Aquesta experiència m’esta ensenyant que la inclusió educativa no consisteix a integrar tots els infants en un mateix espai, sinó garantir que cadascun d’ells pugui participar, aprendre i sentir-se part del grup. A través de l’observació i del seguiment de les diferents estratègies implementades, estic descobrint que no existeixen fórmules universals que funcionin igual per a tothom. Les idees recollides a Escoles inclusives, escoles de futur m’han ajudat a comprendre que una escola inclusiva és aquella que elimina barreres, ofereix varies formes de suport i adapta les seves propostes per donar resposta a la diversitat dels infants. Durant aquest procés he pogut comprovar que una mateixa estratègia pot ser molt beneficiosa per a un infant i per un altre no. Aquest procés m’està ensenyant la importància de reflexionar, observar i adaptar les estratègies educatives segons les necessitats dels infants. A més, aquesta experiència m’està permetent descobrir el paper del psicopedagog dins l’àmbit educatiu. He pogut observar que la seva funció va més enllà de l’avaluació dels infants, ja que també assessora els docents, ajuda a identificar barreres per a l’aprenentatge i promou estratègies que afavoreixen la participació de tots els infants.

Hola a tots i totes, continuo compartint el meu procés d’aprenentatge durant les pràctiques. En aquesta fase explico la fase de seguiment de la intervenció, moment molt important perquè ha permès observar l’evolució dels infants i ajustar les estratègies aplicades segons les necessitats que anaven apareixent dins l’aula.

Data: 29 de Maig. Descripció de l’activitat: Durant aquesta fase s’ha realitzat una observació continuada de les mesures inclusives implementades a l’aula per valorar el seu funcionament i l’impacte en els infants. A partir dels registres d’observació i de les converses amb la tutora, s’han pogut introduir petits ajustos en les activitats, els materials i les estratègies utilitzades. Per exemple, s’ha observat que alguns infants responien millor quan les consignes es donaven de manera més visual. També s’ha detectat que certs moments de transició generaven inseguretat en alguns infants per això s’han reforçat les rutines amb suports visuals, els materials dels espais amb més suports visuals i l’anticipació de les activitats. a més, s’ha fet un seguiment de l’ús de l’espai de calma habilitat a l’aula, observant que alguns infants hi acudien de manera autònoma quan necessitaven regular les seves emocions. Aquest seguiment ha permès adaptar progressivament la intervenció a la realitat canviant de l’aula i a les necessitats concretes dels alumnes.

Objectius:

• Valorar l’eficàcia de les mesures implementades
• Introduir ajustos i millores en la intervenció
• Detectar dificultats i necessitats emergents
• Fer un seguiment continu del procés inclusiu
• afavorir el benestar emocional i la participació de tots els infants

Reflexió personal fonamentada: Aquesta fase m’ha permés entendre que l’avaluació dins l’àmbit educatiu no s’ha de concebre com un moment final, sinó com un procés continu que permet revisar i millorar la pràctica educativa constantment. La intervenció psicopedagògica és flexible i adaptable a les necessitats que apareixen durant el procés. Aquest plantejament es relaciona amb les aportacions de Coll, que destaca la importància d’ajustar les pràctiques educatives a les necessitats reals de l’alumnat i d’entendre l’aprenentatge com un procés dinàmic i contextualitzat. Des d’aquesta perspectiva, el seguiment constant esdevé una eina imprescindible per prendre decisions educatives fonamentades. A més, les observacions realitzades també es poden relacionar amb la teoria de Vygotsky. En diverses situacions s’ha comprovat que alguns infants aconseguien participar de manera més autònoma quan rebien suports ajustats a les seves necessitats, com ara suports visuals o anticipació de les activitats. D’altra banda, l’experiència amb l’espai de la calma m’ha permès reflexionar sobre la importància de l’educació emocional dins dels processos inclusius. Tal com defensa Goleman, la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions és fonamental par al desenvolupament personal i social. Poder disposar d’un espai segur per gestionar moments de malestar ha afavorit que alguns infants recuperessin la calma i poguessin tornar a participar en les activitats de manera més positiva.

Evidències

• Registre de seguiment de les activitats
• graella d’observació
• converses amb la tutora
• registre d’utilització de l’espai de la calma
• modificacions introduïdes en els materials i les propostes

Avaluació: S’ha observat una evolució positiva en la participació i en l’autonomia dels infants, especialment en aquells casos en què s’han reforçat els suports visuals i l’anticipació de les rutines. També s’ha detectat una millora en la gestió emocional d’alguns infants gràcies a la utilització de l’espai de la calma. Però, encara continuen apareixent reptes relacionats amb la diversitat de ritmes d’aprenentatge i amb la necessitat d’oferir una atenció individualitzada dins del grup classe. Aquest seguiment ha estat molt útil per identificar quines estratègies funcionen millor i quines requereixen ser revisades o modificades.

Observacions personals: Aquesta fase m’ha permès entendre que la inclusió és un procés viu que necessita observació, reflexió i capacitat d’adaptació. He après que una mateixa estratègia pot tenir diferents resultats segons els infants i el context. També he pres més consciència de la importància de la regulació emocional dins l’aprenentatge i de com petits canvis en l’organització de l’aula poden generar un gran impacte en els infants.

Referències:

• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.
• Lev Vygotsky (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
• Daniel Goleman (1995). Inteligencia emocional. Kairós.
• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Sessió 5 :  El joc simbòlic com a context natural de comunicació

Data: 25 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha organitzat una activitat de joc simbòlic en una sala polivalent de l’escola, habilitada amb dos espais diferents: la perruqueria i el forn. Els infants d’I3 han pogut escollir lliurement a quin racó volien jugar i assumir diferents rols segons els seus interessos.

A l’espai de la perruqueria, els infants pentinaven, rentaven els cabells i atenien els «clients», mentre que al forn preparaven pa i pastissos amb diferents materials de joc simbòlic. A través d’aquestes situacions quotidianes, han aparegut converses espontànies i moltes interaccions entre iguals.

Els infants han hagut de demanar materials, explicar què feien, repartir-se rols i posar-se d’acord per continuar el joc. Tot això ha generat situacions comunicatives molt naturals i significatives.

El meu paper ha esta principalment d’observació i acompanyament, intervenint només en aquells moments en què era necessari ampliar el llenguatge, modelar expressions o ajudar a resoldre petits conflictes.

Objectius

• Afavorir la comunicació espontània en contextos significatius.
• Potenciar la interacció social entre iguals.
• Enriquir el vocabulari i les estructures lingüístiques.
• Fomentar la imaginació i la representació de situacions quotidianes.
• Promoure el joc compartit i la cooperació.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta sessió m’ha permès comprovar que el joc simbòlic és un dels contextos més naturals i rics per al desenvolupament del llenguatge. Quan els infants representen situacions properes al seu entorn, el llenguatge apareix de manera espontània perquè es converteix en una necessitat real per comunicar-se i mantenir el joc.

Des de la perspectiva de Lev Vygotsky, el joc simbòlic té un paper molt important en el desenvolupament cognitiu, social i lingüístic, ja que permet als infants assumir rols. Construir significats compartits i aprendre a la relacionar-se amb els altres.

He observat que molts infants s’expressen amb més naturalitat i confiança en aquest tipus d’activitats que no pas en propostes més dirigides. El fet de sentir-se motivats i immersos en una situació significativa afavoreix una comunicació més autèntica i espontània.

Evidències

• Converses espontànies entre els infants .
• Interaccions per negociar rols i compartir materials.
• Ús de vocabulari relacionat amb la perruqueria i el forn.
• Registre anecdòtic de diàlegs i conductes significatives.

Avaluació de la intervenció

La participació ha estat molt alta i la majoria dels infants s’han implicat activament en el joc. S’ha observat un increment notable de les interaccions verbals i de la iniciativa comunicativa, especialment en infants que habitualment participen ments en activitats més estructurades.

També s’ha evidenciat que el joc simbòlic afavoreix habilitats socials com la cooperació, la negociació i la resolució de petits conflictes, alhora que enriqueix el vocabulari i l’expressió oral.

Observació personal

Aquesta sessió m’ha fet veure com, quan els infants juguen en un entorn motivador i significatiu, la comunicació apareix de manera molt natural. M’ha agradat especialment observar com alguns infants que acostumen a mostrar-se més reservats participaven activament fent de perruquers, clients o forns.

També he pres consciència que, sovint, el més important no és dirigir constantment l’activitat, sinó saber observar, escoltar i intervenir només quan realment és necessari. Donar espai al joc i a la iniciativa dels infants permet que apareguin interaccions molt riques i espontànies.

Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que el joc simbòlic és una eina educativa de gran valor per afavorir el desenvolupament del llenguatge, la socialització i la inclusió de tots els infants.

Hola a tots i totes! continuo compartint el meu procés d’aprenentatge durant les pràctiques. En aquesta entrada, explico la fase d’implementació de les estratègies inclusives dins l’aula I3, molt enriquidor poder observar com les propostes planificades es porten a terme i quin es el resultat.

Data: 18 de Maig. Descripció de l’activitat: durant aquesta fase s’han començat a aplicar algunes de les propostes que es van acordar prèviament amb la tutora i la psicopedagoga del centre dins les diferents rutines i activItats del dia a dia de l’aula I3. Algunes d’aquestes han estat:

• l`´us de suports visuals (imatge d’abans i la imatge amb el suport visual)

• l’ús de pictogrames per anticipar les rutines del dia (horari amb imatge del que passarà durant el dia, anticipar -nos)

• incorporació d’un petit espai de calma per afavorir la regulació emocional

• suport individualitzat en moment puntuals: durant una activitat manipulativa algun infant mostrava dificultats per seguir la tasca i davant d’això es van utilitzar imatges que van facilitar la comprensió i la participació dels infants de manera autónoma.

Objectius:

• aplicar les diverses propostes inclusives dissenyades
• afavorir la participació activa de tots els infants
• millorar la comprensió de les activitats i les rutines
• potenciar l’autonomia i regulació emocional

Reflexió personal fonamentada: s’ha observat que la inclusió real es construeix a partir de petites accions dins l’aula. A través de les propostes implementades s’han beneficiat tots els alumnes (els infants amb més dificultats i els que tenen menys). Aquest plantejament es relaciona amb el Decret 150/2017 d’educació inclusiva, que defensa  la necessitat d’oferir suports i mesures universals dins l’aula per tenir una major participació de tots els alumnes. Tal com assenyala Vygotsky, és molt important que l’ajuda estigui ajustada a cada infant; en alguna ocasió, algun infant ha necessitat suports visuals per poder realitzar les activitats de manera autònoma i això ha fet que la participació sigui major.

Evidències:

• Registre d’observació de les propostes
• materials visuals utilitzats a l’aula
• les fotos de les diferents propostes

Avaluació: Durant la implementació de les diverses propostes s’han observat millores en la participació i la comprensió de les activitats per part dels infants. Lús del nou material han reduït moments de desconnexió o inseguretat. tot i això, també s’ha observat les dificultats en la gestió simultània de tot el grup i amb el temps necessari per adaptar algunes de les propostes als diferents ritmes d’aprenentatge.

Observacions personals: Una de les fases més enriquidores de les pràctiques, ja que ha permès observar com petits canvis dins de l’aula poden tenir un gran impacte.

Referències.

• Lev Vygotsky (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
• Decret 150/2017. Generalitat de Catalunya.
• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Sessió 4 :  Desenvolupament de la competència social mitjançant activitats cooperatives

Data: 18 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió he realitzat diverses  activitats cooperatives amb  els infants d’I3 amb la finalitat d’afavorir la interacció social i la comunicació entre iguals. Les propostes han inclòs la construcció amb peces, la realització en petit grup i activitats manipulatives en parelles.

Cada activitat tenia un objectiu compartit, de manera que els infants havien de posar-se d’acord, compartit els materials i ajudar-se mútuament per aconseguir-lo.  Abans de començar, vam recordar algunes normes senzilles, com esperar el torn, demanar les peces amb paraules, escoltar els companys .

Durant la sessió vaig observar com, a poc a poc, alguns infants començaven a demanar ajuda, oferir materials o celebrar els èxits del s companys. Tot i que en alguns moments van aparèixer petits conflictes, l’activitat va generar moltes oportunitats per aprendre a relacionar-se de manera positiva.

Objectius

• Fomentar la cooperació i l’ajuda entre iguals.
• Millorar les habilitats socials i comunicatives.
• Aprendre a compartir materials i respectar els torns.
• Desenvolupar estratègies senzilles de resolució de conflictes.
• Afavorir la participació de tots els infants.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta sessió m’ha permès veure de manera molt clara que els infants aprenen a relacionar-se convivint i compartint experiències amb els altres. Quan tenen un objectiu comú, com construir una torre o completar un puzle, es veuen en la necessitat de parlar, escoltar-se i ajudar-se.

Aquest plantejament coincideix amb les aportacions de Pere Pujolàs, que destaca que el treball cooperatiu afavoreix la interdependència positiva i el desenvolupament de competències socials essencials.

Tanmateix, aquesta experiència també m’ha confirmat que aquestes habilitats no apareixen de manera espontània. En infants tan petits, compartir, esperar el torn o acceptar el punt de vista dels altres requereix temps, pràctica i l’acompanyament constant de l’adult.

Evidències

• Observació d’ajuda mútua i interaccions positives
• Situacions de negociació i resolució de petits conflictes
• Registre anecdòtic de conductes socials significatives
• Participació activa en les activitats proposades.

Avaluació de la intervenció

En general, la sessió ha estat molt positiva. He observat que molts infants han mostrat més disposició a col·laborar i a compartir els materials. Alguns han demanat ajuda als companys de manera espontània i d’altres han començat a esperar el torn amb més paciència.

Tot i això, també han sorgit moments de frustració quan dos infants volien la mateixa peça o quan no aconseguien posar-se d’acord. En aquestes situacions ha estat necessari intervenir per ajudar-los a expressar el que sentien i buscar una solució conjunta.

Aquesta experiència confirma que les activitats cooperatives són una eina molt valuosa per afavorir el desenvolupament social, sempre que es duguin a terme amb un acompanyament proper i respectuós.

Observació personal

A nivell personal, aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la importància de saber quan intervenir i quan donar temps als infants perquè intentin resoldre els conflictes per si mateixos.  En alguns moments he sentit la temptació de donar una solució immediata, però he comprovat que és més enriquidor ajudar-los a trobar-la entre tots.

També m’ha emocionat veure com infants que a habitualment juguen de manera més individual començaven a buscar els companys per compartir materials o demanar ajuda.

Aquesta activitat m’ha reafirmat en la idea que aprendre a conviure és un procés gradual, i que petites experiències quotidianes com aquestes tenen un gran valor en la construcció d’un grup cohesionat, respectuós i inclusiu.

Hola a tots i totes, «les aules inclusives són aquelles en què són presents tots els alumnes, o hi podrien ser, sense haver estat subjectes a cap procediment d’exclusió prèvia, i en les quals el professorat s’esforça a generar il.lusió per aprendre, per participar, per créixer i per progressar» Robert Ruiz (2008)

Data: 15 de Maig. Descripció de l’activitat: En aquesta fase s’ha pensat en el disseny d’una proposta inclusiva juntament amb la tutora de l’aula d’I3 i la psicopedagoga del centre. A partir de les necessitats detectades durant l’observació inicial i les sessions d’assessorament s’han planificat diferents mesures universals i algunes addicionals per afavorir la participació de tots els infants. entre aquestes propostes hi han :

• l’organització de l’aula per espais més estructurats
• L’ús de suports visuals i pictogrames per anticipar rutines i activitats.
• l’adaptació de materials segons els diferents ritmes d’aprenentatge.
• la simplificació de consignes
• la incorporació d’un nou espai de la calma per la reduació emocional dins l’aula.

s’ha parlat de les possibles dificultats com per exemple l’ús real dels pictogrames o el temps per poder aplicar algunes d’aquestes propostes i la manera d’integrar aquestes estratègies dins la rutina habitual del grup.

Objectius:

• afavorir la participació de tots els infants
• dissenyar una proposta inclusiva a les necessitats de l’aula
• incorporar mesures universals i addicionals
• adaptar els materials i les propostes als diferents ritmes d’aprenentatge

Reflexió personal fonamentada: Aquesta sessió ha ajudat a observar que l’atenció a la diversitat es treballa pensant propostes i espais accessibles per a tots els infants del grup classe. Tal com assenyala Coll, l’educació inclusiva implica revisar les pràctiques educatives i transformar-les perquè tots els infants puguin participar de manera significativa en els processos d’aprenentatge. S’ha observat durant el disseny de la proposta que petits canvis poden tenir grans resultats, per exemple: en el moment de l’assamblea, anticipar les rutines amb imatges en l’horari dóna seguretat a tots els infants, no només als que tenen dificultats. També s’ha reflexionat sobre la importància d’adaptar les activitats segons els ritmes de cada alumne sense excloure a cap. Aquesta mirada connecta amb el principi d’escola inclusiva, que entén la diversitat com una realitat natural i enriquidora dins l’aula.

Evidències:

• Materials visuals elaborats (suports visuals i pictogrames)
• registre de coordinació amb la tutora d’I3 i psicopedagoga
• planificació de les activitats i mesures inclusives

Avaluació: La coordinació amb la psicopedagoga i la tutora ha facilitat la construcció d’estratègies més reals. Però tot i ser una proposta coherent i viable dins de l’aula hi ha dubtes per si es podra mantenir dins la rutina diària sense generar més treball en la gestió de l’aula.

Observacions personals: cada vegada estic més segura i confiada amb la meva proposta, la tutora i la psicopedagoga m’estant ajudant molt a veure la realitat de l’aula i a pensar en les propostes inclusives tenint en compte els ritmes dels alumnes, els recusos disponibles, el temps real o l’organització del grup.

Referencies

• Carbonell Paret, E. (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
• César Coll (2001). Psicología de la educación y prácticas educativas. Universitat de Barcelona.

Sessió 3: Ús del conte El monstre de colors com a eina d’inclusió comunicativa

Data: 11 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha realitzat la lectura compartida del conte El monstre de colors. Aquest conte s’ha seleccionat perquè presenta les emocions a través de colors i imatges molt visuals, fet que facilita la comprensió del relat i afavoreix la participació de tots els infants, especialment d’aquells que presenten més dificultats comunicatives.

Durant la lectura, s’han mostrat les il·lustracions del conte, aturant-nos en diferents moments per observar els personatges, identificar les emocions i conversar sobre què li passa al protagonista. Paral·lelament, s’han formulat preguntes guiades com ara: “Com creus que se sent el monstre?”, “De quin color és aquesta emoció?” o “Quan t’has sentit així?”.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i acollidor, on cada infant ha tingut l’oportunitat d’expressar-se verbalment o mitjançant gestos, assenyalant les imatges i relacionant-les amb experiències personals. Els suports visuals han estat essencials per mantenir l’atenció i facilitar la comprensió global de la història.

Objectius

• Millorar la comprensió oral a partir de la lectura compartida d’un conte.
• Afavorir la participació de tots els infants, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.
• Potenciar l’expressió oral i el vocabulari emocional.
• Facilitar la identificació i verbalització de les emocions bàsiques.
• Garantir un entorn comunicatiu accessible i inclusiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta activitat m’ha permès comprovar la manera molt clara el valor dels suports visuals com a eina per afavorir la inclusió i la participació de tots els infants. En el cas d’I3, les imatges actuen com un pont entre el llenguatge oral i la comprensió, oferint referents concrets que ajuden els infants a interpretar el significat del  relat i a expressar les seves pròpies experiències.

Aquest plantejament s’alinea amb els  principis del CAST i del  Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que proposa oferir múltiples formes de representació, participació i expressió per donar resposta a la diversitat de l’aula.

Durant la sessió he observat que infants que habitualment es mostren més reservats o que presenten dificultats de llenguatge han participat amb més seguretat quan podien recolzar-se en les il·lustracions i en l’associació entre colors i emocions. Això m’ha fet entendre que la inclusió no depèn únicament de l’activitat en si mateix, sinó sobretot de la manera com es presenta i s’adapta  a les necessitats del grup.

Evidències

• Respostes orals dels infants sobre les emocions del conte.
• Identificació correcta dels colors associats a cada emoció.
• Increment de la participació en infants amb dificultats comunicatives.
• Observacions qualitatives sobre l’atenció, la motivació i la interacció,
• Registre anecdòtic de comentaris i experiències personal compartides.

Avaluació de la intervenció

L’activitat ha resultat molt eficaç per afavorir la comprensió, l’expressió oral i el vocabulari emocional. Les il·lustracions d’El monstre de colors han ajudat els infants a identificar i entendre les emocions de manera concreta i significativa.

S’ha observat una participació especialment positiva en aquells infants que habitualment necessiten més suport per comunicar-se. El fet de poder assenyalar, repetir paraules clau i relacionar les emocions amb vivències pròpies ha incrementat la seva confiança i implicació.

Aquesta experiència confirma la importància de planificar activitats accessibles des de l’inici, incorporant estratègies que beneficiïn tot l’alumnat i afavoreixin una participació realment inclusiva.

Observació personal

Aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència del valor real de l’adaptació metodològica. He pogut comprovar que recursos aparentment senzills, com un conte visual i preguntes ben estructurades, poden tenir un impacte molt significatiu en la participació i la comprensió dels infants.

També he constatat que una educació inclusiva no consisteix únicament a donar suport als infants amb més dificultats, sinó a dissenyat propostes que des del primer moment, ofereixin oportunitats d’aprenentatge i comunicació per a tothom.

A nivell personal, aquesta activitat m¡ha reafirmat en la necessitat de continuar revisant la meva pràctica educativa per fer-la cada vegada més accessible, respectuosa i ajustada a les necessitats reals dels infants.

Hola a tots i totes, segueixo aprenent dia a dia durant la meva estada de pràctiques a través de l’observació i de les experiències quotidianes dins l’aula. En aquesta entrada comparteixo una de les sessions d’assessorament realitzades amb la tutora, un espai que m’ha permès reflexionar sobre la importància del treball col.laboratiu i de les estratègies inclusives per donar resposta a la diversitat que hi ha a l’aula d’educació infantil.

Data: 8/05 Descripció de l’activitat: Després de la fase d’observació inicial, s’ha realitzar una sessió d’assessorament juntament amb la tutora de l’aula d’I3 per compartir les necessitats detectades i reflexionar conjuntament sobre possibles estratègies inclusives aplicables al dia a dia. durant la sessió s’ha parlat sobre l’organització dels espais, les dificultats en la gestió dels diferents ritmes d’aprenentatge, la importància d’oferir suports visuals i consignes més ajustades als infants, l’adaptació dels materials i la incorporació d’espais i estratègies de regulació emocional. També s’ha valorat quines mesures es poden utilitzar de manera realista dins la rutina de l’aula sense alterar molt el seu funcionament.

Objectius:

• compartir les necessitats detectades durant l’observació
• proporcionar estratègies inclusives aplicables a l’aula
• afavorir el treball col.laboratiu entre professionals
• reflexionar conjuntament sobre la pràctica educativa

Reflexió personal fonamentada: aquesta sessió ha ajudat a entendre que l’assessorament psicopedagògic no consisteix només a donar orientacions, sino a generar espais de reflexió conjunta amb el docent. Tal com planteja Monereo, el trebal col.laboratiu permet construir solucions ajustades al context real i facilita que els canvis siguin més significatius i aplicables. Durant la conversa amb la tutora s’ha observat que la major preocupació es saber atendre la gran diversitat de ritmes, necessitats i interessos dins del mateix grup. Aquest plantejament té una gran relació amb les idees recollides al llibre: Escoles inclusives, escoles de futur, on es defensa que la inclusió no és només una metodologia concreta, sinó una manera d’entendre l’escola basada en la participació i l’equitat. També es relaciona amb un altre llibre: L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat, que destaca la importància de transformar les pràctiques educatives per garantir que tots els infants puguin participar activament en els processos d’aprenentatge. A més, s’ha reflexionat sobre la importància de l’acompanyament i la comunicaió entre professionals per avançar cap a una educació inclusiva.

Evidències:

• Registre de la reunió amb la tutora
• notes sobre les estratègies proposades
• Registre de seguiment

Avaluació: Es detecta una actitud molt positiva i participativa per part de la tutora, aquesta mostra una actitud receptiva davant les propostes plantejades.  S’estableixen  alguns acords per començar a aplicar petites modificacions dins l’aula com l’ús de pictogrames per anticipar les rutines o la simplificació de consignes. Tot i axió s’observan dubtes relacionats amb la gestió del temps i la dificultat d’atendre a l’hora a tots els infants.

Observacions personals: En un inici em sentia una mica insegura a l’hora de plantejar propostes a una professional amb molta més experiència, però després d’estar parlant amb ella vaig sentir-me més cómoda i confiada. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància d’escoltar abans d’intervenir i de construir propostes conjuntament.

Referències: Carles Monereo (2003). Ser estratégico y autónomo aprendiendo. Graó. Efrèn Carbonell i Paret (2017). Escoles inclusives, escoles de futur. Rosa sensat.  Climent Giné, David Duran, Josep Font i Ester Miquel (2020). L’educació inclusiva: de l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat. Horsori.

Hola a tots i totes! després de replantejar el disseny de la meva proposta d’intervenció he pogut començar amb la primera sessió

Descripció de l’activitat: Durant aquesta primera fase s’ha dut a terme una observació sistemàtica a l’aula d’I3 amb l’objectiu d’identificar com es gestiona la diversitat en el dia a dia. Aquesta ha estat centrada en diferents aspectes com: l’organització dels espais (foto adjunta a la entrada), les rutines diàries, les estratègies utilitzades pel docent i el nivell de participació dels infants. Juntament amb això, s’ha realitzat una reunió amb la tutora per contrastar les observacions i recollir la percepció de la tutora sobre les necessitats reals de  l’aula, així com les dificultats principals en la gestió del grup i la diversitat.

Objectius:

• detectar les necessitats reals de l’aula
• identificar possibles barreres a la inclusió
• analitzar la pràctica docent en relació amb la gestió de la diversitat

Reflexió personal: Després de reajustar la proposta d’intervenció i aprendre dels errors, aquesta primera fase m’ha permès entendre la importància de l’observació com a eix central de qualsevol intervenció psicopedagògica. Per poder realitzar canvis, és molt important comprendre el context real i les dinàmiques de l’aula.  He pogut observar que la gestió de la diversitat sovint es fa de manera més intuïtiva que planificada i aixó pot generar dificultats per donar resposta a tots els infants de l’aula. Dins l’aula, existeixen ritmes molt diferents d’aprenentatge i alguns infants necessiten més suport per seguir les activitats. En aquest sentit, l’educació inclusiva defensa la necessitat d’adaptar les pràctiques educatives a la diversitat real de l’aula per garantir la participació de tot l’alumnat (Ainscow, 2016). Des d’una perspectiva teòrica, aquesta experència es relaciona amb l’enfocament més constructivista, ja que l’aprenentatge es construeix a partir de les interaccions i de l’ajuda individualitzada per cada infant. en aquest sentit, he observat situacions on alguns alumnes necessiten més suport per poder participar, fet que connecta amb la idea de la zona de desenvolupament proper de Vygotsky, on hi ha una distància entre allò que un infant pot fer de manera autònoma i allò que pot aconseguir amb l’ajuda d’un adult per poder generar un aprenentatge real. En aquesta observació he comprovat com alguns infants no podien seguir les activitats per si sols, però amb petites ajudes com suports visuals, acompanyament directe,…ho aconseguien.

Evidències:

• graella d’observació sistemàtica
• registre de seguiment de la intervenció
• registre de la reunió amb la tutora

Avaluació: valoro molt aquesta fase perquè ha estat un primer contacte amb la realitat de l’aula. M’ha permès ajustar millor la meva proposta d’intervenció i identificar algunes necessitats clau especialment  pel que fa la participació dels infants i l’adequació de les consignes. Però sóc conscient que aquesta mirada com a observadora encara està en procés de construcció, millorant al pas dels dies.

Observacions personals: Després d’aquesta primera sessió, m’he sentit una mica insegura ja que he pogut observar la dificultat d’atendre simultàniament tot el grup d’infants i de mantenir el control i la cohesió de les activitats. Aquesta experiència m’ha fet adonar que, en un context real d’aula, no sempre és fàcil donar resposta de manera equilibrada a totes les necessitats que van sorgint. També he pogut observar que alguns infants requereixen més suport i atenció individualitzada, cosa que fa que encara sigui més difícil la gestió del grup. Per aquest motiu, considero que és molt important incorporar estratègies més organitzades, estructurades i ajustades per donar una resposta més adequada a ladiversitat de l’aula.

Referències Ainscow, M. (2016). Struggles for equity in education: The selected works of Mel Ainscow. Routledge. Vygotsky, L. S. (1978). Mind in society: The development of higher psychological processes. Harvard University Press.

Desenvolupament de l’expressió oral mitjançant la rotllana

Data: 4 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha dut a terme una activitat de rotllana de conversa en què els infants han tingut l’oportunitat de compartit experiències personals. Per facilitar la participació, s’han utilitzat imatges com a suport visual, que actuaven com a element motivador i ajudaven per fomentar l’expressió oral.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient estructurat però flexible, intentant generar un espai segur on els infants se sentissin còmodes per expressar-se, tot respectant els ritmes individuals.

Objectius

• Afavorir l’expressió oral en contextos significatius
• Promoure l’escolta activa iguals
• Fomentar el respecte del torn de paraula

Reflexió personal fonamentada teòricament  

Aquesta experiència ha posat en relleu la importància d’estructurar les situacions comunicatives en les primeres etapes educatives. Tal com planteja Bruner, l’adult té un paper clau com a mediador del llenguatge, no només proporcionant models lingüístics. Sinó també oferint suport ajustat a les necessitats dels infants en cada moment.

He pogut observar que la qualitat de la participació augmenta notablement quan els continguts de la conversa està vinculat a vivències personals o emocionalment significatives. Aquest fet connecta amb els principis de l’aprenentatge significatiu, ja que els infants tendeixen a implicar-se més quan poden establir relacions entre el que expliquen i la seva pròpia experiència.

Evidències

• Registre de participació dels infants
• Recull de produccions orals
• Observació de conductes d’interrupció i respecte del torn

Avaluació de la intervenció

Es detecta una millora progressiva en la participació general del grup, especialment en aquells infants que inicialment mostraven més reticència a intervenir. Tot i això, persisteixen diferències individuals significatives, especialment pel que fa a la capacitat de respectar els torns de paraula i d’escolta activament els altres.

Aquest fet indica la necessitat de continuar treballant de manera sistemàtica les normes comunicatives, incorporant estratègies explícites que ajudin els infants a autoregular la seva participació.

Observació personal

A nivell personal, aquesta sessió m’ha fet prendre consciència de les dificultats que comporta la gestió del torn de paraula en un grup d’infants. En diversos moments, m’ha costat  mantenir un equilibri entre permetre la participació espontània i garantir un ordre que afavoreixi l’escolta.

He identificat la necessitat de millorar les meves estratègies de regulació del grup, especialment pel que fa a l’ús de recursos visuals, senyals o dinàmiques que ajudin els infants a anticipar quan poden intervenir.

Aquesta experiència també m’ha reafirmat en la idea que la intervenció docent ha de ser ajustada i conscient: ni excessivament directiva, ni massa permissiva. Trobar aquest equilibri és sens dubte un dels reptes principals de la pràctica educativa.