Hola a tots i totes, amb aquesta entrada finalitzo el diari de pràctiques fent una valoració global de l’experiència. Aquest període m’ha permès apropar-me a la realitat educativa des d’una perspectiva psicopedagògica i comprendre millor els reptes que comporta l’atenció a la diversitat i la construcció d’una escola inclusiva. Durant les pràctiques, he pogut participar en els processos d’observació, assessorament, seguiment i avaluació entenent que la inclusió no consisteix únicament a aplicar recursos o adaptacions puntuals, sinó a promoure una mirada que tingui en compte els ritmes i les necessitats de cada infant. Al llarg de les pràctiques he pogut comprovar que la coordinació entre els professionals, l’observació sistemàtica i la reflexió compartida són factors molt importants per poder donar una resposta de qualitat.

Pel que fa a les competències desenvolupades, considero que he avançat en la capacitat d’identificar necessitats educatives a través de l’observació i l’anàlisi del context, totes les intervencions, han de partir d’un coneixement de la realitat de l’aula. També he pogut desenvolupar habilitats relacionades amb el treball col.laboratiu, participant en espais de coordinació amb la tutora i la psicopedagoga, fet que m’ha permès valorar la importància de construir respostes de manera conjunta.

A més, aquestes pràctiques m’han ajudat a entendre millor el paper de l’assessorament psicopedagògic com a eina de suport i orientació als docents, així com a participar en les diferents fases d’un procés d’intervenció: detecció de necessitats, planificació, implementació i avaluació. Tot i això, encara he de continuar desenvolupant aspectes relacionats amb l’assessorament psicopedagògic com instruments més específics d’avaluació.

Aquestes pràctiques m’han permès donar significat pràctic a molts dels coneixements treballats durant el màster. Les aportacions de Vygotski sobre la zona de desenvolupament proper, les idees de Coll sobre la construcció de l’aprenentatge a través de les interaccions i les reflexions recollides a Escoles inclusives, escoles de futur ja que les he pogut relacionar amb situacions reals observades durant les meves pràctiques.

Com a conclusió, aquesta experiència ha estat una oportunitat per descobrir de prop la realitat de la intervenció psicopedagògica i entendre la dificultat que comporta donar resposta a la diversitat dins les aules. Al llarg d’aquest procés, he après que darrera de cada infant hi ha unes necessitats, unes fortaleses i una història que cal conèixer i respectar. També he pres consciència del valor que tenen l’observació, la reflexió entre els professionals i el treball en equip per obtenir canvis significatius. M’emporto aprenentatges que van més enllà dels continguts acadèmics, una millor comprensió del rol del psicopedagog/a i una motivació molt més gran per continuar formant.me i afrontar nous reptes en un futur.

moltes gràcies per acompanyar-me en aquest recorregut

Hola a tots i totes, amb aquesta entrada finalitzo aquestes pràctiques. He pogut analitzar els resultats obtinguts, valorar l’impacte de les mesures implementades i reflexionar sobre els aprenentatges adquirits al llarg del procés.

Data: 2 Juny. Descripció de l’activitat: En aquesta fase final s’ha dut a terme l’avaluació global a partir dels instruments dissenyats prèviament. L’objectiu ha estat valorar tant el desenvolupament de les actuacions com els resultats i l’impacte que aquestes han tingut en la dinàmica de l’aula. S’ha revisat el registre de seguiment de la intervenció, que ha permès documentar les sessions realitzades, les adaptacions introduides i el grau de compliment dels objectius plantejats. També s’han analitzat les graelles d’obdervació sistemàtica, que han facilitat la recollida d’informació sobre la participació dels alumnes, la comprensió de les consignes, la utilització dels suports visuals i el resultat de les propostes. A més s’ha utilitzat la rúbrica d’avaluació per valorar el nivell d’assoliment dels objectius i la incorporació d’estratègies inclusives dins la pràctica educativa. Per acabar, s’ha realitzat una reunió amb la tutora i la psicopedagoga per compartir les observacions, resultats i reflexionar sobre la continuïtat de les mesures implementades.

Objectius:

• identificar l’impacte de les estratègies inclusives aplicades
• valorar el grau d’assoliment dels objectius plantejats
• analitzar els resultats obtinguts
• reflexionar sobre els beneficis i els punts de millora
• proposar accions de continuïtat dins l’aula

Reflexió personal fonamentada: Tal como es defensa a Escoles inclusives, escoles de futur, la inclusió és un procés de millora contínua que exigeix observació, reflexió i capacitat d’adaptació constant. Al llarg de les pràctiques he pogut observar que cada infant respon de diferent manera als suports i a les estratègies implementades; per això és molt important realitzar un seguiment sistemàtic i valorar les intervencions a partir de la realitat a l’aula. A més, aquesta experiència m’ha permès entendre millor el paper del paicopedagog/a com a agent que acompanya als docents en els processos de reflexió i millora educativa. He observat que la seva funció no es limita a l’avaluació de dificultats, sinó que també assessora, coordina i realitza propostes inclusives per afavorir la participació de tots els infants. D’altra banda, tal com planteja Coll (2001), l’aprenentatge es construeix a partir de les interaccions i del context. Per aquest motiu, considero important observar i analitzar les situacions que es produeixen a l’aula abans de prendre decisions educatives. Aquesta experiència m’ha ensenyat la importància del treball col.laboratiu entre professionals i de l’avaluació continua com a eina per millorar la pràctiva educativa i garantir una resposta ajustada a la diversitat de l’alumnat.

Evidències:

• registre de seguiment de la intervenció
• graelles d’observació sistemàtica
• rubrica d’avaluació del pla d’intervenció
• acta de la reunió de coordinació final
• materials adaptats i recursos implementats durant el procés

Avaluació: l’avaluació realitzada mostra un grau d’assoliment positiu dels objectius plantejats. A través de les observacions recollides s’ha vist una participació més activa dels infants en les propostes i una millora en la comprensió de les consignes gràcies a la incorporació de suports visuls i estratègies d’anticipació. També s’ha observat una reducció de les situacions de desconnexió en alguns infants i una major autonomia en moments concrets de la rutina. La utilització de recursos com els pictogrames, l’espai de la calma i l’adaptació de materialsha afavorit una participació més ajustada a les necessitats de cada infant. Pel que fa la pràctica docent, s’ha valorat molt positivament la incorporació d’estratègies inclusives dins del funcionament habitual de l’aula. tant la tutora com la psicopedagoga han manifestat la seva satisfacció amb les actuacions desenvolupades i han considerat viable mantenir algunes de les mesures implementades. Tot i els resultats positius, també s’ha detectat la necessitat de continuar treballant aspectes relacionats amb la regulació emocional, l’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge i la consolidació d’algunes mesures inclusives a llarg termini.

Observacions personals: Aquestes pràctiques han sigut una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com professional. he pogut comprovar que la inclusió educativa requereix temps, observació, coordinació i capacitat d’adaptació constant. També he entès que la funció del psicopedagog va molt més enllà de l’avaluaciño de dificultats, ja que implica acompanyar els docents, prmoure espais de reflexió i contribuir a la construcció d’una escola més inclusiva. per acabar dir que la inclusió és un cami de millora continua que es construeix dia a dia a través de petites accions compartides entre tots els agents educatius.

Referències

Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.

Parrilla, A. (Coord.). L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat. Barcelona: Horsori.

Hola a tots i totes, durant el desenvolupament de les pràctiques he pogut relacionar moltes de les situacions observades al centre amb noticies i debats d’actualitat sobre l’educació inclusiva, mostran que aquesta continua sent un dels principals reptes del sistema educatiu i reforçant la importància de les actuacions psicopedagògiques dins dels centres.
Una noticia que es relaciona amb el tema de les meves pràctiques és l’article publicat per el País: https://elpais.com/espana/catalunya/2026-05-26/los-directores-de-escuela-redoblan-la-presion-a-illa-en-pleno-conflicto-educativo-denunciando-una-sobrecarga-inasumible.html?outputType=amp

Segons aquesta noticia, diversos directors/es demanan més recursos humans i materials per poder donar resposta a la diversitat de necessitats a les aules.
A les meves pràctiques he pogut observar diverses situacions que es relacionen amb aquest article, dificultats a l’hora d’atendre simultàniament a tots els alumnes, adaptar les activitats als diferents ritmes d’aprenentatge, limitacions relacionades amb el temps i els recursos disponibles.
Aquesta notícia i semblants que surten actualment per la televisió, m’han ajudat a entendre que moltes de les dificultats observades durant les meves pràctiques formen part d’aquest debat educatiu actual i reforcen la importància del paper del psicopedagog/a com agent educatiu que assessora als docents, promou una educació més inclusiva i identifica barreres d’aprenentatge.

Aquesta experiència m’esta ensenyant que la inclusió educativa no consisteix a integrar tots els infants en un mateix espai, sinó garantir que cadascun d’ells pugui participar, aprendre i sentir-se part del grup. A través de l’observació i del seguiment de les diferents estratègies implementades, estic descobrint que no existeixen fórmules universals que funcionin igual per a tothom. Les idees recollides a Escoles inclusives, escoles de futur m’han ajudat a comprendre que una escola inclusiva és aquella que elimina barreres, ofereix varies formes de suport i adapta les seves propostes per donar resposta a la diversitat dels infants. Durant aquest procés he pogut comprovar que una mateixa estratègia pot ser molt beneficiosa per a un infant i per un altre no. Aquest procés m’està ensenyant la importància de reflexionar, observar i adaptar les estratègies educatives segons les necessitats dels infants. A més, aquesta experiència m’està permetent descobrir el paper del psicopedagog dins l’àmbit educatiu. He pogut observar que la seva funció va més enllà de l’avaluació dels infants, ja que també assessora els docents, ajuda a identificar barreres per a l’aprenentatge i promou estratègies que afavoreixen la participació de tots els infants.

Hola a tots i totes, continuo compartint el meu procés d’aprenentatge durant les pràctiques. En aquesta fase explico la fase de seguiment de la intervenció, moment molt important perquè ha permès observar l’evolució dels infants i ajustar les estratègies aplicades segons les necessitats que anaven apareixent dins l’aula.

Data: 29 de Maig. Descripció de l’activitat: Durant aquesta fase s’ha realitzat una observació continuada de les mesures inclusives implementades a l’aula per valorar el seu funcionament i l’impacte en els infants. A partir dels registres d’observació i de les converses amb la tutora, s’han pogut introduir petits ajustos en les activitats, els materials i les estratègies utilitzades. Per exemple, s’ha observat que alguns infants responien millor quan les consignes es donaven de manera més visual. També s’ha detectat que certs moments de transició generaven inseguretat en alguns infants per això s’han reforçat les rutines amb suports visuals, els materials dels espais amb més suports visuals i l’anticipació de les activitats. a més, s’ha fet un seguiment de l’ús de l’espai de calma habilitat a l’aula, observant que alguns infants hi acudien de manera autònoma quan necessitaven regular les seves emocions. Aquest seguiment ha permès adaptar progressivament la intervenció a la realitat canviant de l’aula i a les necessitats concretes dels alumnes.

Objectius:

• Valorar l’eficàcia de les mesures implementades
• Introduir ajustos i millores en la intervenció
• Detectar dificultats i necessitats emergents
• Fer un seguiment continu del procés inclusiu
• afavorir el benestar emocional i la participació de tots els infants

Reflexió personal fonamentada: Aquesta fase m’ha permés entendre que l’avaluació dins l’àmbit educatiu no s’ha de concebre com un moment final, sinó com un procés continu que permet revisar i millorar la pràctica educativa constantment. La intervenció psicopedagògica és flexible i adaptable a les necessitats que apareixen durant el procés. Aquest plantejament es relaciona amb les aportacions de Coll, que destaca la importància d’ajustar les pràctiques educatives a les necessitats reals de l’alumnat i d’entendre l’aprenentatge com un procés dinàmic i contextualitzat. Des d’aquesta perspectiva, el seguiment constant esdevé una eina imprescindible per prendre decisions educatives fonamentades. A més, les observacions realitzades també es poden relacionar amb la teoria de Vygotsky. En diverses situacions s’ha comprovat que alguns infants aconseguien participar de manera més autònoma quan rebien suports ajustats a les seves necessitats, com ara suports visuals o anticipació de les activitats. D’altra banda, l’experiència amb l’espai de la calma m’ha permès reflexionar sobre la importància de l’educació emocional dins dels processos inclusius. Tal com defensa Goleman, la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions és fonamental par al desenvolupament personal i social. Poder disposar d’un espai segur per gestionar moments de malestar ha afavorit que alguns infants recuperessin la calma i poguessin tornar a participar en les activitats de manera més positiva.

Evidències

• Registre de seguiment de les activitats
• graella d’observació
• converses amb la tutora
• registre d’utilització de l’espai de la calma
• modificacions introduïdes en els materials i les propostes

Avaluació: S’ha observat una evolució positiva en la participació i en l’autonomia dels infants, especialment en aquells casos en què s’han reforçat els suports visuals i l’anticipació de les rutines. També s’ha detectat una millora en la gestió emocional d’alguns infants gràcies a la utilització de l’espai de la calma. Però, encara continuen apareixent reptes relacionats amb la diversitat de ritmes d’aprenentatge i amb la necessitat d’oferir una atenció individualitzada dins del grup classe. Aquest seguiment ha estat molt útil per identificar quines estratègies funcionen millor i quines requereixen ser revisades o modificades.

Observacions personals: Aquesta fase m’ha permès entendre que la inclusió és un procés viu que necessita observació, reflexió i capacitat d’adaptació. He après que una mateixa estratègia pot tenir diferents resultats segons els infants i el context. També he pres més consciència de la importància de la regulació emocional dins l’aprenentatge i de com petits canvis en l’organització de l’aula poden generar un gran impacte en els infants.

Referències:

• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.
• Lev Vygotsky (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
• Daniel Goleman (1995). Inteligencia emocional. Kairós.
• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Hola a tots i totes! continuo compartint el meu procés d’aprenentatge durant les pràctiques. En aquesta entrada, explico la fase d’implementació de les estratègies inclusives dins l’aula I3, molt enriquidor poder observar com les propostes planificades es porten a terme i quin es el resultat.

Data: 18 de Maig. Descripció de l’activitat: durant aquesta fase s’han començat a aplicar algunes de les propostes que es van acordar prèviament amb la tutora i la psicopedagoga del centre dins les diferents rutines i activItats del dia a dia de l’aula I3. Algunes d’aquestes han estat:

• l`´us de suports visuals (imatge d’abans i la imatge amb el suport visual)

• l’ús de pictogrames per anticipar les rutines del dia (horari amb imatge del que passarà durant el dia, anticipar -nos)

• incorporació d’un petit espai de calma per afavorir la regulació emocional

• suport individualitzat en moment puntuals: durant una activitat manipulativa algun infant mostrava dificultats per seguir la tasca i davant d’això es van utilitzar imatges que van facilitar la comprensió i la participació dels infants de manera autónoma.

Objectius:

• aplicar les diverses propostes inclusives dissenyades
• afavorir la participació activa de tots els infants
• millorar la comprensió de les activitats i les rutines
• potenciar l’autonomia i regulació emocional

Reflexió personal fonamentada: s’ha observat que la inclusió real es construeix a partir de petites accions dins l’aula. A través de les propostes implementades s’han beneficiat tots els alumnes (els infants amb més dificultats i els que tenen menys). Aquest plantejament es relaciona amb el Decret 150/2017 d’educació inclusiva, que defensa  la necessitat d’oferir suports i mesures universals dins l’aula per tenir una major participació de tots els alumnes. Tal com assenyala Vygotsky, és molt important que l’ajuda estigui ajustada a cada infant; en alguna ocasió, algun infant ha necessitat suports visuals per poder realitzar les activitats de manera autònoma i això ha fet que la participació sigui major.

Evidències:

• Registre d’observació de les propostes
• materials visuals utilitzats a l’aula
• les fotos de les diferents propostes

Avaluació: Durant la implementació de les diverses propostes s’han observat millores en la participació i la comprensió de les activitats per part dels infants. Lús del nou material han reduït moments de desconnexió o inseguretat. tot i això, també s’ha observat les dificultats en la gestió simultània de tot el grup i amb el temps necessari per adaptar algunes de les propostes als diferents ritmes d’aprenentatge.

Observacions personals: Una de les fases més enriquidores de les pràctiques, ja que ha permès observar com petits canvis dins de l’aula poden tenir un gran impacte.

Referències.

• Lev Vygotsky (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
• Decret 150/2017. Generalitat de Catalunya.
• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Hola a tots i totes, “les aules inclusives són aquelles en què són presents tots els alumnes, o hi podrien ser, sense haver estat subjectes a cap procediment d’exclusió prèvia, i en les quals el professorat s’esforça a generar il.lusió per aprendre, per participar, per créixer i per progressar” Robert Ruiz (2008)

Data: 15 de Maig. Descripció de l’activitat: En aquesta fase s’ha pensat en el disseny d’una proposta inclusiva juntament amb la tutora de l’aula d’I3 i la psicopedagoga del centre. A partir de les necessitats detectades durant l’observació inicial i les sessions d’assessorament s’han planificat diferents mesures universals i algunes addicionals per afavorir la participació de tots els infants. entre aquestes propostes hi han :

• l’organització de l’aula per espais més estructurats
• L’ús de suports visuals i pictogrames per anticipar rutines i activitats.
• l’adaptació de materials segons els diferents ritmes d’aprenentatge.
• la simplificació de consignes
• la incorporació d’un nou espai de la calma per la reduació emocional dins l’aula.

s’ha parlat de les possibles dificultats com per exemple l’ús real dels pictogrames o el temps per poder aplicar algunes d’aquestes propostes i la manera d’integrar aquestes estratègies dins la rutina habitual del grup.

Objectius:

• afavorir la participació de tots els infants
• dissenyar una proposta inclusiva a les necessitats de l’aula
• incorporar mesures universals i addicionals
• adaptar els materials i les propostes als diferents ritmes d’aprenentatge

Reflexió personal fonamentada: Aquesta sessió ha ajudat a observar que l’atenció a la diversitat es treballa pensant propostes i espais accessibles per a tots els infants del grup classe. Tal com assenyala Coll, l’educació inclusiva implica revisar les pràctiques educatives i transformar-les perquè tots els infants puguin participar de manera significativa en els processos d’aprenentatge. S’ha observat durant el disseny de la proposta que petits canvis poden tenir grans resultats, per exemple: en el moment de l’assamblea, anticipar les rutines amb imatges en l’horari dóna seguretat a tots els infants, no només als que tenen dificultats. També s’ha reflexionat sobre la importància d’adaptar les activitats segons els ritmes de cada alumne sense excloure a cap. Aquesta mirada connecta amb el principi d’escola inclusiva, que entén la diversitat com una realitat natural i enriquidora dins l’aula.

Evidències:

• Materials visuals elaborats (suports visuals i pictogrames)
• registre de coordinació amb la tutora d’I3 i psicopedagoga
• planificació de les activitats i mesures inclusives

Avaluació: La coordinació amb la psicopedagoga i la tutora ha facilitat la construcció d’estratègies més reals. Però tot i ser una proposta coherent i viable dins de l’aula hi ha dubtes per si es podra mantenir dins la rutina diària sense generar més treball en la gestió de l’aula.

Observacions personals: cada vegada estic més segura i confiada amb la meva proposta, la tutora i la psicopedagoga m’estant ajudant molt a veure la realitat de l’aula i a pensar en les propostes inclusives tenint en compte els ritmes dels alumnes, els recusos disponibles, el temps real o l’organització del grup.

Referencies

• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.

Hola a tots i totes, segueixo aprenent dia a dia durant la meva estada de pràctiques a través de l’observació i de les experiències quotidianes dins l’aula. En aquesta entrada comparteixo una de les sessions d’assessorament realitzades amb la tutora, un espai que m’ha permès reflexionar sobre la importància del treball col.laboratiu i de les estratègies inclusives per donar resposta a la diversitat que hi ha a l’aula d’educació infantil.

Data: 8/05 Descripció de l’activitat: Després de la fase d’observació inicial, s’ha realitzar una sessió d’assessorament juntament amb la tutora de l’aula d’I3 per compartir les necessitats detectades i reflexionar conjuntament sobre possibles estratègies inclusives aplicables al dia a dia. durant la sessió s’ha parlat sobre l’organització dels espais, les dificultats en la gestió dels diferents ritmes d’aprenentatge, la importància d’oferir suports visuals i consignes més ajustades als infants, l’adaptació dels materials i la incorporació d’espais i estratègies de regulació emocional. També s’ha valorat quines mesures es poden utilitzar de manera realista dins la rutina de l’aula sense alterar molt el seu funcionament.

Objectius:

• compartir les necessitats detectades durant l’observació
• proporcionar estratègies inclusives aplicables a l’aula
• afavorir el treball col.laboratiu entre professionals
• reflexionar conjuntament sobre la pràctica educativa

Reflexió personal fonamentada: aquesta sessió ha ajudat a entendre que l’assessorament psicopedagògic no consisteix només a donar orientacions, sino a generar espais de reflexió conjunta amb el docent. Tal com planteja Monereo, el trebal col.laboratiu permet construir solucions ajustades al context real i facilita que els canvis siguin més significatius i aplicables. Durant la conversa amb la tutora s’ha observat que la major preocupació es saber atendre la gran diversitat de ritmes, necessitats i interessos dins del mateix grup. Aquest plantejament té una gran relació amb les idees recollides al llibre: Escoles inclusives, escoles de futur, on es defensa que la inclusió no és només una metodologia concreta, sinó una manera d’entendre l’escola basada en la participació i l’equitat. També es relaciona amb un altre llibre: L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat, que destaca la importància de transformar les pràctiques educatives per garantir que tots els infants puguin participar activament en els processos d’aprenentatge. A més, s’ha reflexionat sobre la importància de l’acompanyament i la comunicaió entre professionals per avançar cap a una educació inclusiva.

Evidències:

• Registre de la reunió amb la tutora
• notes sobre les estratègies proposades
• Registre de seguiment

Avaluació: Es detecta una actitud molt positiva i participativa per part de la tutora, aquesta mostra una actitud receptiva davant les propostes plantejades.  S’estableixen  alguns acords per començar a aplicar petites modificacions dins l’aula com l’ús de pictogrames per anticipar les rutines o la simplificació de consignes. Tot i axió s’observan dubtes relacionats amb la gestió del temps i la dificultat d’atendre a l’hora a tots els infants.

Observacions personals: En un inici em sentia una mica insegura a l’hora de plantejar propostes a una professional amb molta més experiència, però després d’estar parlant amb ella vaig sentir-me més cómoda i confiada. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància d’escoltar abans d’intervenir i de construir propostes conjuntament.

Referències: Carles Monereo (2003). Ser estratégico y autónomo aprendiendo. Graó. Efrèn Carbonell i Paret (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Rosa sensat.  Climent Giné, David Duran, Josep Font i Ester Miquel (2020). L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat. Horsori.

Hola a tots i totes! després de replantejar el disseny de la meva proposta d’intervenció he pogut començar amb la primera sessió

Descripció de l’activitat: Durant aquesta primera fase s’ha dut a terme una observació sistemàtica a l’aula d’I3 amb l’objectiu d’identificar com es gestiona la diversitat en el dia a dia. Aquesta ha estat centrada en diferents aspectes com: l’organització dels espais (foto adjunta a la entrada), les rutines diàries, les estratègies utilitzades pel docent i el nivell de participació dels infants. Juntament amb això, s’ha realitzat una reunió amb la tutora per contrastar les observacions i recollir la percepció de la tutora sobre les necessitats reals de  l’aula, així com les dificultats principals en la gestió del grup i la diversitat.

Objectius:

• detectar les necessitats reals de l’aula
• identificar possibles barreres a la inclusió
• analitzar la pràctica docent en relació amb la gestió de la diversitat

Reflexió personal: Després de reajustar la proposta d’intervenció i aprendre dels errors, aquesta primera fase m’ha permès entendre la importància de l’observació com a eix central de qualsevol intervenció psicopedagògica. Per poder realitzar canvis, és molt important comprendre el context real i les dinàmiques de l’aula.  He pogut observar que la gestió de la diversitat sovint es fa de manera més intuïtiva que planificada i aixó pot generar dificultats per donar resposta a tots els infants de l’aula. Dins l’aula, existeixen ritmes molt diferents d’aprenentatge i alguns infants necessiten més suport per seguir les activitats. En aquest sentit, l’educació inclusiva defensa la necessitat d’adaptar les pràctiques educatives a la diversitat real de l’aula per garantir la participació de tot l’alumnat (Ainscow, 2016). Des d’una perspectiva teòrica, aquesta experència es relaciona amb l’enfocament més constructivista, ja que l’aprenentatge es construeix a partir de les interaccions i de l’ajuda individualitzada per cada infant. en aquest sentit, he observat situacions on alguns alumnes necessiten més suport per poder participar, fet que connecta amb la idea de la zona de desenvolupament proper de Vygotsky, on hi ha una distància entre allò que un infant pot fer de manera autònoma i allò que pot aconseguir amb l’ajuda d’un adult per poder generar un aprenentatge real. En aquesta observació he comprovat com alguns infants no podien seguir les activitats per si sols, però amb petites ajudes com suports visuals, acompanyament directe,…ho aconseguien.

Evidències:

• graella d’observació sistemàtica
• registre de seguiment de la intervenció
• registre de la reunió amb la tutora

Avaluació: valoro molt aquesta fase perquè ha estat un primer contacte amb la realitat de l’aula. M’ha permès ajustar millor la meva proposta d’intervenció i identificar algunes necessitats clau especialment  pel que fa la participació dels infants i l’adequació de les consignes. Però sóc conscient que aquesta mirada com a observadora encara està en procés de construcció, millorant al pas dels dies.

Observacions personals: Després d’aquesta primera sessió, m’he sentit una mica insegura ja que he pogut observar la dificultat d’atendre simultàniament tot el grup d’infants i de mantenir el control i la cohesió de les activitats. Aquesta experiència m’ha fet adonar que, en un context real d’aula, no sempre és fàcil donar resposta de manera equilibrada a totes les necessitats que van sorgint. També he pogut observar que alguns infants requereixen més suport i atenció individualitzada, cosa que fa que encara sigui més difícil la gestió del grup. Per aquest motiu, considero que és molt important incorporar estratègies més organitzades, estructurades i ajustades per donar una resposta més adequada a ladiversitat de l’aula.

Referències Ainscow, M. (2016). Struggles for equity in education: The selected works of Mel Ainscow. Routledge. Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Harvard University Press.

Hola a tots/es, després del retorn del repte 3 i de les aportacions de la tutora de la UOC sobre el disseny de la meva proposta, he hagut de reajustar el meu pla d’intervenció per adequar-lo millor a les funcions pròpies de la psicopedagoga. Aquest replantejament ha estat clau per prendre consciència dels errors inicials i per reorientar la proposta cap a un enfocament més realista i ajustat al rol professional.

Descripció de l’activitat: En aquesta fase prèvia a la implementació, s’ha realitzat una revisió crítica i detallada del disseny inicial del pla d’intervenció després del retorn rebut per part de la tutora de la UOC. Aquest procés ha implicat la reorganització i l’ajust de la proposta amb l’objectiu de millorar la gestió de la diversitat dins l’aula d’educació infantil.

Objectius:

• revisar de manera crítica el disseny inicial de la intervenció a partir del feedback rebut
• reajustar la proposta per garantir la seva coherència amb el rol de la psicopedagoga
• concretar i prioritzar els objectius d’intervenció

Reflexió personal: aquest procés ha estat rellevant per entendre que una intervenció psicopedagògica es defineix per la seva coherència, funcionalitat i adequació a les necessitats reals. Es per això, que la revisió ha fet concretar la proposta, prioritzant els aspectes essencials del procés d’aprenentatge. Això té molta relació amb el que  anomena Vygotsky i la zona de desenvoluament proper, que destaca la importància d’ajustar l’ajuda educativa al nivell real de l’alumnat per afavorir el su progrés. Així mateix,  aquest procés de reajust ha estat clau per identificar errors inicials i millorar la qualitat de la proposta d’intervenció, afavorint un major enfocament més coherent. Aquest aprenentatge posa de manifest, la importància de la reflexió crítica contínua en la pràctica psicopedagoga per garantir intervencions realment significatives i ajustades.

Evidències:

• document inicial del disseny de la intervenció
• Feedback de la tutora de la UOC
• Versió revisada i millorada del pla d’intervenció

Avaluació: El procés de revisió ha estat molt positiu i necessari, ja que ha permés millorar la intervenció. El resultat final s’ajusta molt millor.

Observacions personals: Aquest procés ha suposat un replantejament del treball que ha estat imprescindibles per garantir una bona proposta d’intervenció coherent i ajustada al centre. Ha permès observar la capacitat d’autocrítica i l’adaptació contínua en la pràctica psicopedagoga. A més, ha ajudat a prendre consciència del rol del psicopedagog que no consisteix en el disseny d’activitats concretes, sinó en l’assessorament al professorat, l’organització de suports educatius i la resposta a les necessitats de l’alumnat. Per això, la intervenció s’ha centrat en el disseny de mesures i suports de caràcter universal i addcional, evitant la proposta d’activitats aïllades.