Hola a tots, a continuació us presento la infografia  de la proposta d’intervenció plantejada en aquest treball, centrada en la millora de la gestió de la diversitat a l’aula d’educació infantil mitjançant estratègies inclusives i l’acompanyament al docent.

Us deixo l’enllaç del Canva: https://canva.link/au8f8jre0jux4mv

Aquesta infografia mostra de manera visual la planificació del programa d’intervenció dissenyat per millorar les habilitats comunicactives i social dels infants d’I3. S’hi presenten les necessitats detectades, la proposta d’itervenció, la metodologia, la temporalització, l’avalució i els resultats finals esperats. Us deixo el link del canva.

https://canva.link/2sg44n2wnwwcwi3

Penso, sincerament, que tot i que moltes persones poden pensar que la situació dels joves a qui s’intervé, en el meu cas, la podrien considerar com a privilegiada, ja que, a causa de la seva situació socioeconòmica, tenen l’oportunitat de formar-se en un institut privat amb unes condicions i en un país meravellós. A més, el fet d’estudiar en aquest tipus d’escoles, els obre les portes a poder cursar en les universitats amb programes internacionals més prestigioses d’arreu del món.  

No obstant això, els joves que estudien aquí, no viuen l’experiència de manera tan idíl·lica, ja que se’ls fa molt complicat viure internats lluny del seu país d’origen i lluny dels seus familiars i amics, més encara durant l’etapa de l’adolescència. A més, molts joves senten una gran pressió per part de les seves famílies i d’ells mateixos, ja que el preu per estudiar en aquests instituts cada any és molt elevat.

És per això que, abans de començar el disseny d’una intervenció psicopedagògica, s’ha de tenir en compte les necessitats que el centre presenta particularment i quins objectius es volen assolir en aquest cas.

És per això que, saben el punt de partida, els objectius principals d’aquesta intervenció són que els joves aprenguin a:

• Reconèixer les seves emocions i les de la resta.
• Conèixer-se millor a si mateixos.
• Construir relacions més sanes.
• Ser capaç de compartir i expressar allò que estan sentint.
• Fer que l’escola esdevingui un entorn segur.

A partir de l’anàlisi de necessitats realitzat al centre de pràctiques i de la coordinació amb la psicòloga responsable, s’ha considerat adient centrar la intervenció en un cas concret d’un alumne de primer d’ESO que actualment realitza sessions de reeducació psicopedagògica. Aquesta decisió respon a la necessitat de dissenyar una proposta realista i ajustada al context, així com a la possibilitat de fer un seguiment directe de la seva evolució.

En aquest cas, l’alumne presenta un diagnòstic previ de dislèxia, al qual s’hi afegeixen dificultats importants d’atenció compatibles amb un TDAH. Aquesta combinació de dificultats genera una afectació significativa en el seu rendiment acadèmic, ja que les dificultats atencionals interfereixen en els processos de lectura, comprensió i execució de tasques, accentuant així les dificultats pròpies de la dislèxia. A més, el fet que no s’hagi realitzat una intervenció continuada des del moment del diagnòstic ha contribuït a que aquestes dificultats es mantinguin i tinguin un impacte més evident en l’etapa actual d’educació secundària.

D’altra banda, s’observa que l’alumne presenta dificultats en l’organització de les tasques i en l’ús d’estratègies d’estudi, fet que incrementa la seva dependència de l’adult i dificulta la seva autonomia en el treball acadèmic. En aquest sentit, i d’acord amb les orientacions de la professional del centre, s’ha acordat prioritzar una intervenció centrada en el desenvolupament d’hàbits d’organització, tècniques d’estudi i estratègies específiques adaptades a les seves dificultats.

Així mateix, la intervenció es planteja des d’una perspectiva global, incorporant la coordinació amb la família i el centre educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la coherència en les actuacions i facilitar la transferència dels aprenentatges als diferents contextos de l’alumne. Aquesta coordinació esdevé especialment rellevant en casos com aquest, on la combinació de dificultats requereix una resposta ajustada i compartida entre els diferents agents implicats.

També es té en compte la dimensió emocional, ja que la persistència de les dificultats pot generar frustració i desmotivació. Per aquest motiu, es planteja una intervenció basada en el reforç positiu i en la valoració dels progressos.

Hola! Aquestes primeres setmanes de pràctiques m’han servit per conèixer el funcionament del centre i observar amb més detall la dinàmica de l’aula d’educació infantil. A partir d’aquestes observacions i de les converses amb la tutora i la psicopedagoga, han anat sorgint diverses necessitats educatives que es poden tenir en compte per plantejar una possible intervenció.

Una de les més rellevants és la dificultat per gestionar la diversitat dins l’aula, especialment en el grup d’I3. Els infants es troben en moments evolutius diferents i això es nota tant en el nivell d’autonomia com en la manera de participar en les diferents propostes. Hi ha infants que segueixen les propostes amb facilitat mentre que d’altres necessiten més temps, suport o adaptacions per poder participar.

Davant d’aquesta realitat, es planteja una intervenció centrada en la millora de la gestió de la diversitat, a través de l’assessorament al docent i la incorporació d’estratègies inclusives adaptades al dia a dia de l’aula. L’objectiu és afavorir la participació de tots els infants i ajustar millor les propostes als diferents ritmes i necessitats del grup.

Durant les primeres setmanes de pràctiques he anat observant el funcionament de l’aula d’educació infantil 3  i la manera com els infants participen en les diferents activitats del dia a dia.  Aquestes observacions m’han permès conèixer millor les dinàmiques del grup i identificar algues necessitats relacionades amb la comunicació i la interacció social entre els infants.

En situacions com les assemblees o les activitats en petit grup, he pogut observar que alguns infants mostren dificultats per participar oralment o per iniciar converses amb els companys i companyes. En alguns casos, la participació és molt limitada i sovint necessiten l’ajuda de l’adult per intervenir o expressar el que volen dir. També he vist que, en determinants moments, alguns infants tenen dificultats per respectar els torns de paraula o per mantenir una escolta activa quan parlen els altres.

A més de les observacions directes, he tingut l’oportunitat de parlar amb el professorat de l’aula, que també ha expressat preocupació per la participació reduïda d’alguns infants i per la necessitat de potenciar les habilitats socials dins del grup. Segons m’han comentat aquestes dificultats no apareixen només en moments puntuals, sinó que formen part de la dinàmica habitual d’alguns infants, especialment en activitats que requereixen cooperació o comunicació oral.

A partir d’aquestes observacions i converses, he pensat que podria ser important plantejar una intervenció orientada a millorar les habilitats comunicatives i socials dels infants dins del context ordinari de l’aula. La idea inicial és dissenyar una proposta basada en estratègies inclusives que permetin afavorir la participació oral, fomentar les interaccions positives entre iguals i millorar la implicació en activitats col·lectives.

La intervenció que es planteja inclourà activitats com dinàmiques de llenguatge, jocs cooperatius i situacions de modelatge per part de l’adult, amb l’objectiu de proporcionar als infants eines que els ajudin a comunicar-se millor i a relacionar-se de manera més positiva amb els seus companys i companyes.

Personalment, aquest procés d’observació m’ha ajudat molt a entendre la importància de mirar amb atenció el que passa a l’aula abans de proposar cap actuació.