Seguidament, voldria parlar, no només d’una activitat, sinó d’un tipus d’activitats que són les d’introspecció i reflexió. 

Durant el projecte s’han realitzat activitats d’introspecció, ja que és molt important conèixer-se a un mateix, especialment durant l’etapa de l’adolescència quan hi ha tants canvis, dubtes i aspectes de nosaltres mateixos que no entenem o, moltes vegades no acceptem: “L’autoconeixement permet concentrar-nos en els aspectes que ens agraden de nosaltres mateixos i facilita l’acceptació dels aspectes que no ens agraden, que és el primer pas per començar a canviar-los i seguir avançant per aconseguir els nostres objectius” (Reales, 2023, s.p.).

Una de les activitats és una diana d’autoconeixement, en què els joves valoraran a la diana, en una escala de l’1 al 4, sent 1 el valor més baix i 4 el més alt, quin és el seu nivell de satisfacció en els diferents ítems que es proposen: família, amics, un mateix, estudis. 

Els objectius d’aquesta activitat són:

• Identificar fortaleses i debilitats de 4 pilars personals fonamentals de manera visual.
• Reflexionar com millorar aquesta situació mitjançant la redacció.
• Marcar objectius i accions de millora.

Després de valorar aquests ítems van reflexionar sobre com mantenir aquells amb els quals estan molt satisfets, i quines accions poden dur a terme per millorar aquells amb què no ho estan tant. 

Això els serveix per reflexionar sobre aspectes essencials de la seva vida, identificant fortaleses i punts de millora, per aconseguir una versió de si mateixos amb què se sentin més satisfets.

Algunes de les retroaccions i valoracions que s’han rebut per part dels joves, és a dir, pel folio, s’han escollit aquelles que m’han semblat més significatives, han estat les següents (aquestes valoracions són en anglès perquè estic realitzant les pràctiques en una escola internacional):

1. How did you feel doing the activity?

• I felt reflexive. Thinking about life deeply is nice though. 
• Self aware. 
• I help me to reflect on myself.

1. What have you learned/ what did you like?

• I realized that I have to change the way I am doing some things. 
• Yeah the activity was nice I mıght try the parts that I’m not happy about or can improve. 
• I learnt that I know what I need to do but I just am not doing it. 
• I learned how to improve myself. 

1. Improvement proposals.

• It’s pretty good. Not so much improvement.
• It was so good 👍. 
• Bit more time needed for it I think. 

Els comentaris han estat extrets directament del formulari Microsoft que es va preparar per extreure les dades que enllaço a continuació: Dartboard activity evaluation – Emplena el formulari. 

Les respostes són anònimes i així es fa saber als estudiants perquè puguin expressar-se amb llibertat sense sentir-se cohibits en saber les que les respostes són enregistrades amb el nom de cadascú. 

Adjunto també imatges del dia que s’ha dut a terme l’activitat. He adjuntat un enllaç, ja que he tingut problemes per pujar les imatges, perdoneu. 

https://canva.link/owm4shogt9nv6pu

Referències bibliogràfiques:

Reales, L. [Laia]. (2023). L’autoconeixement. Baobab Centre de Psicologia. https://www.laiareales.cat/lautoconeixement/ 

La realització d’aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora, tant des del punt de vista professional com personal. M’ha permès apropar-me a la realitat de l’aula d’I3 i comprendre millor com es desenvolupen la comunicació i les relacions socials en els infants durant aquesta etapa tan important del seu creixement.

Al llarg de les diferents sessions he pogut observar que els infants aprenen principalment a través de les interaccions que estableixen amb els altres i de les experiències significatives que viuen en el seu dia a dia. Les rotllanes de conversa, la lectura de contes visuals, les activitats cooperatives i els moments de joc simbòlic han estat espais molt valuosos per afavorir la comunicació, l’expressió d’emocions, la col·laboració i la creació de vincles positius entre els companys i companyes.

Un dels aprenentatges més significatius que m’emporto és la certesa que cada infant és únic i que cadascú segueix el seu propi ritme de desenvolupament. Aquesta diversitat, lluny de ser una dificultat, és una oportunitat per enriquir els processos d’aprenentatge i ens recorda la importància d’oferir propostes flexibles que permetin la participació de tothom. En aquest sentit, els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) han estat una guia fonamental durant tot el projecte, ajudant-me a entendre la necessitat de crear contextos accessibles, inclusius i respectuosos amb les diferències individuals.

Aquesta experiència també m’ha permès prendre consciència dels reptes que formen part de la tasca educativa. He pogut comprovar que la realitat de l’aula és complexa i canviant, i que situacions com la gestió dels conflictes, l’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge o la regulació de la participació exigeixen una observació constant, flexibilitat i capacitat d’adaptació. Tot això m’ha ajudat a entendre que ser docent implica mantenir una actitud reflexiva i una voluntat permanent d’aprendre i millorar.

Pel que fa al meu desenvolupament professional, considero que aquest pràcticum m’ha ajudat a créixer en competències relacionades amb l’observació sistemàtica, la planificació i l’avaluació d’intervencions educatives, l’atenció a la diversitat i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. També m’ha aportat més confiança en el meu futur paper com a docent, aprenent a valorar les capacitats dels infants i la importància d’acompanyar-los des de l’escolta, el respecte i la confiança.

A més, aquesta experiència ha donat sentit pràctic a molts dels continguts treballats al llarg del màster. Les aportacions de Lev Vygotsky sobre la importància de la interacció social en l’aprenentatge, les idees de Jerome Bruner sobre la mediació educativa, les propostes de Pere Pujolàs sobre l’aprenentatge cooperatiu i els principis del CAST han deixat de ser només referències teòriques per convertir-se en realitats observables dins de l’aula.

Finalitzo aquest pràcticum amb una mirada més realista, però també més enriquidora i motivadora, sobre la professió docent. M’emporto nous coneixements, experiències molt valuoses i una major capacitat de reflexió sobre la meva pràctica educativa. Sobretot, m’emporto la convicció que educar va molt més enllà de transmetre coneixements: significa escoltar, observar, acompanyar i confiar en les possibilitats de cada infant perquè pugui créixer i desenvolupar-se plenament dins d’un entorn inclusiu, respectuós i acollidor.

Sessió 6 :  Avaluació final  i reflexió sobre el procés d’intervenció

Data: 1 de juny

Descripció de l’activitat

En aquesta última sessió s’ha dut a terme una observació final dels infants amb l’objectiu de valorar l’evolució experimentada al llarg de les diferents activitats desenvolupades durant el projecte. Per fer-ho,  s’han utilitzat les mateixes graelles d’observació emprades a l’inici, fet que ha permès realitzar una anàlisi comparativa dels resultats i identificar els progressos assolits en l’àmbit comunicatiu i social.

L’avaluació s’ha centrat en aspectes com la participació oral, la interacció amb els companys, el respecte dels torns de paraula, la iniciativa comunicativa i la capacitat de cooperació. A més, s’han revisat els registres anecdòtics i les observacions recollides durant tot el procés per obtenir una visió global de l’evolució del grup.

Objectius

• Valorar el grau d’assoliment dels objectius plantejats.
• Analitzar l’impacte de les activitats desenvolupades.
• Identificar els progressos i les necessitats que encara persisteixen.
• Reflexionar sobre la pràctica educativa i el procés d’intervenció.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

L’anàlisi final mostra una evolució positiva en la majoria dels infants, especialment pel que fa la participació, la comunicació espontània i la interacció amb els iguals. Tot i això, els resultats no han estat homogenis, ja que cada infant ha avançat segons el seu propi ritme i les seves característiques personals.

Aquesta realitat reforça les aportacions de Lev Vygotsky, que entén el desenvolupament com un procés individual que es construeix a través de les experiències socials i les oportunitats d’aprenentatge. També posa de manifest la importància d’oferir una intervenció continuada i ajustada a les necessitats de cada infant.

Al llarg d’aquest projecte he pogut comprovar que les situacions comunicatives significatives, el joc, la cooperació i els suports visuals han estat recursos molt valuosos per afavorir la participació i el desenvolupament del llenguatge. Més enllà dels resultats obtinguts, considero que el procés ha estat una oportunitat per generar experiències inclusives que han permès a tots els infants participar i sentir-se part del grup.

Evidències

• Graella comparatives d’observació inicial i final.
• Rúbrica d’avaluació dels objectius plantejats.
• Registres anecdòtics recollits durant les sessions.
• Observacions finals sobre la participació i la interacció social.

Avaluació de la intervenció

La valoració global del projecte és positiva. Les dades recollides mostren una millora en la majoria dels indicadors observats, especialment en la participació oral, la iniciativa comunicativa i la interacció entre iguals.

També s’han observat progressos en el respecte dels torns de paraula i en la capacitat de cooperació, tot i que alguns infants continuen necessitant suport en aquestes àrees. Això confirma que el desenvolupament de les competències comunicatives i socials requereix temps, continuïtat i oportunitats d’aprenentatge sostingudes.

Els resultats obtinguts evidencien que les activitats plantejades han estat adequades als objectius previstos i han contribuït positivament al desenvolupament dels infants

Observació personal

A nivell personal, aquesta experiència ha estat molt enriquidora tant des del punt de vista professional com personal. Si comparo les primeres sessions amb les darreres, percebo una evolució clara en la meva manera d’observar, intervenir i reflexionar sobre la pràctica educativa.

Al principi em generava certa inseguretat decidir quan havia d’intervenir i quan era millor mantenir-me en un segon pla. Amb el pas de les sessions he après a observar amb més calma, a confiar més en les capacitats dels infants i a entendre que, moltes vegades, les millors oportunitats d’aprenentatge apareixen quan els deixem espai per actuar i expressar-se.

Aquest projecte també m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més reflexiva sobre la meva pràctica docent. He entès que educar no consisteix únicament a planificar activitats, sinó també a observar, escoltar, analitzar i adaptar constantment les intervencions a les necessitats reals dels infants.

Finalitzo aquesta experiència amb una major seguretat en el meu rol educatiu i amb la convicció que la reflexió contínua és una eina imprescindible per continuar creixent com a futura mestra.

Hola a tots i totes, durant el desenvolupament de les pràctiques he pogut relacionar moltes de les situacions observades al centre amb noticies i debats d’actualitat sobre l’educació inclusiva, mostran que aquesta continua sent un dels principals reptes del sistema educatiu i reforçant la importància de les actuacions psicopedagògiques dins dels centres.
Una noticia que es relaciona amb el tema de les meves pràctiques és l’article publicat per el País: https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-26/los-directores-de-escuela-redoblan-la-presion-a-illa-en-pleno-conflicto-educativo-denunciando-una-sobrecarga-inasumible.html?outputType=amp

Segons aquesta noticia, diversos directors/es demanan més recursos humans i materials per poder donar resposta a la diversitat de necessitats a les aules.
A les meves pràctiques he pogut observar diverses situacions que es relacionen amb aquest article, dificultats a l’hora d’atendre simultàniament a tots els alumnes, adaptar les activitats als diferents ritmes d’aprenentatge, limitacions relacionades amb el temps i els recursos disponibles.
Aquesta notícia i semblants que surten actualment per la televisió, m’han ajudat a entendre que moltes de les dificultats observades durant les meves pràctiques formen part d’aquest debat educatiu actual i reforcen la importància del paper del psicopedagog/a com agent educatiu que assessora als docents, promou una educació més inclusiva i identifica barreres d’aprenentatge.

Aquesta experiència m’esta ensenyant que la inclusió educativa no consisteix a integrar tots els infants en un mateix espai, sinó garantir que cadascun d’ells pugui participar, aprendre i sentir-se part del grup. A través de l’observació i del seguiment de les diferents estratègies implementades, estic descobrint que no existeixen fórmules universals que funcionin igual per a tothom. Les idees recollides a Escoles inclusives, escoles de futur m’han ajudat a comprendre que una escola inclusiva és aquella que elimina barreres, ofereix varies formes de suport i adapta les seves propostes per donar resposta a la diversitat dels infants. Durant aquest procés he pogut comprovar que una mateixa estratègia pot ser molt beneficiosa per a un infant i per un altre no. Aquest procés m’està ensenyant la importància de reflexionar, observar i adaptar les estratègies educatives segons les necessitats dels infants. A més, aquesta experiència m’està permetent descobrir el paper del psicopedagog dins l’àmbit educatiu. He pogut observar que la seva funció va més enllà de l’avaluació dels infants, ja que també assessora els docents, ajuda a identificar barreres per a l’aprenentatge i promou estratègies que afavoreixen la participació de tots els infants.

Hola a tots i totes, continuo compartint el meu procés d’aprenentatge durant les pràctiques. En aquesta fase explico la fase de seguiment de la intervenció, moment molt important perquè ha permès observar l’evolució dels infants i ajustar les estratègies aplicades segons les necessitats que anaven apareixent dins l’aula.

Data: 29 de Maig. Descripció de l’activitat: Durant aquesta fase s’ha realitzat una observació continuada de les mesures inclusives implementades a l’aula per valorar el seu funcionament i l’impacte en els infants. A partir dels registres d’observació i de les converses amb la tutora, s’han pogut introduir petits ajustos en les activitats, els materials i les estratègies utilitzades. Per exemple, s’ha observat que alguns infants responien millor quan les consignes es donaven de manera més visual. També s’ha detectat que certs moments de transició generaven inseguretat en alguns infants per això s’han reforçat les rutines amb suports visuals, els materials dels espais amb més suports visuals i l’anticipació de les activitats. a més, s’ha fet un seguiment de l’ús de l’espai de calma habilitat a l’aula, observant que alguns infants hi acudien de manera autònoma quan necessitaven regular les seves emocions. Aquest seguiment ha permès adaptar progressivament la intervenció a la realitat canviant de l’aula i a les necessitats concretes dels alumnes.

Objectius:

• Valorar l’eficàcia de les mesures implementades
• Introduir ajustos i millores en la intervenció
• Detectar dificultats i necessitats emergents
• Fer un seguiment continu del procés inclusiu
• afavorir el benestar emocional i la participació de tots els infants

Reflexió personal fonamentada: Aquesta fase m’ha permés entendre que l’avaluació dins l’àmbit educatiu no s’ha de concebre com un moment final, sinó com un procés continu que permet revisar i millorar la pràctica educativa constantment. La intervenció psicopedagògica és flexible i adaptable a les necessitats que apareixen durant el procés. Aquest plantejament es relaciona amb les aportacions de Coll, que destaca la importància d’ajustar les pràctiques educatives a les necessitats reals de l’alumnat i d’entendre l’aprenentatge com un procés dinàmic i contextualitzat. Des d’aquesta perspectiva, el seguiment constant esdevé una eina imprescindible per prendre decisions educatives fonamentades. A més, les observacions realitzades també es poden relacionar amb la teoria de Vygotsky. En diverses situacions s’ha comprovat que alguns infants aconseguien participar de manera més autònoma quan rebien suports ajustats a les seves necessitats, com ara suports visuals o anticipació de les activitats. D’altra banda, l’experiència amb l’espai de la calma m’ha permès reflexionar sobre la importància de l’educació emocional dins dels processos inclusius. Tal com defensa Goleman, la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions és fonamental par al desenvolupament personal i social. Poder disposar d’un espai segur per gestionar moments de malestar ha afavorit que alguns infants recuperessin la calma i poguessin tornar a participar en les activitats de manera més positiva.

Evidències

• Registre de seguiment de les activitats
• graella d’observació
• converses amb la tutora
• registre d’utilització de l’espai de la calma
• modificacions introduïdes en els materials i les propostes

Avaluació: S’ha observat una evolució positiva en la participació i en l’autonomia dels infants, especialment en aquells casos en què s’han reforçat els suports visuals i l’anticipació de les rutines. També s’ha detectat una millora en la gestió emocional d’alguns infants gràcies a la utilització de l’espai de la calma. Però, encara continuen apareixent reptes relacionats amb la diversitat de ritmes d’aprenentatge i amb la necessitat d’oferir una atenció individualitzada dins del grup classe. Aquest seguiment ha estat molt útil per identificar quines estratègies funcionen millor i quines requereixen ser revisades o modificades.

Observacions personals: Aquesta fase m’ha permès entendre que la inclusió és un procés viu que necessita observació, reflexió i capacitat d’adaptació. He après que una mateixa estratègia pot tenir diferents resultats segons els infants i el context. També he pres més consciència de la importància de la regulació emocional dins l’aprenentatge i de com petits canvis en l’organització de l’aula poden generar un gran impacte en els infants.

Referències:

• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.
• Lev Vygotsky (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
• Daniel Goleman (1995). Inteligencia emocional. Kairós.
• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.