El debat, com bé diu el títol, tracta sobre com ha de ser una relació sana. Hi ha unes preguntes establertes per trencar el gel, però el debat no cal que es limiti només a contestar aquestes preguntes. Les preguntes en qüestió van ser les següents:

• Per tu, què és una relació sana?
• Quines són les principals característiques que ha de tenir?
• És normal tenir desacords en una relació?
• Com creieu que poden afectar les xarxes socials a les relacions?
• Quines accions o senyals us poden fer pensar que una relació no és sana?
• És el control i la gelosia un senyal d’estimar o d’amor?
• Creieu que es pot estimar a algú i a la vegada no tenir una relació sana?
• Quines accions o paraules no acceptaríeu mai en una relació?
• Creieu que una persona que no té relacions sanes, pot arribar a aprendre a com tenir-ne una?
• És fàcil per a vosaltres posar límits?

L’activitat havia de tenir un tancament en què es fes un mapa mental de les paraules més destacades que s’han extret del debat de les relacions sanes amb la pàgina web Mentimeter, però com el debat es va extendre tant, i les conclusions i les diverses opinions que s’estaven compartint eren molt interessants es va decidir continuar amb el debat en comptes de tallar-lo per fer aquesta activitat. Aquest mapa mental, igualment, es portarà en la següent sessió on es recordaran els aspectes clau que es van anomenar perquè, a tall de resum, els alumnes puguin tenir aquest mapa mental que resulta tan visual.

Els objectius d’aquesta activitat són els següents:

• Comprendre què és una relació sana.
• Reconèixer conductes positives i negatives.
• Expressar idees de manera assertiva i respectuosa.

El més destacable és el fet que cada alumne se sentia identificat o tenia més curiositat en saber que pensaven els seus companys i companyes amb cadascuna de les preguntes. És per això que, tot i que era un debat amb unes preguntes predeterminades, cada infant començava la conversa amb una pregunta diferent, sense seguir l’ordre establert, amb això he pogut observar quines són les temàtiques que més els interessen i en quines discrepen més o tenen opinions més contràries, de manera que pot servir com a camí a seguir per a futures sessions o pel curs vinent.

Un aspecte a destacar també, és que quan parlem de relacions sanes, el primer que ens ve al cap normalment són les relacions de parella. Això és el que els hi va passar als alumnes, i després d’haver contestat algunes preguntes entorn de les relacions amoroses, els vaig indicar que hi ha relacions de tota mena, d’amistat, familiars, etc. Va ser llavors quan van replantejar-se les preguntes i les respostes ja fetes des de tots els punts de vista que es poden abordar.

Vaig proposar el debat d’aquesta manera per, en un principi, no influir en les seves respostes, però posteriorment donar-los una visió més àmplia i completa sobre les relacions i la importància de cuidar-les totes, no només les de parella.

Aquesta activitat s’emmarca en el programa de Social and Emotional Learning (CASEL, com es va citar a Souza, 2026), en especial amb dues competències de les cinc que tracta el programa:

• “Social awareness: Having empathy and respect for others and the ability to take on different perspectives” (s.p.).
• “Relationship skills: Having the capacity to establish and maintain healthy, supportive relationships” (s.p).

A continuació us adjunto algunes imatges dels joves realitzant el debat en petit grup i d’algunes de les diapositives de la presentació: https://canva.link/0qk2p8uoknw7rdj.

Els infants han valorat l’activitat de manera molt positiva, ja que tracta temes amb els quals estan molt familiaritzats, però sobre els quals no han reflexionat ni treballat gaire. És per això que, en moltes de les situacions, els joves tenien mirades còmplices o tenien somriures tímids en reconèixer que algunes de les accions i actituds que duen a terme en les seves relacions amb altres persones no són sanes.

En aquest cas no hem fet el formulari Forms, ja que els joves han anat fent valoracions sobre l’activitat durant el transcurs d’aquesta. A més, també he pogut observar l’alt nivell d’interès i motivació en el debat, perquè, com he dit abans, se sentien identificats en les preguntes i sentien que tenien coses importants a dir i diferents punts de vista a debatre amb els seus companys i companyes.

Pel que fa a la meva tasca com a moderadora, no ha estat gens difícil, ja que els joves respectaven els torns de paraula i les opinions de la resta, fent que el debat sigui respectuós i fluït. A més, tots els estudiants han participat d’igual manera, la qual cosa ha fet que se sentissin totes les veus sense la pressió de sentir-se obligats, sinó que ho han fet per voluntat pròpia i, com he dit, per l’interès que els ha generat el tema tractat en qüestió.

Referències bibliogràfiques:

Souza, J. [Jessica]. (2026). What Is Social and Emotional Learning? Child Mind Institute. https://childmind.org/article/what-is-social-and-emotional-learning/

Una altra de les activitats és la de la tria dels adjectius que ens defineixen.

Aquesta activitat es divideix en dues parts. En la primera part es dona als joves un foli ple d’adjectius, entre els quals han d’escollir 5 amb quins s’identifiquin més, o que creguin que els descriuen amb més precisió. 

Després de fer aquesta elecció, en la segona part de l’activitat, entreguem a cada jove el mateix paper de nou. A continuació, escriuen el seu nom a la part superior del paper i, en aquest cas, són els companys i companyes del grup qui escullen i marquen 5 adjectius per a cadascuna de les persones. Un cop acabada la selecció dels adjectius, el paper torna a la persona a qui pertany. Aquesta activitat es basa en la teoria de Rogers (1959) i com les diferències que poden trobar els joves en els dos papers pot portar-los a reflexionar i a créixer en tots els àmbits.

D’aquesta manera, els joves podran comparar quina és la percepció que tenen sobre sí mateixos, i quina és la percepció que els seus companys i companyes tenen sobre ell i elles. Aquesta activitat va ser especialment interessant, ja que molts alumnes van dir que no podien descriure a alguns alumnes perquè no els coneixien tan profundament, però vam fer saber-los que també és positiu saber què pensa la gent sobre nosaltres encara que no ens coneguin tant, és a dir, les primeres impressions que projecten a la resta. 

Aquesta activitat, en un inici es va plantejar com una activitat simplement reflexiva, però posteriorment vam trobar que congeniava molt bé amb una de les accions més importants que han de fer els alumnes d’IB (International Baccalaureate) que és fer entrevistes i cartes de presentació amb les universitats arreu del món. La tria d’aquests adjectius els pot servir tant per descriure’s, com per anomenar els seus punts forts i dèbils a l’hora de presentar-se front a aquestes universitats.

Els objectius d’aquesta activitat són: 

• Fer introspecció de la percepció que tenen els joves de sí mateixos.
• Comparar la percepció personal amb la de la resta de companys i companyes.
• Reflexionar sobre les diferències i el perquè d’aquestes.

Algunes de les retroaccions o valoracions de l’activitat, és a dir, pel folio, s’han escollit aquelles que m’han semblat més significatives, han estat les següents (aquestes valoracions són en anglès perquè estic realitzant les pràctiques en una escola internacional):

1. How did you feel doing the activity?

• I felt good, it’s nice to think about good things in people. 
• Very awesome and feel very enjoyful.
• I like the concept of this activity. 
• Good. It’s really interesting to see how others perceive you. 

2. What have you learned/ what did you like?

• This was a really good activity to see ourselves from our friends’ eyes. 
• I have learned that people see me in a different way that I do, which is very nice. They see different qualities in me. 
• I learned how to describe other people through a simple way, knowing each other better. 
• It’s a good reminder for us to not get caught up in our own perception of ourselves. I really like it. 

3. Improvement proposals.

• There is no need for improvement. 
• No colourful markers, because you can’t really put things you actually think to not be mean. 
• Don’t have any. 

Els comentaris han estat extrets directament del formulari Microsoft que es va preparar per extreure les dades que enllaço a continuació: Adjectives activity evaluation – Emplena el formulari 

Les respostes són anònimes i així es fa saber als estudiants perquè puguin expressar-se amb llibertat sense sentir-se cohibits en saber les que les respostes són enregistrades amb el nom de cadascú. 

Adjunto també imatges del dia que s’ha dut a terme l’activitat: https://canva.link/4dp9d686atc1pru 

Rogers, C. R. [Carl Ransom]. (1959). A Theory of Therapy, Personality, and Interpersonal Relationships: As Developed in the Client-centered Framework. McGraw-Hill.

Hola a tots i totes, amb aquesta entrada finalitzo aquestes pràctiques. He pogut analitzar els resultats obtinguts, valorar l’impacte de les mesures implementades i reflexionar sobre els aprenentatges adquirits al llarg del procés.

Data: 2 Juny. Descripció de l’activitat: En aquesta fase final s’ha dut a terme l’avaluació global a partir dels instruments dissenyats prèviament. L’objectiu ha estat valorar tant el desenvolupament de les actuacions com els resultats i l’impacte que aquestes han tingut en la dinàmica de l’aula. S’ha revisat el registre de seguiment de la intervenció, que ha permès documentar les sessions realitzades, les adaptacions introduides i el grau de compliment dels objectius plantejats. També s’han analitzat les graelles d’obdervació sistemàtica, que han facilitat la recollida d’informació sobre la participació dels alumnes, la comprensió de les consignes, la utilització dels suports visuals i el resultat de les propostes. A més s’ha utilitzat la rúbrica d’avaluació per valorar el nivell d’assoliment dels objectius i la incorporació d’estratègies inclusives dins la pràctica educativa. Per acabar, s’ha realitzat una reunió amb la tutora i la psicopedagoga per compartir les observacions, resultats i reflexionar sobre la continuïtat de les mesures implementades.

Objectius:

• identificar l’impacte de les estratègies inclusives aplicades
• valorar el grau d’assoliment dels objectius plantejats
• analitzar els resultats obtinguts
• reflexionar sobre els beneficis i els punts de millora
• proposar accions de continuïtat dins l’aula

Reflexió personal fonamentada: Tal como es defensa a Escoles inclusives, escoles de futur, la inclusió és un procés de millora contínua que exigeix observació, reflexió i capacitat d’adaptació constant. Al llarg de les pràctiques he pogut observar que cada infant respon de diferent manera als suports i a les estratègies implementades; per això és molt important realitzar un seguiment sistemàtic i valorar les intervencions a partir de la realitat a l’aula. A més, aquesta experiència m’ha permès entendre millor el paper del paicopedagog/a com a agent que acompanya als docents en els processos de reflexió i millora educativa. He observat que la seva funció no es limita a l’avaluació de dificultats, sinó que també assessora, coordina i realitza propostes inclusives per afavorir la participació de tots els infants. D’altra banda, tal com planteja Coll (2001), l’aprenentatge es construeix a partir de les interaccions i del context. Per aquest motiu, considero important observar i analitzar les situacions que es produeixen a l’aula abans de prendre decisions educatives. Aquesta experiència m’ha ensenyat la importància del treball col.laboratiu entre professionals i de l’avaluació continua com a eina per millorar la pràctiva educativa i garantir una resposta ajustada a la diversitat de l’alumnat.

Evidències:

• registre de seguiment de la intervenció
• graelles d’observació sistemàtica
• rubrica d’avaluació del pla d’intervenció
• acta de la reunió de coordinació final
• materials adaptats i recursos implementats durant el procés

Avaluació: l’avaluació realitzada mostra un grau d’assoliment positiu dels objectius plantejats. A través de les observacions recollides s’ha vist una participació més activa dels infants en les propostes i una millora en la comprensió de les consignes gràcies a la incorporació de suports visuls i estratègies d’anticipació. També s’ha observat una reducció de les situacions de desconnexió en alguns infants i una major autonomia en moments concrets de la rutina. La utilització de recursos com els pictogrames, l’espai de la calma i l’adaptació de materialsha afavorit una participació més ajustada a les necessitats de cada infant. Pel que fa la pràctica docent, s’ha valorat molt positivament la incorporació d’estratègies inclusives dins del funcionament habitual de l’aula. tant la tutora com la psicopedagoga han manifestat la seva satisfacció amb les actuacions desenvolupades i han considerat viable mantenir algunes de les mesures implementades. Tot i els resultats positius, també s’ha detectat la necessitat de continuar treballant aspectes relacionats amb la regulació emocional, l’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge i la consolidació d’algunes mesures inclusives a llarg termini.

Observacions personals: Aquestes pràctiques han sigut una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com professional. he pogut comprovar que la inclusió educativa requereix temps, observació, coordinació i capacitat d’adaptació constant. També he entès que la funció del psicopedagog va molt més enllà de l’avaluaciño de dificultats, ja que implica acompanyar els docents, prmoure espais de reflexió i contribuir a la construcció d’una escola més inclusiva. per acabar dir que la inclusió és un cami de millora continua que es construeix dia a dia a través de petites accions compartides entre tots els agents educatius.

Referències

Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.

Parrilla, A. (Coord.). L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat. Barcelona: Horsori.

A continuació, presentaré una activitat que s’ha dut a terme i que és una de les que més ha agradat i ha funcionat d’acord amb els objectius proposats pel projecte. L’activitat és un joc anomenat Emötiö. Aquest joc compta amb 40 cartes, cadascuna amb una emoció diferent. També, amb un dau que respon als diferents reptes que s’han de dur a terme en relació amb les emocions.

El que em sembla més interessant d’aquest joc és que es pot jugar a partir dels quatre anys. Això vol dir que, quan els infants són petits, es pot jugar al joc amb menys cartes, és a dir, amb les emocions bàsiques que puguin reconèixer i, a poc a poc, anar introduint noves emocions, per tal d’aconseguir una educació i un reconeixement emocional més complet. Aquest joc, tot i que en un primer moment es pot pensar que ha estat dissenyat per a infants, també funciona molt bé en joves i adults.

És per això que, a causa de la falta d’educació emocional al llarg de l’etapa educativa dels joves del centre, he decidit portar aquest joc com a activitat per tal de trencar el gel amb els petits grups jugant i compartint experiències entre els companys i companyes, així com, posant nom a emocions que potser no identificaven abans: “Expressar les emocions adequadament és essencial per a la salut mental i el benestar. És una eina de gestió de l’estrès, una habilitat d’afrontament i una base per a relacions saludables i autoconsciència” (Reiser-Danner, 2025, s.p.).

Els objectius d’aquesta activitat són els següents:

• Reconèixer les diferents emocions que trobem a les targetes
• Treballar l’expressió de les emocions i de diferents experiències viscudes amb els companys i companyes.
• Guanyar confiança amb els companys a l’hora de comunicar-se.

Els joves han valorat aquesta activitat com:

1. How did you feel doing the activity?

• It was fun.
• I have enjoyed so much.
• At the beginning I was nervous but then I had a good time.

2. What have you learned/ what did you like?

• That it’s ok to express emotions without fear.
• That some situations happen to many people or everyone.
• I felt understood in many emotions, and empathetic with other’s stories.
• I liked the fact that it was a game.

3. Improvement proposals.

• To have more background about the activity. More explanations about every emotion.
• I have none.
• Not just one session. I would like to play it more times.

A continuació, deixo referenciat un vídeo (Atomo Games, 2024) en què s’explica de manera més detallada el funcionament del joc per si a algú li ha interessat! També adjunto algunes imatges dels infants jugant al joc: https://canva.link/pakvrv3858rw0mt.

Referències bibliogràfiques:

Atomo Games. (2024, 16 de gener). Emotio. ¿Cómo se juega? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=q1fbHPatch0

Reiser-Danner, L. A. [Loretta A.]. (2025). Expressió emocional. EBSCO. https://www.ebsco.com/research-starters/health-and-medicine/emotional-expression

Seguidament, voldria parlar, no només d’una activitat, sinó d’un tipus d’activitats que són les d’introspecció i reflexió. 

Durant el projecte s’han realitzat activitats d’introspecció, ja que és molt important conèixer-se a un mateix, especialment durant l’etapa de l’adolescència quan hi ha tants canvis, dubtes i aspectes de nosaltres mateixos que no entenem o, moltes vegades no acceptem: “L’autoconeixement permet concentrar-nos en els aspectes que ens agraden de nosaltres mateixos i facilita l’acceptació dels aspectes que no ens agraden, que és el primer pas per començar a canviar-los i seguir avançant per aconseguir els nostres objectius” (Reales, 2023, s.p.).

Una de les activitats és una diana d’autoconeixement, en què els joves valoraran a la diana, en una escala de l’1 al 4, sent 1 el valor més baix i 4 el més alt, quin és el seu nivell de satisfacció en els diferents ítems que es proposen: família, amics, un mateix, estudis. 

Els objectius d’aquesta activitat són:

• Identificar fortaleses i debilitats de 4 pilars personals fonamentals de manera visual.
• Reflexionar com millorar aquesta situació mitjançant la redacció.
• Marcar objectius i accions de millora.

Després de valorar aquests ítems van reflexionar sobre com mantenir aquells amb els quals estan molt satisfets, i quines accions poden dur a terme per millorar aquells amb què no ho estan tant. 

Això els serveix per reflexionar sobre aspectes essencials de la seva vida, identificant fortaleses i punts de millora, per aconseguir una versió de si mateixos amb què se sentin més satisfets.

Algunes de les retroaccions i valoracions que s’han rebut per part dels joves, és a dir, pel folio, s’han escollit aquelles que m’han semblat més significatives, han estat les següents (aquestes valoracions són en anglès perquè estic realitzant les pràctiques en una escola internacional):

1. How did you feel doing the activity?

• I felt reflexive. Thinking about life deeply is nice though. 
• Self aware. 
• I help me to reflect on myself.

1. What have you learned/ what did you like?

• I realized that I have to change the way I am doing some things. 
• Yeah the activity was nice I mıght try the parts that I’m not happy about or can improve. 
• I learnt that I know what I need to do but I just am not doing it. 
• I learned how to improve myself. 

1. Improvement proposals.

• It’s pretty good. Not so much improvement.
• It was so good 👍. 
• Bit more time needed for it I think. 

Els comentaris han estat extrets directament del formulari Microsoft que es va preparar per extreure les dades que enllaço a continuació: Dartboard activity evaluation – Emplena el formulari. 

Les respostes són anònimes i així es fa saber als estudiants perquè puguin expressar-se amb llibertat sense sentir-se cohibits en saber les que les respostes són enregistrades amb el nom de cadascú. 

Adjunto també imatges del dia que s’ha dut a terme l’activitat. He adjuntat un enllaç, ja que he tingut problemes per pujar les imatges, perdoneu. 

https://canva.link/owm4shogt9nv6pu

Referències bibliogràfiques:

Reales, L. [Laia]. (2023). L’autoconeixement. Baobab Centre de Psicologia. https://www.laiareales.cat/lautoconeixement/