La realització d’aquest projecte ha estat una experiència molt enriquidora, tant des del punt de vista professional com personal. M’ha permès apropar-me a la realitat de l’aula d’I3 i comprendre millor com es desenvolupen la comunicació i les relacions socials en els infants durant aquesta etapa tan important del seu creixement.

Al llarg de les diferents sessions he pogut observar que els infants aprenen principalment a través de les interaccions que estableixen amb els altres i de les experiències significatives que viuen en el seu dia a dia. Les rotllanes de conversa, la lectura de contes visuals, les activitats cooperatives i els moments de joc simbòlic han estat espais molt valuosos per afavorir la comunicació, l’expressió d’emocions, la col·laboració i la creació de vincles positius entre els companys i companyes.

Un dels aprenentatges més significatius que m’emporto és la certesa que cada infant és únic i que cadascú segueix el seu propi ritme de desenvolupament. Aquesta diversitat, lluny de ser una dificultat, és una oportunitat per enriquir els processos d’aprenentatge i ens recorda la importància d’oferir propostes flexibles que permetin la participació de tothom. En aquest sentit, els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) han estat una guia fonamental durant tot el projecte, ajudant-me a entendre la necessitat de crear contextos accessibles, inclusius i respectuosos amb les diferències individuals.

Aquesta experiència també m’ha permès prendre consciència dels reptes que formen part de la tasca educativa. He pogut comprovar que la realitat de l’aula és complexa i canviant, i que situacions com la gestió dels conflictes, l’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge o la regulació de la participació exigeixen una observació constant, flexibilitat i capacitat d’adaptació. Tot això m’ha ajudat a entendre que ser docent implica mantenir una actitud reflexiva i una voluntat permanent d’aprendre i millorar.

Pel que fa al meu desenvolupament professional, considero que aquest pràcticum m’ha ajudat a créixer en competències relacionades amb l’observació sistemàtica, la planificació i l’avaluació d’intervencions educatives, l’atenció a la diversitat i la reflexió crítica sobre la pròpia pràctica. També m’ha aportat més confiança en el meu futur paper com a docent, aprenent a valorar les capacitats dels infants i la importància d’acompanyar-los des de l’escolta, el respecte i la confiança.

A més, aquesta experiència ha donat sentit pràctic a molts dels continguts treballats al llarg del màster. Les aportacions de Lev Vygotsky sobre la importància de la interacció social en l’aprenentatge, les idees de Jerome Bruner sobre la mediació educativa, les propostes de Pere Pujolàs sobre l’aprenentatge cooperatiu i els principis del CAST han deixat de ser només referències teòriques per convertir-se en realitats observables dins de l’aula.

Finalitzo aquest pràcticum amb una mirada més realista, però també més enriquidora i motivadora, sobre la professió docent. M’emporto nous coneixements, experiències molt valuoses i una major capacitat de reflexió sobre la meva pràctica educativa. Sobretot, m’emporto la convicció que educar va molt més enllà de transmetre coneixements: significa escoltar, observar, acompanyar i confiar en les possibilitats de cada infant perquè pugui créixer i desenvolupar-se plenament dins d’un entorn inclusiu, respectuós i acollidor.

Sessió 6 :  Avaluació final  i reflexió sobre el procés d’intervenció

Data: 1 de juny

Descripció de l’activitat

En aquesta última sessió s’ha dut a terme una observació final dels infants amb l’objectiu de valorar l’evolució experimentada al llarg de les diferents activitats desenvolupades durant el projecte. Per fer-ho,  s’han utilitzat les mateixes graelles d’observació emprades a l’inici, fet que ha permès realitzar una anàlisi comparativa dels resultats i identificar els progressos assolits en l’àmbit comunicatiu i social.

L’avaluació s’ha centrat en aspectes com la participació oral, la interacció amb els companys, el respecte dels torns de paraula, la iniciativa comunicativa i la capacitat de cooperació. A més, s’han revisat els registres anecdòtics i les observacions recollides durant tot el procés per obtenir una visió global de l’evolució del grup.

Objectius

• Valorar el grau d’assoliment dels objectius plantejats.
• Analitzar l’impacte de les activitats desenvolupades.
• Identificar els progressos i les necessitats que encara persisteixen.
• Reflexionar sobre la pràctica educativa i el procés d’intervenció.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

L’anàlisi final mostra una evolució positiva en la majoria dels infants, especialment pel que fa la participació, la comunicació espontània i la interacció amb els iguals. Tot i això, els resultats no han estat homogenis, ja que cada infant ha avançat segons el seu propi ritme i les seves característiques personals.

Aquesta realitat reforça les aportacions de Lev Vygotsky, que entén el desenvolupament com un procés individual que es construeix a través de les experiències socials i les oportunitats d’aprenentatge. També posa de manifest la importància d’oferir una intervenció continuada i ajustada a les necessitats de cada infant.

Al llarg d’aquest projecte he pogut comprovar que les situacions comunicatives significatives, el joc, la cooperació i els suports visuals han estat recursos molt valuosos per afavorir la participació i el desenvolupament del llenguatge. Més enllà dels resultats obtinguts, considero que el procés ha estat una oportunitat per generar experiències inclusives que han permès a tots els infants participar i sentir-se part del grup.

Evidències

• Graella comparatives d’observació inicial i final.
• Rúbrica d’avaluació dels objectius plantejats.
• Registres anecdòtics recollits durant les sessions.
• Observacions finals sobre la participació i la interacció social.

Avaluació de la intervenció

La valoració global del projecte és positiva. Les dades recollides mostren una millora en la majoria dels indicadors observats, especialment en la participació oral, la iniciativa comunicativa i la interacció entre iguals.

També s’han observat progressos en el respecte dels torns de paraula i en la capacitat de cooperació, tot i que alguns infants continuen necessitant suport en aquestes àrees. Això confirma que el desenvolupament de les competències comunicatives i socials requereix temps, continuïtat i oportunitats d’aprenentatge sostingudes.

Els resultats obtinguts evidencien que les activitats plantejades han estat adequades als objectius previstos i han contribuït positivament al desenvolupament dels infants

Observació personal

A nivell personal, aquesta experiència ha estat molt enriquidora tant des del punt de vista professional com personal. Si comparo les primeres sessions amb les darreres, percebo una evolució clara en la meva manera d’observar, intervenir i reflexionar sobre la pràctica educativa.

Al principi em generava certa inseguretat decidir quan havia d’intervenir i quan era millor mantenir-me en un segon pla. Amb el pas de les sessions he après a observar amb més calma, a confiar més en les capacitats dels infants i a entendre que, moltes vegades, les millors oportunitats d’aprenentatge apareixen quan els deixem espai per actuar i expressar-se.

Aquest projecte també m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més reflexiva sobre la meva pràctica docent. He entès que educar no consisteix únicament a planificar activitats, sinó també a observar, escoltar, analitzar i adaptar constantment les intervencions a les necessitats reals dels infants.

Finalitzo aquesta experiència amb una major seguretat en el meu rol educatiu i amb la convicció que la reflexió contínua és una eina imprescindible per continuar creixent com a futura mestra.

Sessió 5 :  El joc simbòlic com a context natural de comunicació

Data: 25 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha organitzat una activitat de joc simbòlic en una sala polivalent de l’escola, habilitada amb dos espais diferents: la perruqueria i el forn. Els infants d’I3 han pogut escollir lliurement a quin racó volien jugar i assumir diferents rols segons els seus interessos.

A l’espai de la perruqueria, els infants pentinaven, rentaven els cabells i atenien els “clients”, mentre que al forn preparaven pa i pastissos amb diferents materials de joc simbòlic. A través d’aquestes situacions quotidianes, han aparegut converses espontànies i moltes interaccions entre iguals.

Els infants han hagut de demanar materials, explicar què feien, repartir-se rols i posar-se d’acord per continuar el joc. Tot això ha generat situacions comunicatives molt naturals i significatives.

El meu paper ha esta principalment d’observació i acompanyament, intervenint només en aquells moments en què era necessari ampliar el llenguatge, modelar expressions o ajudar a resoldre petits conflictes.

Objectius

• Afavorir la comunicació espontània en contextos significatius.
• Potenciar la interacció social entre iguals.
• Enriquir el vocabulari i les estructures lingüístiques.
• Fomentar la imaginació i la representació de situacions quotidianes.
• Promoure el joc compartit i la cooperació.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta sessió m’ha permès comprovar que el joc simbòlic és un dels contextos més naturals i rics per al desenvolupament del llenguatge. Quan els infants representen situacions properes al seu entorn, el llenguatge apareix de manera espontània perquè es converteix en una necessitat real per comunicar-se i mantenir el joc.

Des de la perspectiva de Lev Vygotsky, el joc simbòlic té un paper molt important en el desenvolupament cognitiu, social i lingüístic, ja que permet als infants assumir rols. Construir significats compartits i aprendre a la relacionar-se amb els altres.

He observat que molts infants s’expressen amb més naturalitat i confiança en aquest tipus d’activitats que no pas en propostes més dirigides. El fet de sentir-se motivats i immersos en una situació significativa afavoreix una comunicació més autèntica i espontània.

Evidències

• Converses espontànies entre els infants .
• Interaccions per negociar rols i compartir materials.
• Ús de vocabulari relacionat amb la perruqueria i el forn.
• Registre anecdòtic de diàlegs i conductes significatives.

Avaluació de la intervenció

La participació ha estat molt alta i la majoria dels infants s’han implicat activament en el joc. S’ha observat un increment notable de les interaccions verbals i de la iniciativa comunicativa, especialment en infants que habitualment participen ments en activitats més estructurades.

També s’ha evidenciat que el joc simbòlic afavoreix habilitats socials com la cooperació, la negociació i la resolució de petits conflictes, alhora que enriqueix el vocabulari i l’expressió oral.

Observació personal

Aquesta sessió m’ha fet veure com, quan els infants juguen en un entorn motivador i significatiu, la comunicació apareix de manera molt natural. M’ha agradat especialment observar com alguns infants que acostumen a mostrar-se més reservats participaven activament fent de perruquers, clients o forns.

També he pres consciència que, sovint, el més important no és dirigir constantment l’activitat, sinó saber observar, escoltar i intervenir només quan realment és necessari. Donar espai al joc i a la iniciativa dels infants permet que apareguin interaccions molt riques i espontànies.

Aquesta experiència m’ha reafirmat en la idea que el joc simbòlic és una eina educativa de gran valor per afavorir el desenvolupament del llenguatge, la socialització i la inclusió de tots els infants.

Sessió 4 :  Desenvolupament de la competència social mitjançant activitats cooperatives

Data: 18 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió he realitzat diverses  activitats cooperatives amb  els infants d’I3 amb la finalitat d’afavorir la interacció social i la comunicació entre iguals. Les propostes han inclòs la construcció amb peces, la realització en petit grup i activitats manipulatives en parelles.

Cada activitat tenia un objectiu compartit, de manera que els infants havien de posar-se d’acord, compartit els materials i ajudar-se mútuament per aconseguir-lo.  Abans de començar, vam recordar algunes normes senzilles, com esperar el torn, demanar les peces amb paraules, escoltar els companys .

Durant la sessió vaig observar com, a poc a poc, alguns infants començaven a demanar ajuda, oferir materials o celebrar els èxits del s companys. Tot i que en alguns moments van aparèixer petits conflictes, l’activitat va generar moltes oportunitats per aprendre a relacionar-se de manera positiva.

Objectius

• Fomentar la cooperació i l’ajuda entre iguals.
• Millorar les habilitats socials i comunicatives.
• Aprendre a compartir materials i respectar els torns.
• Desenvolupar estratègies senzilles de resolució de conflictes.
• Afavorir la participació de tots els infants.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta sessió m’ha permès veure de manera molt clara que els infants aprenen a relacionar-se convivint i compartint experiències amb els altres. Quan tenen un objectiu comú, com construir una torre o completar un puzle, es veuen en la necessitat de parlar, escoltar-se i ajudar-se.

Aquest plantejament coincideix amb les aportacions de Pere Pujolàs, que destaca que el treball cooperatiu afavoreix la interdependència positiva i el desenvolupament de competències socials essencials.

Tanmateix, aquesta experiència també m’ha confirmat que aquestes habilitats no apareixen de manera espontània. En infants tan petits, compartir, esperar el torn o acceptar el punt de vista dels altres requereix temps, pràctica i l’acompanyament constant de l’adult.

Evidències

• Observació d’ajuda mútua i interaccions positives
• Situacions de negociació i resolució de petits conflictes
• Registre anecdòtic de conductes socials significatives
• Participació activa en les activitats proposades.

Avaluació de la intervenció

En general, la sessió ha estat molt positiva. He observat que molts infants han mostrat més disposició a col·laborar i a compartir els materials. Alguns han demanat ajuda als companys de manera espontània i d’altres han començat a esperar el torn amb més paciència.

Tot i això, també han sorgit moments de frustració quan dos infants volien la mateixa peça o quan no aconseguien posar-se d’acord. En aquestes situacions ha estat necessari intervenir per ajudar-los a expressar el que sentien i buscar una solució conjunta.

Aquesta experiència confirma que les activitats cooperatives són una eina molt valuosa per afavorir el desenvolupament social, sempre que es duguin a terme amb un acompanyament proper i respectuós.

Observació personal

A nivell personal, aquesta sessió m’ha fet reflexionar sobre la importància de saber quan intervenir i quan donar temps als infants perquè intentin resoldre els conflictes per si mateixos.  En alguns moments he sentit la temptació de donar una solució immediata, però he comprovat que és més enriquidor ajudar-los a trobar-la entre tots.

També m’ha emocionat veure com infants que a habitualment juguen de manera més individual començaven a buscar els companys per compartir materials o demanar ajuda.

Aquesta activitat m’ha reafirmat en la idea que aprendre a conviure és un procés gradual, i que petites experiències quotidianes com aquestes tenen un gran valor en la construcció d’un grup cohesionat, respectuós i inclusiu.

Sessió 3: Ús del conte El monstre de colors com a eina d’inclusió comunicativa

Data: 11 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha realitzat la lectura compartida del conte El monstre de colors. Aquest conte s’ha seleccionat perquè presenta les emocions a través de colors i imatges molt visuals, fet que facilita la comprensió del relat i afavoreix la participació de tots els infants, especialment d’aquells que presenten més dificultats comunicatives.

Durant la lectura, s’han mostrat les il·lustracions del conte, aturant-nos en diferents moments per observar els personatges, identificar les emocions i conversar sobre què li passa al protagonista. Paral·lelament, s’han formulat preguntes guiades com ara: “Com creus que se sent el monstre?”, “De quin color és aquesta emoció?” o “Quan t’has sentit així?”.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient tranquil i acollidor, on cada infant ha tingut l’oportunitat d’expressar-se verbalment o mitjançant gestos, assenyalant les imatges i relacionant-les amb experiències personals. Els suports visuals han estat essencials per mantenir l’atenció i facilitar la comprensió global de la història.

Objectius

• Millorar la comprensió oral a partir de la lectura compartida d’un conte.
• Afavorir la participació de tots els infants, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.
• Potenciar l’expressió oral i el vocabulari emocional.
• Facilitar la identificació i verbalització de les emocions bàsiques.
• Garantir un entorn comunicatiu accessible i inclusiu.

Reflexió personal fonamentada teòricament 

Aquesta activitat m’ha permès comprovar la manera molt clara el valor dels suports visuals com a eina per afavorir la inclusió i la participació de tots els infants. En el cas d’I3, les imatges actuen com un pont entre el llenguatge oral i la comprensió, oferint referents concrets que ajuden els infants a interpretar el significat del  relat i a expressar les seves pròpies experiències.

Aquest plantejament s’alinea amb els  principis del CAST i del  Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que proposa oferir múltiples formes de representació, participació i expressió per donar resposta a la diversitat de l’aula.

Durant la sessió he observat que infants que habitualment es mostren més reservats o que presenten dificultats de llenguatge han participat amb més seguretat quan podien recolzar-se en les il·lustracions i en l’associació entre colors i emocions. Això m’ha fet entendre que la inclusió no depèn únicament de l’activitat en si mateix, sinó sobretot de la manera com es presenta i s’adapta  a les necessitats del grup.

Evidències

• Respostes orals dels infants sobre les emocions del conte.
• Identificació correcta dels colors associats a cada emoció.
• Increment de la participació en infants amb dificultats comunicatives.
• Observacions qualitatives sobre l’atenció, la motivació i la interacció,
• Registre anecdòtic de comentaris i experiències personal compartides.

Avaluació de la intervenció

L’activitat ha resultat molt eficaç per afavorir la comprensió, l’expressió oral i el vocabulari emocional. Les il·lustracions d’El monstre de colors han ajudat els infants a identificar i entendre les emocions de manera concreta i significativa.

S’ha observat una participació especialment positiva en aquells infants que habitualment necessiten més suport per comunicar-se. El fet de poder assenyalar, repetir paraules clau i relacionar les emocions amb vivències pròpies ha incrementat la seva confiança i implicació.

Aquesta experiència confirma la importància de planificar activitats accessibles des de l’inici, incorporant estratègies que beneficiïn tot l’alumnat i afavoreixin una participació realment inclusiva.

Observació personal

Aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència del valor real de l’adaptació metodològica. He pogut comprovar que recursos aparentment senzills, com un conte visual i preguntes ben estructurades, poden tenir un impacte molt significatiu en la participació i la comprensió dels infants.

També he constatat que una educació inclusiva no consisteix únicament a donar suport als infants amb més dificultats, sinó a dissenyat propostes que des del primer moment, ofereixin oportunitats d’aprenentatge i comunicació per a tothom.

A nivell personal, aquesta activitat m¡ha reafirmat en la necessitat de continuar revisant la meva pràctica educativa per fer-la cada vegada més accessible, respectuosa i ajustada a les necessitats reals dels infants.

Desenvolupament de l’expressió oral mitjançant la rotllana

Data: 4 de maig

Descripció de l’activitat

En aquesta sessió s’ha dut a terme una activitat de rotllana de conversa en què els infants han tingut l’oportunitat de compartit experiències personals. Per facilitar la participació, s’han utilitzat imatges com a suport visual, que actuaven com a element motivador i ajudaven per fomentar l’expressió oral.

L’activitat s’ha desenvolupat en un ambient estructurat però flexible, intentant generar un espai segur on els infants se sentissin còmodes per expressar-se, tot respectant els ritmes individuals.

Objectius

• Afavorir l’expressió oral en contextos significatius
• Promoure l’escolta activa iguals
• Fomentar el respecte del torn de paraula

Reflexió personal fonamentada teòricament  

Aquesta experiència ha posat en relleu la importància d’estructurar les situacions comunicatives en les primeres etapes educatives. Tal com planteja Bruner, l’adult té un paper clau com a mediador del llenguatge, no només proporcionant models lingüístics. Sinó també oferint suport ajustat a les necessitats dels infants en cada moment.

He pogut observar que la qualitat de la participació augmenta notablement quan els continguts de la conversa està vinculat a vivències personals o emocionalment significatives. Aquest fet connecta amb els principis de l’aprenentatge significatiu, ja que els infants tendeixen a implicar-se més quan poden establir relacions entre el que expliquen i la seva pròpia experiència.

Evidències

• Registre de participació dels infants
• Recull de produccions orals
• Observació de conductes d’interrupció i respecte del torn

Avaluació de la intervenció

Es detecta una millora progressiva en la participació general del grup, especialment en aquells infants que inicialment mostraven més reticència a intervenir. Tot i això, persisteixen diferències individuals significatives, especialment pel que fa a la capacitat de respectar els torns de paraula i d’escolta activament els altres.

Aquest fet indica la necessitat de continuar treballant de manera sistemàtica les normes comunicatives, incorporant estratègies explícites que ajudin els infants a autoregular la seva participació.

Observació personal

A nivell personal, aquesta sessió m’ha fet prendre consciència de les dificultats que comporta la gestió del torn de paraula en un grup d’infants. En diversos moments, m’ha costat  mantenir un equilibri entre permetre la participació espontània i garantir un ordre que afavoreixi l’escolta.

He identificat la necessitat de millorar les meves estratègies de regulació del grup, especialment pel que fa a l’ús de recursos visuals, senyals o dinàmiques que ajudin els infants a anticipar quan poden intervenir.

Aquesta experiència també m’ha reafirmat en la idea que la intervenció docent ha de ser ajustada i conscient: ni excessivament directiva, ni massa permissiva. Trobar aquest equilibri és sens dubte un dels reptes principals de la pràctica educativa.

Observació inicial del nivell comunicatiu i social del gup

27 d’abril

Descripció de l’activitat: en aquesta primera sessió vaig realitzar una observació sistemàtica en un context natural, concretament durant el joc lliure i la rotllana. L’objectiu era obtenir una visió genral de com es comuniquen i es relacionen els infants del grup. Per fer-ho, vaog utilitzar la graella d’observació, centrant-me en aspectes com la participació, l’expressió oral, la interacció entre iguals i el respecte dels torns de paraula.

Objectiu:

• Identificar el nivell inicial de les habilitats comunicatives
• Analitzar les dinàmiques d’interacció social
• Detectar possibles necessitats educatives dins el grup

Reflexió personal fonamentada teòricament: els resultats mostren que hi ha força diversitat en el desenvolupament del llenguatge i de les habilitats socials. Aquesta heterogeneïtat és esperable si ho mirem des de la persepectiva sociocultural de Lev Vygotsky, que defensa que el desenvolupament es construeix a través de la interacció amb els altres i dins la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP).

Aquesta primera observació m’ha fet veure encara més clar que és important crear situacions educatives pensades expressament per ajudar els infants a avançar, oferint-los suport (bastida o scaffolding) quan ho necessiten.

A nivell personal, aquesta sessió m’ha ajudat a prendre consciència de la importància d’observar abans d’actuar. Sovint tenim la tendència a intervenir massa ràpid o a guiar excessivament, i això pot limitar les oportunitats dels infants per expressar-se i desenvolupar-se de manera més autònoma.

Evidències

• Graella d’observació inicial
• Registre anecdòctic de conductes comunicatives
• Notes sobre la articipació i la interacció

Avaluació de la intervencinció: aquesta fase inicial ha estat clau per poder ajustar millor la planificació del projecte.  S’ha detectat que alguns infants tenen dificultats per expressar-se oralment de manera espontània i per participar en activitats de grup, aspectes que caldrà treballar de manera específica.

Observacions personals: he notat una certa inseguretat en el meu rol, sobretot al principi, i també una tendència a intervenir abans d’hora. A més, he percebut una certa distància entre el que diu la teoria (respectar els ritmes dels infants) i el que passa a la pràctica ( la necessitat d’intervenir en determinats moments), Aquesta experiència m’ajuda a reflexionar i a anar ajustant la meva manera d’actuar per fer-la més coherent.

Aquesta infografia mostra de manera visual la planificació del programa d’intervenció dissenyat per millorar les habilitats comunicactives i social dels infants d’I3. S’hi presenten les necessitats detectades, la proposta d’itervenció, la metodologia, la temporalització, l’avalució i els resultats finals esperats. Us deixo el link del canva.

https://canva.link/2sg44n2wnwwcwi3

Durant les primeres setmanes de pràctiques he anat observant el funcionament de l’aula d’educació infantil 3  i la manera com els infants participen en les diferents activitats del dia a dia.  Aquestes observacions m’han permès conèixer millor les dinàmiques del grup i identificar algues necessitats relacionades amb la comunicació i la interacció social entre els infants.

En situacions com les assemblees o les activitats en petit grup, he pogut observar que alguns infants mostren dificultats per participar oralment o per iniciar converses amb els companys i companyes. En alguns casos, la participació és molt limitada i sovint necessiten l’ajuda de l’adult per intervenir o expressar el que volen dir. També he vist que, en determinants moments, alguns infants tenen dificultats per respectar els torns de paraula o per mantenir una escolta activa quan parlen els altres.

A més de les observacions directes, he tingut l’oportunitat de parlar amb el professorat de l’aula, que també ha expressat preocupació per la participació reduïda d’alguns infants i per la necessitat de potenciar les habilitats socials dins del grup. Segons m’han comentat aquestes dificultats no apareixen només en moments puntuals, sinó que formen part de la dinàmica habitual d’alguns infants, especialment en activitats que requereixen cooperació o comunicació oral.

A partir d’aquestes observacions i converses, he pensat que podria ser important plantejar una intervenció orientada a millorar les habilitats comunicatives i socials dels infants dins del context ordinari de l’aula. La idea inicial és dissenyar una proposta basada en estratègies inclusives que permetin afavorir la participació oral, fomentar les interaccions positives entre iguals i millorar la implicació en activitats col·lectives.

La intervenció que es planteja inclourà activitats com dinàmiques de llenguatge, jocs cooperatius i situacions de modelatge per part de l’adult, amb l’objectiu de proporcionar als infants eines que els ajudin a comunicar-se millor i a relacionar-se de manera més positiva amb els seus companys i companyes.

Personalment, aquest procés d’observació m’ha ajudat molt a entendre la importància de mirar amb atenció el que passa a l’aula abans de proposar cap actuació.

Hola a tothom!

A continuació us comparteixo la meva presentació elaborada amb Canva sobre el meu centre de pràctiques La Farga. En aquesta presentació podreu observar un breu resum del context del centre, així com les necessitats detectades.

https://canva.link/imd7nnfs25mqn7u 

Mariona