Hola a tots i totes! després de replantejar el disseny de la meva proposta d’intervenció he pogut començar amb la primera sessió

Descripció de l’activitat: Durant aquesta primera fase s’ha dut a terme una observació sistemàtica a l’aula d’I3 amb l’objectiu d’identificar com es gestiona la diversitat en el dia a dia. Aquesta ha estat centrada en diferents aspectes com: l’organització dels espais (foto adjunta a la entrada), les rutines diàries, les estratègies utilitzades pel docent i el nivell de participació dels infants. Juntament amb això, s’ha realitzat una reunió amb la tutora per contrastar les observacions i recollir la percepció de la tutora sobre les necessitats reals de  l’aula, així com les dificultats principals en la gestió del grup i la diversitat.

Objectius:

• detectar les necessitats reals de l’aula
• identificar possibles barreres a la inclusió
• analitzar la pràctica docent en relació amb la gestió de la diversitat

Reflexió personal: Després de reajustar la proposta d’intervenció i aprendre dels errors, aquesta primera fase m’ha permès entendre la importància de l’observació com a eix central de qualsevol intervenció psicopedagògica. Per poder realitzar canvis, és molt important comprendre el context real i les dinàmiques de l’aula.  He pogut observar que la gestió de la diversitat sovint es fa de manera més intuïtiva que planificada i aixó pot generar dificultats per donar resposta a tots els infants de l’aula. Dins l’aula, existeixen ritmes molt diferents d’aprenentatge i alguns infants necessiten més suport per seguir les activitats. En aquest sentit, l’educació inclusiva defensa la necessitat d’adaptar les pràctiques educatives a la diversitat real de l’aula per garantir la participació de tot l’alumnat (Ainscow, 2016). Des d’una perspectiva teòrica, aquesta experència es relaciona amb l’enfocament més constructivista, ja que l’aprenentatge es construeix a partir de les interaccions i de l’ajuda individualitzada per cada infant. en aquest sentit, he observat situacions on alguns alumnes necessiten més suport per poder participar, fet que connecta amb la idea de la zona de desenvolupament proper de Vygotsky, on hi ha una distància entre allò que un infant pot fer de manera autònoma i allò que pot aconseguir amb l’ajuda d’un adult per poder generar un aprenentatge real. En aquesta observació he comprovat com alguns infants no podien seguir les activitats per si sols, però amb petites ajudes com suports visuals, acompanyament directe,…ho aconseguien.

Evidències:

• graella d’observació sistemàtica
• registre de seguiment de la intervenció
• registre de la reunió amb la tutora

Avaluació: valoro molt aquesta fase perquè ha estat un primer contacte amb la realitat de l’aula. M’ha permès ajustar millor la meva proposta d’intervenció i identificar algunes necessitats clau especialment  pel que fa la participació dels infants i l’adequació de les consignes. Però sóc conscient que aquesta mirada com a observadora encara està en procés de construcció, millorant al pas dels dies.

Observacions personals: Després d’aquesta primera sessió, m’he sentit una mica insegura ja que he pogut observar la dificultat d’atendre simultàniament tot el grup d’infants i de mantenir el control i la cohesió de les activitats. Aquesta experiència m’ha fet adonar que, en un context real d’aula, no sempre és fàcil donar resposta de manera equilibrada a totes les necessitats que van sorgint. També he pogut observar que alguns infants requereixen més suport i atenció individualitzada, cosa que fa que encara sigui més difícil la gestió del grup. Per aquest motiu, considero que és molt important incorporar estratègies més organitzades, estructurades i ajustades per donar una resposta més adequada a ladiversitat de l’aula.

Referències Ainscow, M. (2016). Struggles for equity in education: The selected works of Mel Ainscow. Routledge. Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Harvard University Press.

Desenvolupament de l’expressió oral mitjançant la rotllana

Data: 4 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha dut a terme una activitat de rotllana de conversa en què els infants han tingut l’oportunitat de compartit experiències personals. Per facilitar la participació, s’han utilitzat imatges com a suport visual, que actuaven com a element motivador i ajudaven per fomentar l’expressió oral.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient estructurat però flexible, intentant generar un espai segur on els infants se sentissin còmodes per expressar-se, tot respectant els ritmes individuals.

Objectius

• Afavorir l’expressió oral en contextos significatius
• Promoure l’escolta activa iguals
• Fomentar el respecte del torn de paraula

Reflexió personal fonamentada teòricament  

Aquesta experiència ha posat en relleu la importància d’estructurar les situacions comunicatives en les primeres etapes educatives. Tal com planteja Bruner, l’adult té un paper clau com a mediador del llenguatge, no només proporcionant models lingüístics. Sinó també oferint suport ajustat a les necessitats dels infants en cada moment.

He pogut observar que la qualitat de la participació augmenta notablement quan els continguts de la conversa està vinculat a vivències personals o emocionalment significatives. Aquest fet connecta amb els principis de l’aprenentatge significatiu, ja que els infants tendeixen a implicar-se més quan poden establir relacions entre el que expliquen i la seva pròpia experiència.

Evidències

• Registre de participació dels infants
• Recull de produccions orals
• Observació de conductes d’interrupció i respecte del torn

Avaluació de la intervenció

Es detecta una millora progressiva en la participació general del grup, especialment en aquells infants que inicialment mostraven més reticència a intervenir. Tot i això, persisteixen diferències individuals significatives, especialment pel que fa a la capacitat de respectar els torns de paraula i d’escolta activament els altres.

Aquest fet indica la necessitat de continuar treballant de manera sistemàtica les normes comunicatives, incorporant estratègies explícites que ajudin els infants a autoregular la seva participació.

Observació personal

A nivell personal, aquesta sessió m’ha fet prendre consciència de les dificultats que comporta la gestió del torn de paraula en un grup d’infants. En diversos moments, m’ha costat  mantenir un equilibri entre permetre la participació espontània i garantir un ordre que afavoreixi l’escolta.

He identificat la necessitat de millorar les meves estratègies de regulació del grup, especialment pel que fa a l’ús de recursos visuals, senyals o dinàmiques que ajudin els infants a anticipar quan poden intervenir.

Aquesta experiència també m’ha reafirmat en la idea que la intervenció docent ha de ser ajustada i conscient: ni excessivament directiva, ni massa permissiva. Trobar aquest equilibri és sens dubte un dels reptes principals de la pràctica educativa.