Hola a tots i totes, “les aules inclusives són aquelles en què són presents tots els alumnes, o hi podrien ser, sense haver estat subjectes a cap procediment d’exclusió prèvia, i en les quals el professorat s’esforça a generar il.lusió per aprendre, per participar, per créixer i per progressar” Robert Ruiz (2008)

Data: 15 de Maig. Descripció de l’activitat: En aquesta fase s’ha pensat en el disseny d’una proposta inclusiva juntament amb la tutora de l’aula d’I3 i la psicopedagoga del centre. A partir de les necessitats detectades durant l’observació inicial i les sessions d’assessorament s’han planificat diferents mesures universals i algunes addicionals per afavorir la participació de tots els infants. entre aquestes propostes hi han :

• l’organització de l’aula per espais més estructurats
• L’ús de suports visuals i pictogrames per anticipar rutines i activitats.
• l’adaptació de materials segons els diferents ritmes d’aprenentatge.
• la simplificació de consignes
• la incorporació d’un nou espai de la calma per la reduació emocional dins l’aula.

s’ha parlat de les possibles dificultats com per exemple l’ús real dels pictogrames o el temps per poder aplicar algunes d’aquestes propostes i la manera d’integrar aquestes estratègies dins la rutina habitual del grup.

Objectius:

• afavorir la participació de tots els infants
• dissenyar una proposta inclusiva a les necessitats de l’aula
• incorporar mesures universals i addicionals
• adaptar els materials i les propostes als diferents ritmes d’aprenentatge

Reflexió personal fonamentada: Aquesta sessió ha ajudat a observar que l’atenció a la diversitat es treballa pensant propostes i espais accessibles per a tots els infants del grup classe. Tal com assenyala Coll, l’educació inclusiva implica revisar les pràctiques educatives i transformar-les perquè tots els infants puguin participar de manera significativa en els processos d’aprenentatge. S’ha observat durant el disseny de la proposta que petits canvis poden tenir grans resultats, per exemple: en el moment de l’assamblea, anticipar les rutines amb imatges en l’horari dóna seguretat a tots els infants, no només als que tenen dificultats. També s’ha reflexionat sobre la importància d’adaptar les activitats segons els ritmes de cada alumne sense excloure a cap. Aquesta mirada connecta amb el principi d’escola inclusiva, que entén la diversitat com una realitat natural i enriquidora dins l’aula.

Evidències:

• Materials visuals elaborats (suports visuals i pictogrames)
• registre de coordinació amb la tutora d’I3 i psicopedagoga
• planificació de les activitats i mesures inclusives

Avaluació: La coordinació amb la psicopedagoga i la tutora ha facilitat la construcció d’estratègies més reals. Però tot i ser una proposta coherent i viable dins de l’aula hi ha dubtes per si es podra mantenir dins la rutina diària sense generar més treball en la gestió de l’aula.

Observacions personals: cada vegada estic més segura i confiada amb la meva proposta, la tutora i la psicopedagoga m’estant ajudant molt a veure la realitat de l’aula i a pensar en les propostes inclusives tenint en compte els ritmes dels alumnes, els recusos disponibles, el temps real o l’organització del grup.

Referencies

• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.

Sessió 3: Ús del conte El monstre de colors com a eina d’inclusió comunicativa

Data: 11 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha realitzat la lectura compartida del conte El monstre de colors. Aquest conte s’ha seleccionat perquè presenta les emocions a través de colors i imatges molt visuals, fet que facilita la comprensió del relat i afavoreix la participació de tots els infants, especialment d’aquells que presenten més dificultats comunicatives.

Durant la lectura, s’han mostrat les il·lustracions del conte, aturant-nos en diferents moments per observar els personatges, identificar les emocions i conversar sobre què li passa al protagonista. Paral·lelament, s’han formulat preguntes guiades com ara: “Com creus que se sent el monstre?”, “De quin color és aquesta emoció?” o “Quan t’has sentit així?”.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i acollidor, on cada infant ha tingut l’oportunitat d’expressar-se verbalment o mitjançant gestos, assenyalant les imatges i relacionant-les amb experiències personals. Els suports visuals han estat essencials per mantenir l’atenció i facilitar la comprensió global de la història.

Objectius

• Millorar la comprensió oral a partir de la lectura compartida d’un conte.
• Afavorir la participació de tots els infants, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.
• Potenciar l’expressió oral i el vocabulari emocional.
• Facilitar la identificació i verbalització de les emocions bàsiques.
• Garantir un entorn comunicatiu accessible i inclusiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta activitat m’ha permès comprovar la manera molt clara el valor dels suports visuals com a eina per afavorir la inclusió i la participació de tots els infants. En el cas d’I3, les imatges actuen com un pont entre el llenguatge oral i la comprensió, oferint referents concrets que ajuden els infants a interpretar el significat del  relat i a expressar les seves pròpies experiències.

Aquest plantejament s’alinea amb els  principis del CAST i del  Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que proposa oferir múltiples formes de representació, participació i expressió per donar resposta a la diversitat de l’aula.

Durant la sessió he observat que infants que habitualment es mostren més reservats o que presenten dificultats de llenguatge han participat amb més seguretat quan podien recolzar-se en les il·lustracions i en l’associació entre colors i emocions. Això m’ha fet entendre que la inclusió no depèn únicament de l’activitat en si mateix, sinó sobretot de la manera com es presenta i s’adapta  a les necessitats del grup.

Evidències

• Respostes orals dels infants sobre les emocions del conte.
• Identificació correcta dels colors associats a cada emoció.
• Increment de la participació en infants amb dificultats comunicatives.
• Observacions qualitatives sobre l’atenció, la motivació i la interacció,
• Registre anecdòtic de comentaris i experiències personal compartides.

Avaluació de la intervenció

L’activitat ha resultat molt eficaç per afavorir la comprensió, l’expressió oral i el vocabulari emocional. Les il·lustracions d’El monstre de colors han ajudat els infants a identificar i entendre les emocions de manera concreta i significativa.

S’ha observat una participació especialment positiva en aquells infants que habitualment necessiten més suport per comunicar-se. El fet de poder assenyalar, repetir paraules clau i relacionar les emocions amb vivències pròpies ha incrementat la seva confiança i implicació.

Aquesta experiència confirma la importància de planificar activitats accessibles des de l’inici, incorporant estratègies que beneficiïn tot l’alumnat i afavoreixin una participació realment inclusiva.

Observació personal

Aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència del valor real de l’adaptació metodològica. He pogut comprovar que recursos aparentment senzills, com un conte visual i preguntes ben estructurades, poden tenir un impacte molt significatiu en la participació i la comprensió dels infants.

També he constatat que una educació inclusiva no consisteix únicament a donar suport als infants amb més dificultats, sinó a dissenyat propostes que des del primer moment, ofereixin oportunitats d’aprenentatge i comunicació per a tothom.

A nivell personal, aquesta activitat m¡ha reafirmat en la necessitat de continuar revisant la meva pràctica educativa per fer-la cada vegada més accessible, respectuosa i ajustada a les necessitats reals dels infants.