Hola a tothom!

Durant el desenvolupament del meu Pràcticum al centre LAMED he tingut l’oportunitat de treballar aspectes relacionats amb les tècniques d’estudi, l’autonomia acadèmica i les estratègies d’aprenentatge en alumnat amb dificultats educatives. Per aquest motiu, m’ha semblat interessant compartir alguns recursos i notícies d’actualitat que mantenen una relació directa amb el projecte desenvolupat.

L’aprenentatge autoregulat: una competència clau

Recentment he trobat un estudi que destaca la importància d’ensenyar l’alumnat a autoregular el seu propi aprenentatge. Segons els autors, fomentar habilitats com la planificació, l’organització, l’establiment d’objectius i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge constitueix una de les estratègies més eficaces per preparar els estudiants davant els reptes educatius actuals.

Aquesta idea connecta directament amb les activitats desenvolupades durant el projecte, especialment amb l’elaboració d’horaris setmanals, la reflexió sobre els hàbits d’estudi i el treball orientat a potenciar l’autonomia de l’alumnat.

Tècniques d’estudi i autonomia en l’adolescència

Un altre recurs interessant és una guia actualitzada sobre tècniques d’estudi per a adolescents, on es destaca la importància d’estratègies com els mapes mentals, l’autoexplicació, la planificació del temps o el repàs espaiat. A més, s’assenyala que aquestes tècniques no només milloren el rendiment acadèmic, sinó que afavoreixen la motivació, l’autonomia i la confiança dels estudiants.

Moltes d’aquestes estratègies coincideixen amb les treballades durant les sessions realitzades a LAMED, especialment les relacionades amb l’elaboració d’esquemes, mapes mentals i activitats de comprensió lectora.

Educació inclusiva i personalització de l’aprenentatge

També m’ha semblat especialment rellevant una notícia recent que posa de manifest la necessitat de continuar avançant cap a una educació més inclusiva i personalitzada, capaç de donar resposta a la diversitat de necessitats presents a les aules. Diverses entitats educatives reivindiquen la importància de mesures com el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) i la disponibilitat de recursos especialitzats per garantir una participació real de tot l’alumnat.

Aquest plantejament connecta plenament amb la realitat observada durant les pràctiques, on cada alumne presentava necessitats, ritmes i formes d’aprendre diferents, fet que requeria adaptar constantment les activitats i el nivell de suport.

Recursos recomanats

• Observatorio Tec – Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)
• Tècniques d’estudi per a adolescents
• Estratègies d’aprenentatge i autorregulació
• Recursos pedagògics

Reflexió final

La consulta d’aquests recursos m’ha permès reforçar la idea que la intervenció psicopedagògica no consisteix únicament a donar suport a les dificultats acadèmiques, sinó també a proporcionar eines perquè l’alumnat aprengui a aprendre i adquireixi estratègies que li permetin afrontar els reptes acadèmics amb una major autonomia i confiança.

Hola a tothom!

Amb aquesta entrada tanco el diari de pràctiques realitzat durant la meva estada al centre LAMED. Aquest període ha representat una experiència d’aprenentatge molt significativa, ja que m’ha permès apropar-me a la realitat de la intervenció psicopedagògica i comprendre amb més profunditat la complexitat dels processos d’aprenentatge i de les necessitats educatives que presenta l’alumnat.

Al llarg del Pràcticum he tingut l’oportunitat de participar en el disseny, implementació i avaluació d’un projecte d’intervenció centrat en el desenvolupament de tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge per a alumnat amb dificultats d’aprenentatge. Aquesta experiència m’ha permès constatar que la intervenció psicopedagògica va molt més enllà de l’ensenyament de tècniques concretes. Implica observar, escoltar, adaptar-se a les necessitats de cada alumne i acompanyar processos de construcció d’autonomia, confiança i autoregulació.

Un dels principals aprenentatges ha estat entendre la importància de la personalització educativa i de l’atenció a la diversitat. El treball amb alumnat amb perfils molt diferents, incloent casos de TEA, TDAH, dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge, m’ha ajudat a comprendre que no existeixen receptes universals i que qualsevol intervenció requereix flexibilitat, capacitat d’adaptació i una mirada global de la persona.

Pel que fa a les competències professionals, considero que he desenvolupat especialment la capacitat d’identificar necessitats educatives, planificar i implementar intervencions ajustades al context, treballar en equip, utilitzar recursos digitals amb finalitats educatives i aplicar els coneixements adquirits en situacions reals. També he reforçat habilitats relacionades amb l’observació, la reflexió crítica i la presa de decisions pedagògiques.

Aquesta experiència també m’ha permès establir connexions entre els continguts treballats en diferents assignatures del Màster. Conceptes com l’aprenentatge autoregulat, les estratègies d’aprenentatge, la metacognició, la personalització educativa, l’educació inclusiva o el Disseny Universal per a l’Aprenentatge han deixat de ser únicament referents teòrics per adquirir sentit dins la pràctica professional. He pogut comprovar com aquests plantejaments es materialitzen en les decisions quotidianes que prenen els professionals per donar resposta a les necessitats de l’alumnat.

Tanmateix, el Pràcticum també m’ha ajudat a prendre consciència de les limitacions inherents a qualsevol intervenció educativa. La manca de temps per consolidar alguns aprenentatges o la necessitat d’adaptar constantment les activitats als diferents ritmes d’aprenentatge han estat reptes presents durant tot el procés. No obstant això, aquestes dificultats també han representat oportunitats de creixement professional i d’aprenentatge.

Per concloure, considero que aquesta experiència ha contribuït de manera significativa a la construcció de la meva identitat professional com a futura psicopedagoga. M’ha permès integrar teoria i pràctica, desenvolupar competències professionals rellevants i reafirmar la importància d’una intervenció educativa inclusiva, flexible i centrada en les potencialitats de cada alumne. Sens dubte, finalitzo aquest procés amb més coneixements, però sobretot amb una mirada més crítica, reflexiva i conscient sobre la tasca psicopedagògica.

Introducció

Hola a tothom!

En aquesta entrada m’agradaria reflexionar sobre algunes de les competències que he desenvolupat al llarg del Pràcticum al centre LAMED. Aquesta experiència m’ha permès anar més enllà dels coneixements teòrics adquirits durant el Màster i posar-los en pràctica en un context real, treballant directament amb alumnat que presenta diferents necessitats educatives.

Identificació de necessitats educatives

Una de les competències que considero que he desenvolupat de manera més significativa ha estat la capacitat de diagnosticar necessitats psicopedagògiques. Durant les primeres setmanes de pràctiques vaig poder observar l’alumnat, analitzar les seves dificultats i compartir impressions amb la tutora del centre. Aquest procés em va permetre identificar necessitats relacionades amb l’organització del temps, les estratègies d’estudi i l’autonomia en l’aprenentatge.

Aquesta experiència m’ha ajudat a comprendre la importància d’analitzar cada situació de manera individualitzada, tenint en compte no només les dificultats acadèmiques, sinó també els factors personals i contextuals que influeixen en els processos d’aprenentatge.

Intervenció psicopedagògica des d’una mirada global

Una altra competència que he reforçat ha estat la capacitat d’exercir la intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva holística. El treball amb alumnat amb TEA, TDAH, dislèxia i altres dificultats d’aprenentatge m’ha permès entendre que la intervenció no consisteix únicament a aplicar tècniques o activitats, sinó a comprendre les necessitats de cada alumne i adaptar-hi les actuacions.

Aquesta experiència m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més flexible i inclusiva, entenent que cada alumne presenta unes fortaleses, unes dificultats i un ritme d’aprenentatge propi.

Disseny, implementació i avaluació d’intervencions

El Pràcticum també m’ha permès participar en totes les fases d’un projecte d’intervenció: des de la detecció de necessitats fins a la planificació, implementació i avaluació de les activitats. Poder viure aquest procés de manera completa m’ha ajudat a entendre la importància de planificar actuacions coherents, adaptar-les quan és necessari i valorar-ne els resultats per continuar millorant la pràctica professional.

Treball en equip i aprenentatge compartit

La coordinació amb la tutora de pràctiques i amb la resta de professionals del centre ha estat un element fonamental durant tota l’estada. Les converses, orientacions i espais de reflexió compartida m’han permès enriquir la meva intervenció i comprendre la importància del treball col·laboratiu dins l’àmbit psicopedagògic.

He pogut comprovar que moltes de les decisions professionals es construeixen conjuntament i que la mirada de diferents professionals aporta una comprensió més rica de les necessitats de l’alumnat.

Ús de les TIC i aplicació dels coneixements del Màster

Durant el desenvolupament del projecte també he utilitzat diferents eines digitals per elaborar materials, organitzar informació i preparar activitats. Això m’ha permès continuar desenvolupant la competència digital des d’una perspectiva crítica i pedagògica.

Al mateix temps, he pogut aplicar coneixements treballats al llarg del Màster relacionats amb les estratègies d’aprenentatge, l’autoregulació, la personalització educativa i l’atenció a la diversitat. Veure com aquests conceptes adquireixen sentit dins la pràctica professional ha estat una de les experiències més enriquidores del Pràcticum.

Reflexió final

Si hagués de destacar un aprenentatge principal, diria que aquestes pràctiques m’han ajudat a entendre que la psicopedagogia és una professió que requereix observació, flexibilitat, capacitat d’adaptació i reflexió constant. També m’han permès reforçar la meva identitat professional i confirmar el meu interès per continuar aprofundint en la intervenció educativa amb alumnat que presenta necessitats diverses.

En definitiva, considero que el Pràcticum ha contribuït de manera significativa al desenvolupament de competències professionals essencials i m’ha proporcionat una visió molt més realista i completa de la tasca psicopedagògica.

Introducció

Hola a tothom!

En aquesta entrada vull compartir la fase d’avaluació del projecte d’intervenció desenvolupat durant el meu Pràcticum al centre LAMED. L’objectiu principal del projecte era afavorir el desenvolupament de tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge en alumnat d’ESO amb dificultats d’aprenentatge, potenciant especialment la seva autonomia acadèmica.

Per valorar el grau d’assoliment dels objectius, es van utilitzar diferents instruments d’avaluació, com ara registres d’observació, una rúbrica de seguiment i entrevistes semiestructurades amb l’alumnat.

Resultats obtinguts

Els resultats mostren una evolució positiva en les diferents dimensions treballades durant la intervenció.

Pel que fa a l’organització i planificació del temps, els alumnes van adquirir una major consciència sobre la necessitat d’utilitzar eines com l’agenda o els horaris setmanals, tot i que encara requerien suport en alguns casos. Respecte a l’ús d’estratègies d’estudi, es van observar progressos en la utilització de recursos com els esquemes, els mapes mentals i els resums, encara que la seva aplicació autònoma necessitava continuar reforçant-se.

També es van identificar millores en la comprensió lectora i en la capacitat per diferenciar les idees principals de les secundàries, especialment a través de les activitats de síntesi i organització de la informació. A més, es va observar una major predisposició a iniciar tasques de manera autònoma i una actitud més positiva envers l’estudi.

Punts forts i limitacions

Entre els principals punts forts del projecte destacaria l’adaptació a les necessitats individuals de l’alumnat, la flexibilitat metodològica i la vinculació de les activitats amb situacions acadèmiques reals. Aquestes característiques han afavorit una intervenció més significativa i ajustada a les necessitats detectades.

Pel que fa a les limitacions, considero que la principal ha estat la durada reduïda del període d’intervenció. Alguns objectius, especialment els relacionats amb l’autonomia i la consolidació d’hàbits d’estudi, requereixen un treball més sostingut en el temps per observar canvis més estables.

Reflexió sobre el procés d’estudi

Hola a tothom!

En aquesta nova entrada vos presento una sessió desenvolupada al centre LAMED centrada en la reflexió sobre el procés d’estudi. Aquesta activitat s’ha adreçat a alumnat amb dificultats d’aprenentatge amb l’objectiu de promoure una major consciència sobre la manera com estudien i les estratègies que utilitzen habitualment.

Objectius

L’objectiu principal d’aquesta sessió ha estat afavorir la reflexió sobre els propis hàbits i estratègies d’estudi per potenciar processos d’aprenentatge més conscients i ajustats a les necessitats individuals.

De manera més específica, s’ha pretès:

• Identificar els hàbits i rutines d’estudi habituals.
• Reconèixer les estratègies que funcionen millor i aquelles que cal millorar.
• Potenciar l’autonomia i la capacitat d’autoregulació.
• Desenvolupar habilitats de metacognició i autoconeixement acadèmic.
• Afavorir una actitud més activa i responsable davant l’aprenentatge.

Descripció del treball realitzat

La sessió s’ha desenvolupat a l’aula d’intervenció del centre LAMED, amb una durada aproximada de 30-40 minuts i amb l’acompanyament de la tutora de pràctiques.

Per guiar la reflexió, s’ha utilitzat un guió de preguntes que convidava l’alumnat a pensar sobre diferents aspectes relacionats amb el seu procés d’estudi. Entre altres qüestions, s’han explorat aspectes com el lloc on estudien habitualment, el temps que hi dediquen, les dificultats que troben amb més freqüència, les estratègies que utilitzen per comprendre o memoritzar la informació i els moments en què perceben que aprenen millor.

La intervenció s’ha plantejat en format de conversa guiada i reflexió compartida, afavorint un clima de confiança que permetés expressar experiències i dificultats sense judici.

Avaluació i grau de satisfacció

Durant la sessió s’ha observat que alguns alumnes identificaven amb facilitat les seves dificultats i necessitats, mentre que d’altres presentaven més dificultat per analitzar el propi procés d’aprenentatge o per verbalitzar les estratègies que utilitzen.

Com a indicadors d’avaluació, s’ha tingut en compte la participació, la capacitat d’autoreflexió, la identificació de fortaleses i aspectes de millora, així com el nivell de consciència mostrat respecte als propis hàbits d’estudi.

En general, la sessió ha estat ben rebuda i ha generat espais de reflexió interessants sobre la responsabilitat personal i la manera d’afrontar les tasques acadèmiques.

Evidències i observacions personals

Aquesta activitat m’ha permès observar que molts alumnes no acostumen a reflexionar sobre com aprenen, sinó que centren l’atenció únicament en els resultats acadèmics. Sovint, els costa identificar quines estratègies els ajuden realment o entendre que l’estudi és un procés que també es pot aprendre i millorar.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquesta experiència reforça la importància de treballar la metacognició i l’autoregulació, especialment amb alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge, ja que prendre consciència del propi procés és un primer pas per introduir canvis significatius.

Reflexió final

Aquesta sessió m’ha ajudat a entendre que ensenyar a estudiar va més enllà de proporcionar tècniques o recursos concrets. També implica acompanyar l’alumnat perquè pugui conèixer-se millor, identificar les seves necessitats i participar activament en el propi procés d’aprenentatge. Considero que aquest tipus d’espais de reflexió tenen un gran valor educatiu i poden contribuir a construir una major autonomia i confiança acadèmica.

Comprensió lectora i redacció de textos web

Hola a tothom!

En aquesta nova entrada vos presento una de les sessions realitzades al centre LAMED dins el treball de tècniques d’estudi i comprensió lectora. L’activitat s’ha centrat en la lectura i anàlisi d’un text sobre consells per redactar textos web, adaptat a les característiques i necessitats de l’alumnat.

Objectius

L’objectiu principal de la sessió ha estat reforçar la comprensió lectora i afavorir l’organització de la informació mitjançant activitats estructurades i guiades.

De manera més específica, s’ha pretès:

• Comprendre la idea principal d’un text expositiu.
• Identificar i extreure informació rellevant.
• Relacionar idees principals i secundàries.
• Treballar l’organització i síntesi de la informació.
• Potenciar estratègies de lectura activa i comprensiva.

Descripció del treball realitzat

La sessió s’ha iniciat amb la lectura compartida d’un text titulat Consells per redactar textos web, adaptat per facilitar-ne la comprensió. El contingut explicava diferents recomanacions relacionades amb l’escriptura a internet, com ara la importància dels títols descriptius, els paràgrafs curts, l’ús adequat dels enllaços i un disseny clar i senzill.

Després de la lectura, l’alumnat ha realitzat diverses activitats de comprensió per consolidar el contingut treballat. En primer lloc, s’ha identificat l’objectiu principal del text mitjançant una pregunta de resposta tancada. Posteriorment, s’ha completat una taula relacionant parts del text web amb les recomanacions corresponents.

A continuació, s’han plantejat preguntes de vertader o fals per afavorir la verificació de la comprensió i, finalment, una activitat d’ordenació d’idees per treballar la seqüenciació i l’organització de la informació.

Avaluació i grau de satisfacció

La sessió ha permès observar diferents nivells de competència lectora i d’autonomia davant el text. Les activitats més estructurades, com les preguntes tancades o el vertader/fals, han estat resoltes amb major facilitat, mentre que les tasques que requerien una elaboració més activa, com completar la taula o ordenar idees, han necessitat més suport i guia.

Com a indicadors d’avaluació, s’ha tingut en compte la identificació correcta de la idea principal, la capacitat per localitzar informació explícita i el grau d’ajuda necessari durant les activitats.

En general, la participació ha estat positiva i s’ha observat una bona predisposició per part de l’alumnat.

Evidències i observacions personals

Aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la importància d’adaptar els textos i fragmentar les tasques quan es treballa amb alumnat amb dificultats d’aprenentatge. Sovint, la dificultat no resideix tant en el contingut del text sinó en la càrrega cognitiva que implica processar, seleccionar i organitzar la informació.

També he pogut observar que combinar diferents tipus d’activitats dins una mateixa sessió ajuda a mantenir l’atenció i permet obtenir una visió més completa de les dificultats i fortaleses de cada alumne.

Reflexió final

Aquesta experiència reforça la idea que la comprensió lectora és una habilitat transversal i essencial per a l’aprenentatge. Més enllà de respondre preguntes sobre un text, comprendre implica saber interpretar, seleccionar i reorganitzar la informació de manera significativa. Com a futura professional, considero que oferir estratègies i suports ajustats és fonamental per afavorir la confiança i l’autonomia de l’alumnat.

Hola a tothom!

En aquesta segona entrada vos presento una nova intervenció desenvolupada al centre LAMED, centrada en l’elaboració d’esquemes, mapes mentals i resums com a estratègies de suport a l’aprenentatge. Aquesta activitat s’adreça principalment a alumnat amb dificultats d’aprenentatge que necessita eines per comprendre, sintetitzar i organitzar millor la informació acadèmica.

Objectius

L’objectiu principal d’aquesta intervenció ha estat potenciar les habilitats de comprensió i síntesi de l’alumnat mitjançant l’ús d’eines visuals i estructurades.

De manera més específica, es pretén:

• Aprendre a identificar les idees principals d’un text.
• Organitzar la informació de manera clara i visual.
• Desenvolupar estratègies de resum i síntesi.
• Afavorir la comprensió lectora i la retenció dels continguts.
• Incrementar l’autonomia en l’estudi i la preparació de tasques escolars.

Descripció del treball realitzat

L’activitat s’ha desenvolupat al llarg de tres sessions d’entre 30 i 40 minuts a l’aula d’intervenció del centre LAMED, amb l’acompanyament de la tutora de pràctiques.

Durant les sessions, s’han utilitzat diferents textos com a material de treball per ajudar l’alumnat a identificar la informació rellevant, diferenciar les idees principals de les secundàries i representar-les mitjançant esquemes, mapes mentals o resums escrits. Per facilitar aquest procés, s’han emprat recursos com subratlladors, retoladors, fulls i bolígrafs.

El treball s’ha adaptat al ritme i les necessitats de cada alumne, oferint suport gradual en aquells casos en què la selecció i organització de la informació presentava més dificultats.

Avaluació i grau de satisfacció

La resposta de l’alumnat ha estat generalment positiva, encara que s’han observat diferents nivells de dificultat a l’hora de sintetitzar la informació i distingir els aspectes essencials d’un text.

Com a indicadors de seguiment, s’ha valorat especialment la capacitat per identificar idees principals, l’organització coherent de la informació i el nivell d’autonomia mostrat durant l’activitat. En alguns casos, ha estat necessari un major modelatge i guia per evitar que els alumnes copiessin literalment fragments del text sense elaborar-los pròpiament.

Malgrat aquestes dificultats inicials, s’ha observat una progressiva millora en la comprensió i en la manera d’organitzar els continguts.

Evidències i observacions personals

Aquesta activitat m’ha permès confirmar la importància de treballar explícitament les estratègies d’aprenentatge, ja que sovint es pressuposa que l’alumnat sap resumir o fer esquemes de manera espontània quan, en realitat, requereix aprenentatge i acompanyament.

També he pogut observar que els recursos visuals, especialment els mapes mentals i l’ús de codis de color, poden augmentar la motivació i facilitar la comprensió en determinats alumnes. No obstant això, la seva eficàcia depèn en gran mesura del suport inicial i de l’adaptació a les característiques individuals.

Reflexió final

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que l’aprenentatge no només implica adquirir continguts, sinó també desenvolupar eines per processar i organitzar la informació de manera significativa. Considero que ensenyar a estudiar és una part fonamental de la intervenció psicopedagògica i un element clau per afavorir l’autonomia i la confiança de l’alumnat davant les demandes escolars.

Hola a tothom!

Avui vos presento la primera intervenció realitzada al centre LAMED, emmarcada dins l’àmbit de les tècniques d’estudi i dirigida principalment a alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO amb dificultats d’aprenentatge.

Objectius

L’objectiu principal d’aquesta activitat ha estat afavorir l’organització i la planificació del temps d’estudi de l’alumnat, promovent hàbits de treball més estructurats i funcionals. De manera més específica, es pretén:

• Organitzar el temps setmanal d’estudi i de tasques escolars.
• Fomentar la planificació i la gestió del temps.
• Potenciar l’autonomia i la responsabilitat davant les tasques acadèmiques.
• Adaptar l’horari a les rutines i necessitats personals de cada alumne.

Descripció del treball realitzat

L’activitat ha consistit en l’elaboració d’un horari setmanal personalitzat. Durant la intervenció, s’ha treballat conjuntament amb l’alumnat per identificar les seves rutines diàries, les activitats extraescolars, els moments de descans i el temps disponible per dedicar a l’estudi.

A partir d’aquesta anàlisi, s’ha construït una planificació ajustada a les necessitats individuals de cada alumne, utilitzant plantilles d’horari, agenda i material escolar com a eines de suport. La intervenció s’ha desenvolupat a l’aula d’intervenció del centre LAMED amb l’acompanyament de la tutora de pràctiques.

Avaluació i grau de satisfacció

En termes generals, la participació de l’alumnat ha estat positiva, tot i que s’han observat diferents nivells d’autonomia i consciència sobre la pròpia organització del temps. Alguns alumnes han mostrat dificultats inicials per estimar el temps necessari per realitzar les tasques o per mantenir expectatives realistes sobre el seu ritme de treball.

Com a indicador inicial, s’ha valorat especialment la capacitat per completar l’horari de manera coherent i identificar espais estables d’estudi. Aquesta activitat constitueix una base de treball transversal que es continuarà revisant i ajustant al llarg de les diferents sessions.

Evidències i observacions personals

Una de les qüestions que més m’ha cridat l’atenció és com, sovint, les dificultats acadèmiques no depenen únicament dels continguts escolars sinó també de la manca d’estratègies d’organització i planificació. En aquest sentit, l’activitat m’ha permès observar la importància d’oferir suports estructurats i adaptats a cada alumne.

Al mateix temps, he pogut comprovar que la teoria sobre tècniques d’estudi i autonomia personal connecta amb la pràctica professional, encara que la realitat sovint exigeix flexibilitat i ajustos continus segons les característiques i motivació de cada alumne.

Reflexió final

Aquesta primera intervenció ha estat una oportunitat per iniciar el treball directe amb l’alumnat des d’una perspectiva preventiva i d’acompanyament psicopedagògic. Considero que ajudar els alumnes a organitzar-se no només repercuteix en el rendiment acadèmic, sinó també en la seva percepció de competència i seguretat davant les demandes escolars.

Hola companys/es, a continuació us deixo la planificació de la intervenció en el centre LAMED, partint de les activitats que he dissenyat en el pla.

Hola a tothom!

Després d’aquest temps de pràctiques al centre LAMED, he pogut observar amb més profunditats les necessitats detectades.

En aquest sentit, s’ha observat que alguns menors presenten dificultats per organitzar-se el temps, planificar les tasques, identificar la informació rellevant o preparar adequadament els exàmens. Aquesta dificultat afecta tant al rendiment acadèmic com en la motivació de l’alumnat, generant en alguns casos situacions de frustració i desconnexió amb el procés d’aprenentatge. Davant les necessitats detectades, s’ha prioritzat intervenir en aquest àmbit perquè es considera una necessitat transversal que incideix en diferents àrees de l’aprenentatge, el treball en tècniques d’estudi permetrà completar les intervencions específiques que ja es porten a terme al centre, aportant eines i recursos que afavoreixin la generalització dels aprenentatges i l’autonomia de l’estudiant, aspecte fonamental en l’aprenentatge autoregulat de l’estudiant (Monereo, 2007).

Per tant, el meu plà d’intervenció es centra en un ”programa d’intervenció psicopedagògica en tècniques d’estudi per a la millora de l’autonomia en alumnat amb dificultats d’aprenentatge”.