Bon dia a tothom!

A continuació presento la rúbrica d’observació que s’utilitzarà per avaluar i dur a terme un seguiment de diferents activitats en què es volen assolir els objectius següents:

• Reconèixer emocions pròpies i de l’entorn 
• Construir relacions més sanes
• Ser capaços de compartir i expressar allò que estan sentint 
• Millorar l’escolta activa i la comunicació assertiva.

Amb aquesta rúbrica es vol aconseguir avaluar aquelles habilitats que es vol que desenvolupin els infants per tal de valorar si les activitats i les dinàmiques de grup que s’estableixen beneficien l’establiment o assoliment d’aquestes.

En les pròximes dues entrades vull recomanar dos llibres, un que ha sigut essencial pel desenvolupament del marc teòric del projecte i un altre perquè és un llibre molt útil i interessant en molts aspectes i que crec que us pot agradar o fer reflexionar i aprendre. 

En aquesta entrada parlaré d’aquest segon llibre (Toro, 2005) titulat “Educar con co-razón”. Crec que és important que tothom que es dediqui al món de l’educació i la pedagogia llegeixi aquest llibre, ja que et fa reflexionar i plantejar-te aspectes que potser abans no ho havies fet, i dona resposta a situacions reals que passen a l’aula i se’ls hi dona una explicació basada en l’evidència. 

Aquest llibre posa el focus en la importància de les emocions en el procés d’ensenyament aprenentatge i com aquestes afecten en les accions que duem a terme, així com en què els nens i nenes recorden de les sessions, de la motivació, els límits, i l’autoritat i el respecte vers als mestres.

“No sólo es lo que hacemos sino cómo lo hacemos, cómo lo vivimos, como lo emocionamos (es decir cómo lo sentimos y ponemos en movimiento) lo que la escuela ha de cuidar” (Toro, 2005, p. 23). 

També es parla de la importància del cos, del seu llenguatge, per aprendre a relaxar-lo i tot el que arriba a mostrar, sense moltes vegades ser conscients. És per això que crec que és una lectura que et fa entendre aspectes que es donen sense voler i que, un cop apresos, es poden aplicar de manera conscient amb diverses finalitats. Un altre capítol que em sembla essencial és el d’educació emocional, en què es parla de la importància de reconèixer les emocions pròpies (l’autoconsciència) i les dels altres, així com validar-les, expressar-les i com millorar aquests vincles i les conseqüències positives que pot tenir. 

A més, com he dit, tracta les diferents maneres d’abordar un conflicte, dinàmiques per la gestió d’aquests, la importància d’establir límits i l’autoritat pedagògica dels mestres, cosa que en poques ocasions he llegit sobre aquest tema. 

És per tot això, i molts altres aspectes que us animo a descobrir amb la lectura d’aquest llibre, que recomano donar-li una ullada a aquesta publicació.

Referències bibliogràfiques: 

Toro, J. M. [José María]. (2005). Educar con “co-razón”. DESCLÉE.

L’activitat, que es durà a terme la setmana que ve (05/05), tracta sobre els dispositius electrònics. La decisió de fer una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics és a causa de l’addicció que molts joves tenen vers a les tecnologies, així com, la falta de consciència d’això, cosa que prioritza encara més el fet de dur a terme una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics. 

En el qüestionari que es va realitzar a l’inici del projecte, per tal d’observar les necessitats i el punt de partida en què ens trobem, es van realitzar preguntes sobre els dispositius electrònics, i aquestes van ser les respostes, sent el blau més intens “mai”, el blau més fluix “quasi mai”, el gris “de vegades”, el taronja clar “sovint” i el taronja més intens “sempre”. Com no em deixa afegir la imatge, us adjunto un enllaç on es poden visualitzar les respostes concretes de les quals parlo: https://shorturl.at/cS38o 

Aquestes respostes, com he avançat, mostren la falta de consciència que els joves tenen sobre l’impacte de l’ús, o l’ús en grans períodes de temps, en el seu benestar emocional i de salut. Demanarem als joves que facin una pluja d’idees, una llista, de pros i contres dels dispositius digitals, perquè, és clar, no tot és negatiu el que ens aporten. Com aquesta activitat es fa en petits grups, el que faré serà recollir tota la informació i fer una infografia amb els resultats dels pros i contres de tots els grups. D’aquesta manera, es podrà fer un document comú tenint en compte tot el que han parlat els grups i, així, en la següent sessió els joves podran llegir-ho per tal d’ampliar aquells pros i contres en què no havien pensat i són importants.

Posteriorment, es presentarà als joves un seguit d’accions que poden dur a terme per tal de reduir l’ús o fer-ne un de més responsables. Alguns exemples d’accions són:

• Deixar d’utilitzar (o posar fora de l’habitació) els aparells electrònics una hora abans d’anar a dormir.
• Situar les xarxes socials, o aquelles aplicacions que els distreuen més en l’última pàgina de la pantalla principal, per evitar entrar-hi de manera compulsiva o inconscient.
• Establir un màxim de temps d’ús de les aplicacions.
• Configurar el dispositiu en blanc i negre per no sobreestimular-se amb els colors. 
• Establir un horari en què la pantalla canviï la llum blava per llum més càlida al vespre o nit.
• …

De totes les accions proposades, en triaran dues, que hauran de mantenir durant tota la setmana. En la següent sessió, també, exposaran als seus companys i companyes quines accions van triar, si les han pogut complir i com els ha fet sentir. En aquesta sessió podran decidir si segueixen amb les mateixes accions o, si per contra, en volen triar unes altres per tal d’aconseguir trobar allò que els funciona millor a ells i elles.

El que es vol aconseguir amb aquesta sessió és procurar que els joves s’adonin de què és positiu i què no ho és per tal de poder-ne fer ús de manera més sana.