’emoció i altres aspectes com pot ser la motivació, el conflicte, la violència, les noves tecnologies, etc. És important entendre com afecta en diferents situacions per poder fer-hi front cadascú personalment, com formant part dels professionals de l’educació.

Referències bibliogràfiques:

Bisquerra Alzina, R. [Rafael]. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Editorial Sintesis.

Bon dia a tothom!

A continuació presento la rúbrica d’observació que s’utilitzarà per avaluar i dur a terme un seguiment de diferents activitats en què es volen assolir els objectius següents:

• Reconèixer emocions pròpies i de l’entorn 
• Construir relacions més sanes
• Ser capaços de compartir i expressar allò que estan sentint 
• Millorar l’escolta activa i la comunicació assertiva.

Amb aquesta rúbrica es vol aconseguir avaluar aquelles habilitats que es vol que desenvolupin els infants per tal de valorar si les activitats i les dinàmiques de grup que s’estableixen beneficien l’establiment o assoliment d’aquestes.

En les pròximes dues entrades vull recomanar dos llibres, un que ha sigut essencial pel desenvolupament del marc teòric del projecte i un altre perquè és un llibre molt útil i interessant en molts aspectes i que crec que us pot agradar o fer reflexionar i aprendre. 

En aquesta entrada parlaré d’aquest segon llibre (Toro, 2005) titulat “Educar con co-razón”. Crec que és important que tothom que es dediqui al món de l’educació i la pedagogia llegeixi aquest llibre, ja que et fa reflexionar i plantejar-te aspectes que potser abans no ho havies fet, i dona resposta a situacions reals que passen a l’aula i se’ls hi dona una explicació basada en l’evidència. 

Aquest llibre posa el focus en la importància de les emocions en el procés d’ensenyament aprenentatge i com aquestes afecten en les accions que duem a terme, així com en què els nens i nenes recorden de les sessions, de la motivació, els límits, i l’autoritat i el respecte vers als mestres.

“No sólo es lo que hacemos sino cómo lo hacemos, cómo lo vivimos, como lo emocionamos (es decir cómo lo sentimos y ponemos en movimiento) lo que la escuela ha de cuidar” (Toro, 2005, p. 23). 

També es parla de la importància del cos, del seu llenguatge, per aprendre a relaxar-lo i tot el que arriba a mostrar, sense moltes vegades ser conscients. És per això que crec que és una lectura que et fa entendre aspectes que es donen sense voler i que, un cop apresos, es poden aplicar de manera conscient amb diverses finalitats. Un altre capítol que em sembla essencial és el d’educació emocional, en què es parla de la importància de reconèixer les emocions pròpies (l’autoconsciència) i les dels altres, així com validar-les, expressar-les i com millorar aquests vincles i les conseqüències positives que pot tenir. 

A més, com he dit, tracta les diferents maneres d’abordar un conflicte, dinàmiques per la gestió d’aquests, la importància d’establir límits i l’autoritat pedagògica dels mestres, cosa que en poques ocasions he llegit sobre aquest tema. 

És per tot això, i molts altres aspectes que us animo a descobrir amb la lectura d’aquest llibre, que recomano donar-li una ullada a aquesta publicació.

Referències bibliogràfiques: 

Toro, J. M. [José María]. (2005). Educar con “co-razón”. DESCLÉE.

L’activitat, que es durà a terme la setmana que ve (05/05), tracta sobre els dispositius electrònics. La decisió de fer una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics és a causa de l’addicció que molts joves tenen vers a les tecnologies, així com, la falta de consciència d’això, cosa que prioritza encara més el fet de dur a terme una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics. 

En el qüestionari que es va realitzar a l’inici del projecte, per tal d’observar les necessitats i el punt de partida en què ens trobem, es van realitzar preguntes sobre els dispositius electrònics, i aquestes van ser les respostes, sent el blau més intens “mai”, el blau més fluix “quasi mai”, el gris “de vegades”, el taronja clar “sovint” i el taronja més intens “sempre”. Com no em deixa afegir la imatge, us adjunto un enllaç on es poden visualitzar les respostes concretes de les quals parlo: https://shorturl.at/cS38o 

Aquestes respostes, com he avançat, mostren la falta de consciència que els joves tenen sobre l’impacte de l’ús, o l’ús en grans períodes de temps, en el seu benestar emocional i de salut. Demanarem als joves que facin una pluja d’idees, una llista, de pros i contres dels dispositius digitals, perquè, és clar, no tot és negatiu el que ens aporten. Com aquesta activitat es fa en petits grups, el que faré serà recollir tota la informació i fer una infografia amb els resultats dels pros i contres de tots els grups. D’aquesta manera, es podrà fer un document comú tenint en compte tot el que han parlat els grups i, així, en la següent sessió els joves podran llegir-ho per tal d’ampliar aquells pros i contres en què no havien pensat i són importants.

Posteriorment, es presentarà als joves un seguit d’accions que poden dur a terme per tal de reduir l’ús o fer-ne un de més responsables. Alguns exemples d’accions són:

• Deixar d’utilitzar (o posar fora de l’habitació) els aparells electrònics una hora abans d’anar a dormir.
• Situar les xarxes socials, o aquelles aplicacions que els distreuen més en l’última pàgina de la pantalla principal, per evitar entrar-hi de manera compulsiva o inconscient.
• Establir un màxim de temps d’ús de les aplicacions.
• Configurar el dispositiu en blanc i negre per no sobreestimular-se amb els colors. 
• Establir un horari en què la pantalla canviï la llum blava per llum més càlida al vespre o nit.
• …

De totes les accions proposades, en triaran dues, que hauran de mantenir durant tota la setmana. En la següent sessió, també, exposaran als seus companys i companyes quines accions van triar, si les han pogut complir i com els ha fet sentir. En aquesta sessió podran decidir si segueixen amb les mateixes accions o, si per contra, en volen triar unes altres per tal d’aconseguir trobar allò que els funciona millor a ells i elles.

El que es vol aconseguir amb aquesta sessió és procurar que els joves s’adonin de què és positiu i què no ho és per tal de poder-ne fer ús de manera més sana.

Bones!

En aquesta entrada al Folio, m’agradaria presentar, de manera resumida, la implementació del projecte de benestar emocional a l’International School Altdorf. La implementació d’aquest projecte és de tres mesos, és a dir, durant tot el temps que es realitza el pràcticum, és per això que, us presentaré alguns dels materials, però no les implementacions perquè es duran a terme durant les pròximes setmanes. Tot i això, un cop es realitzin aniré actualitzant les entrades!

Aquesta implementació compta amb un qüestionari inicial i final per conèixer el punt de partida dels joves i la situació un cop duta la intervenció a terme. A més, es disposa d’una rúbrica d’observació per respondre durant el transcurs o la finalització de les activitats, així com, els joves i mestres respondran un qüestionari molt bàsic per valorar les activitats que fan setmanalment per tal de compartir propostes de millora, sensacions, etc.

Les següents activitats són totes de desenvolupament de la intervenció i es realitzen en petits grups estables per assegurar el clima de confiança i seguretat. Amb aquestes activitats es vol desenvolupar la reflexió i introspecció dels joves, l’afavoriment d’habilitats com l’escola activa, assertivitat, comunicació, i identificació i expressió dels sentiments.

En les següents entrades presentaré algunes de les activitats que es duran a terme i els resultats d’aquelles que s’hagin fet.

Gràcies!

Miren Luis Vidal