La realització d’aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora, tant des del punt de vista professional com personal. M’ha permès apropar-me a la realitat de l’aula d’I3 i comprendre millor com es desenvolupen la comunicació i les relacions socials en els infants durant aquesta etapa tan important del seu creixement.
Al llarg de les diferents sessions he pogut observar que els infants aprenen principalment a través de les interaccions que estableixen amb els altres i de les experiències significatives que viuen en el seu dia a dia. Les rotllanes de conversa, la lectura de contes visuals, les activitats cooperatives i els moments de joc simbòlic han estat espais molt valuosos per afavorir la comunicació, l’expressió d’emocions, la col·laboració i la creació de vincles positius entre els companys i companyes.
Un dels aprenentatges més significatius que m’emporto és la certesa que cada infant és únic i que cadascú segueix el seu propi ritme de desenvolupament. Aquesta diversitat, lluny de ser una dificultat, és una oportunitat per enriquir els processos d’aprenentatge i ens recorda la importància d’oferir propostes flexibles que permetin la participació de tothom. En aquest sentit, els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) han estat una guia fonamental durant tot el projecte, ajudant-me a entendre la necessitat de crear contextos accessibles, inclusius i respectuosos amb les diferències individuals.
Aquesta experiència també m’ha permès prendre consciència dels reptes que formen part de la tasca educativa. He pogut comprovar que la realitat de l’aula és complexa i canviant, i que situacions com la gestió dels conflictes, l’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge o la regulació de la participació exigeixen una observació constant, flexibilitat i capacitat d’adaptació. Tot això m’ha ajudat a entendre que ser docent implica mantenir una actitud reflexiva i una voluntat permanent d’aprendre i millorar.
Pel que fa al meu desenvolupament professional, considero que aquest pràcticum m’ha ajudat a créixer en competències relacionades amb l’observació sistemàtica, la planificació i l’avaluació d’intervencions educatives, l’atenció a la diversitat i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. També m’ha aportat més confiança en el meu futur paper com a docent, aprenent a valorar les capacitats dels infants i la importància d’acompanyar-los des de l’escolta, el respecte i la confiança.
A més, aquesta experiència ha donat sentit pràctic a molts dels continguts treballats al llarg del màster. Les aportacions de Lev Vygotsky sobre la importància de la interacció social en l’aprenentatge, les idees de Jerome Bruner sobre la mediació educativa, les propostes de Pere Pujolàs sobre l’aprenentatge cooperatiu i els principis del CAST han deixat de ser només referències teòriques per convertir-se en realitats observables dins de l’aula.
Finalitzo aquest pràcticum amb una mirada més realista, però també més enriquidora i motivadora, sobre la professió docent. M’emporto nous coneixements, experiències molt valuoses i una major capacitat de reflexió sobre la meva pràctica educativa. Sobretot, m’emporto la convicció que educar va molt més enllà de transmetre coneixements: significa escoltar, observar, acompanyar i confiar en les possibilitats de cada infant perquè pugui créixer i desenvolupar-se plenament dins d’un entorn inclusiu, respectuós i acollidor.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el CONCLUSIÓ FINAL DEL PRÀCTICUM
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.