Hola a tothom!

Amb aquesta entrada tanco el diari de pràctiques realitzat durant la meva estada al centre LAMED. Aquest període ha representat una experiència d’aprenentatge molt significativa, ja que m’ha permès apropar-me a la realitat de la intervenció psicopedagògica i comprendre amb més profunditat la complexitat dels processos d’aprenentatge i de les necessitats educatives que presenta l’alumnat.

Al llarg del Pràcticum he tingut l’oportunitat de participar en el disseny, implementació i avaluació d’un projecte d’intervenció centrat en el desenvolupament de tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge per a alumnat amb dificultats d’aprenentatge. Aquesta experiència m’ha permès constatar que la intervenció psicopedagògica va molt més enllà de l’ensenyament de tècniques concretes. Implica observar, escoltar, adaptar-se a les necessitats de cada alumne i acompanyar processos de construcció d’autonomia, confiança i autoregulació.

Un dels principals aprenentatges ha estat entendre la importància de la personalització educativa i de l’atenció a la diversitat. El treball amb alumnat amb perfils molt diferents, incloent casos de TEA, TDAH, dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge, m’ha ajudat a comprendre que no existeixen receptes universals i que qualsevol intervenció requereix flexibilitat, capacitat d’adaptació i una mirada global de la persona.

Pel que fa a les competències professionals, considero que he desenvolupat especialment la capacitat d’identificar necessitats educatives, planificar i implementar intervencions ajustades al context, treballar en equip, utilitzar recursos digitals amb finalitats educatives i aplicar els coneixements adquirits en situacions reals. També he reforçat habilitats relacionades amb l’observació, la reflexió crítica i la presa de decisions pedagògiques.

Aquesta experiència també m’ha permès establir connexions entre els continguts treballats en diferents assignatures del Màster. Conceptes com l’aprenentatge autoregulat, les estratègies d’aprenentatge, la metacognició, la personalització educativa, l’educació inclusiva o el Disseny Universal per a l’Aprenentatge han deixat de ser únicament referents teòrics per adquirir sentit dins la pràctica professional. He pogut comprovar com aquests plantejaments es materialitzen en les decisions quotidianes que prenen els professionals per donar resposta a les necessitats de l’alumnat.

Tanmateix, el Pràcticum també m’ha ajudat a prendre consciència de les limitacions inherents a qualsevol intervenció educativa. La manca de temps per consolidar alguns aprenentatges o la necessitat d’adaptar constantment les activitats als diferents ritmes d’aprenentatge han estat reptes presents durant tot el procés. No obstant això, aquestes dificultats també han representat oportunitats de creixement professional i d’aprenentatge.

Per concloure, considero que aquesta experiència ha contribuït de manera significativa a la construcció de la meva identitat professional com a futura psicopedagoga. M’ha permès integrar teoria i pràctica, desenvolupar competències professionals rellevants i reafirmar la importància d’una intervenció educativa inclusiva, flexible i centrada en les potencialitats de cada alumne. Sens dubte, finalitzo aquest procés amb més coneixements, però sobretot amb una mirada més crítica, reflexiva i conscient sobre la tasca psicopedagògica.