Hola a tots/es, després del retorn del repte 3 i de les aportacions de la tutora de la UOC sobre el disseny de la meva proposta, he hagut de reajustar el meu pla d’intervenció per adequar-lo millor a les funcions pròpies de la psicopedagoga. Aquest replantejament ha estat clau per prendre consciència dels errors inicials i per reorientar la proposta cap a un enfocament més realista i ajustat al rol professional.

Descripció de l’activitat: En aquesta fase prèvia a la implementació, s’ha realitzat una revisió crítica i detallada del disseny inicial del pla d’intervenció després del retorn rebut per part de la tutora de la UOC. Aquest procés ha implicat la reorganització i l’ajust de la proposta amb l’objectiu de millorar la gestió de la diversitat dins l’aula d’educació infantil.

Objectius:

• revisar de manera crítica el disseny inicial de la intervenció a partir del feedback rebut
• reajustar la proposta per garantir la seva coherència amb el rol de la psicopedagoga
• concretar i prioritzar els objectius d’intervenció

Reflexió personal: aquest procés ha estat rellevant per entendre que una intervenció psicopedagògica es defineix per la seva coherència, funcionalitat i adequació a les necessitats reals. Es per això, que la revisió ha fet concretar la proposta, prioritzant els aspectes essencials del procés d’aprenentatge. Això té molta relació amb el que  anomena Vygotsky i la zona de desenvoluament proper, que destaca la importància d’ajustar l’ajuda educativa al nivell real de l’alumnat per afavorir el su progrés. Així mateix,  aquest procés de reajust ha estat clau per identificar errors inicials i millorar la qualitat de la proposta d’intervenció, afavorint un major enfocament més coherent. Aquest aprenentatge posa de manifest, la importància de la reflexió crítica contínua en la pràctica psicopedagoga per garantir intervencions realment significatives i ajustades.

Evidències:

• document inicial del disseny de la intervenció
• Feedback de la tutora de la UOC
• Versió revisada i millorada del pla d’intervenció

Avaluació: El procés de revisió ha estat molt positiu i necessari, ja que ha permés millorar la intervenció. El resultat final s’ajusta molt millor.

Observacions personals: Aquest procés ha suposat un replantejament del treball que ha estat imprescindibles per garantir una bona proposta d’intervenció coherent i ajustada al centre. Ha permès observar la capacitat d’autocrítica i l’adaptació contínua en la pràctica psicopedagoga. A més, ha ajudat a prendre consciència del rol del psicopedagog que no consisteix en el disseny d’activitats concretes, sinó en l’assessorament al professorat, l’organització de suports educatius i la resposta a les necessitats de l’alumnat. Per això, la intervenció s’ha centrat en el disseny de mesures i suports de caràcter universal i addcional, evitant la proposta d’activitats aïllades.

Observació inicial del nivell comunicatiu i social del gup

27 d’abril

Descripció de l’activitat: en aquesta primera sessió vaig realitzar una observació sistemàtica en un context natural, concretament durant el joc lliure i la rotllana. L’objectiu era obtenir una visió genral de com es comuniquen i es relacionen els infants del grup. Per fer-ho, vaog utilitzar la graella d’observació, centrant-me en aspectes com la participació, l’expressió oral, la interacció entre iguals i el respecte dels torns de paraula.

Objectiu:

• Identificar el nivell inicial de les habilitats comunicatives
• Analitzar les dinàmiques d’interacció social
• Detectar possibles necessitats educatives dins el grup

Reflexió personal fonamentada teòricament: els resultats mostren que hi ha força diversitat en el desenvolupament del llenguatge i de les habilitats socials. Aquesta heterogeneïtat és esperable si ho mirem des de la persepectiva sociocultural de Lev Vygotsky, que defensa que el desenvolupament es construeix a través de la interacció amb els altres i dins la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP).

Aquesta primera observació m’ha fet veure encara més clar que és important crear situacions educatives pensades expressament per ajudar els infants a avançar, oferint-los suport (bastida o scaffolding) quan ho necessiten.

A nivell personal, aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència de la importància d’observar abans d’actuar. Sovint tenim la tendència a intervenir massa ràpid o a guiar excessivament, i això pot limitar les oportunitats dels infants per expressar-se i desenvolupar-se de manera més autònoma.

Evidències

• Graella d’observació inicial
• Registre anecdòctic de conductes comunicatives
• Notes sobre la articipació i la interacció

Avaluació de la intervencinció: aquesta fase inicial ha estat clau per poder ajustar millor la planificació del projecte.  S’ha detectat que alguns infants tenen dificultats per expressar-se oralment de manera espontània i per participar en activitats de grup, aspectes que caldrà treballar de manera específica.

Observacions personals: he notat una certa inseguretat en el meu rol, sobretot al principi, i també una tendència a intervenir abans d’hora. A més, he percebut una certa distància entre el que diu la teoria (respectar els ritmes dels infants) i el que passa a la pràctica ( la necessitat d’intervenir en determinats moments), Aquesta experiència m’ajuda a reflexionar i a anar ajustant la meva manera d’actuar per fer-la més coherent.

Bon dia, un cop més!

Com ja he avançat en una de les entrades anteriors, a continuació recomanaré un llibre que penso que és una lectura essencial per qualsevol professional relacionat amb l’educació o per qualsevol persona interessada amb la temàtica, ja que presenten diferents autors que han estudiat les emocions i models, la importància de desenvolupar competències i habilitats emocionals, com la consciència i la regulació, així com per aconseguir un benestar global: “las emociones pueden tener una función importante en diversos aspectos del desarrollo personal” (Bisquerra, 2009, p. 71).

Així com, fa referència a la importancia d’aquestes emocions, no només per la vida personal de cada individu, sinó també en l’àmbit acadèmic, ja que comptar amb intel·ligència emocional o no pot afectar a: “Pueden afectar a la percepción, a la atención, a la memoria, al razonamiento, a la creatividad y a otras facultades” (p. 71).

També, hi trobem un capítol on es relaciona l’emoció i altres aspectes com pot ser la motivació, el conflicte, la violència, les noves tecnologies, etc. És important entendre com afecta en diferents situacions per poder fer-hi front cadascú personalment, com formant part dels professionals de l’educació.

Referències bibliogràfiques:

Bisquerra Alzina, R. [Rafael]. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Editorial Sintesis.

Bon dia a tothom!

A continuació presento la rúbrica d’observació que s’utilitzarà per avaluar i dur a terme un seguiment de diferents activitats en què es volen assolir els objectius següents:

• Reconèixer emocions pròpies i de l’entorn 
• Construir relacions més sanes
• Ser capaços de compartir i expressar allò que estan sentint 
• Millorar l’escolta activa i la comunicació assertiva.

Amb aquesta rúbrica es vol aconseguir avaluar aquelles habilitats que es vol que desenvolupin els infants per tal de valorar si les activitats i les dinàmiques de grup que s’estableixen beneficien l’establiment o assoliment d’aquestes.

En les pròximes dues entrades vull recomanar dos llibres, un que ha sigut essencial pel desenvolupament del marc teòric del projecte i un altre perquè és un llibre molt útil i interessant en molts aspectes i que crec que us pot agradar o fer reflexionar i aprendre. 

En aquesta entrada parlaré d’aquest segon llibre (Toro, 2005) titulat “Educar con co-razón”. Crec que és important que tothom que es dediqui al món de l’educació i la pedagogia llegeixi aquest llibre, ja que et fa reflexionar i plantejar-te aspectes que potser abans no ho havies fet, i dona resposta a situacions reals que passen a l’aula i se’ls hi dona una explicació basada en l’evidència. 

Aquest llibre posa el focus en la importància de les emocions en el procés d’ensenyament aprenentatge i com aquestes afecten en les accions que duem a terme, així com en què els nens i nenes recorden de les sessions, de la motivació, els límits, i l’autoritat i el respecte vers als mestres.

“No sólo es lo que hacemos sino cómo lo hacemos, cómo lo vivimos, como lo emocionamos (es decir cómo lo sentimos y ponemos en movimiento) lo que la escuela ha de cuidar” (Toro, 2005, p. 23). 

També es parla de la importància del cos, del seu llenguatge, per aprendre a relaxar-lo i tot el que arriba a mostrar, sense moltes vegades ser conscients. És per això que crec que és una lectura que et fa entendre aspectes que es donen sense voler i que, un cop apresos, es poden aplicar de manera conscient amb diverses finalitats. Un altre capítol que em sembla essencial és el d’educació emocional, en què es parla de la importància de reconèixer les emocions pròpies (l’autoconsciència) i les dels altres, així com validar-les, expressar-les i com millorar aquests vincles i les conseqüències positives que pot tenir. 

A més, com he dit, tracta les diferents maneres d’abordar un conflicte, dinàmiques per la gestió d’aquests, la importància d’establir límits i l’autoritat pedagògica dels mestres, cosa que en poques ocasions he llegit sobre aquest tema. 

És per tot això, i molts altres aspectes que us animo a descobrir amb la lectura d’aquest llibre, que recomano donar-li una ullada a aquesta publicació.

Referències bibliogràfiques: 

Toro, J. M. [José María]. (2005). Educar con “co-razón”. DESCLÉE.

L’activitat, que es durà a terme la setmana que ve (05/05), tracta sobre els dispositius electrònics. La decisió de fer una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics és a causa de l’addicció que molts joves tenen vers a les tecnologies, així com, la falta de consciència d’això, cosa que prioritza encara més el fet de dur a terme una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics. 

En el qüestionari que es va realitzar a l’inici del projecte, per tal d’observar les necessitats i el punt de partida en què ens trobem, es van realitzar preguntes sobre els dispositius electrònics, i aquestes van ser les respostes, sent el blau més intens “mai”, el blau més fluix “quasi mai”, el gris “de vegades”, el taronja clar “sovint” i el taronja més intens “sempre”. Com no em deixa afegir la imatge, us adjunto un enllaç on es poden visualitzar les respostes concretes de les quals parlo: https://shorturl.at/cS38o 

Aquestes respostes, com he avançat, mostren la falta de consciència que els joves tenen sobre l’impacte de l’ús, o l’ús en grans períodes de temps, en el seu benestar emocional i de salut. Demanarem als joves que facin una pluja d’idees, una llista, de pros i contres dels dispositius digitals, perquè, és clar, no tot és negatiu el que ens aporten. Com aquesta activitat es fa en petits grups, el que faré serà recollir tota la informació i fer una infografia amb els resultats dels pros i contres de tots els grups. D’aquesta manera, es podrà fer un document comú tenint en compte tot el que han parlat els grups i, així, en la següent sessió els joves podran llegir-ho per tal d’ampliar aquells pros i contres en què no havien pensat i són importants.

Posteriorment, es presentarà als joves un seguit d’accions que poden dur a terme per tal de reduir l’ús o fer-ne un de més responsables. Alguns exemples d’accions són:

• Deixar d’utilitzar (o posar fora de l’habitació) els aparells electrònics una hora abans d’anar a dormir.
• Situar les xarxes socials, o aquelles aplicacions que els distreuen més en l’última pàgina de la pantalla principal, per evitar entrar-hi de manera compulsiva o inconscient.
• Establir un màxim de temps d’ús de les aplicacions.
• Configurar el dispositiu en blanc i negre per no sobreestimular-se amb els colors. 
• Establir un horari en què la pantalla canviï la llum blava per llum més càlida al vespre o nit.
• …

De totes les accions proposades, en triaran dues, que hauran de mantenir durant tota la setmana. En la següent sessió, també, exposaran als seus companys i companyes quines accions van triar, si les han pogut complir i com els ha fet sentir. En aquesta sessió podran decidir si segueixen amb les mateixes accions o, si per contra, en volen triar unes altres per tal d’aconseguir trobar allò que els funciona millor a ells i elles.

El que es vol aconseguir amb aquesta sessió és procurar que els joves s’adonin de què és positiu i què no ho és per tal de poder-ne fer ús de manera més sana.

Bones!

En aquesta entrada al Folio, m’agradaria presentar, de manera resumida, la implementació del projecte de benestar emocional a l’International School Altdorf. La implementació d’aquest projecte és de tres mesos, és a dir, durant tot el temps que es realitza el pràcticum, és per això que, us presentaré alguns dels materials, però no les implementacions perquè es duran a terme durant les pròximes setmanes. Tot i això, un cop es realitzin aniré actualitzant les entrades!

Aquesta implementació compta amb un qüestionari inicial i final per conèixer el punt de partida dels joves i la situació un cop duta la intervenció a terme. A més, es disposa d’una rúbrica d’observació per respondre durant el transcurs o la finalització de les activitats, així com, els joves i mestres respondran un qüestionari molt bàsic per valorar les activitats que fan setmanalment per tal de compartir propostes de millora, sensacions, etc.

Les següents activitats són totes de desenvolupament de la intervenció i es realitzen en petits grups estables per assegurar el clima de confiança i seguretat. Amb aquestes activitats es vol desenvolupar la reflexió i introspecció dels joves, l’afavoriment d’habilitats com l’escola activa, assertivitat, comunicació, i identificació i expressió dels sentiments.

En les següents entrades presentaré algunes de les activitats que es duran a terme i els resultats d’aquelles que s’hagin fet.

Gràcies!

Miren Luis Vidal

Hola a tots, a continuació us presento la infografia  de la proposta d’intervenció plantejada en aquest treball, centrada en la millora de la gestió de la diversitat a l’aula d’educació infantil mitjançant estratègies inclusives i l’acompanyament al docent.

Us deixo l’enllaç del Canva: https://canva.link/au8f8jre0jux4mv

Aquesta infografia mostra de manera visual la planificació del programa d’intervenció dissenyat per millorar les habilitats comunicactives i social dels infants d’I3. S’hi presenten les necessitats detectades, la proposta d’itervenció, la metodologia, la temporalització, l’avalució i els resultats finals esperats. Us deixo el link del canva.

https://canva.link/2sg44n2wnwwcwi3

Penso, sincerament, que tot i que moltes persones poden pensar que la situació dels joves a qui s’intervé, en el meu cas, la podrien considerar com a privilegiada, ja que, a causa de la seva situació socioeconòmica, tenen l’oportunitat de formar-se en un institut privat amb unes condicions i en un país meravellós. A més, el fet d’estudiar en aquest tipus d’escoles, els obre les portes a poder cursar en les universitats amb programes internacionals més prestigioses d’arreu del món.  

No obstant això, els joves que estudien aquí, no viuen l’experiència de manera tan idíl·lica, ja que se’ls fa molt complicat viure internats lluny del seu país d’origen i lluny dels seus familiars i amics, més encara durant l’etapa de l’adolescència. A més, molts joves senten una gran pressió per part de les seves famílies i d’ells mateixos, ja que el preu per estudiar en aquests instituts cada any és molt elevat.

És per això que, abans de començar el disseny d’una intervenció psicopedagògica, s’ha de tenir en compte les necessitats que el centre presenta particularment i quins objectius es volen assolir en aquest cas.

És per això que, saben el punt de partida, els objectius principals d’aquesta intervenció són que els joves aprenguin a:

• Reconèixer les seves emocions i les de la resta.
• Conèixer-se millor a si mateixos.
• Construir relacions més sanes.
• Ser capaç de compartir i expressar allò que estan sentint.
• Fer que l’escola esdevingui un entorn segur.