La següent activitat que presentaré l’he anomenat Veritat o Fals. Per fer aquesta activitat, primer de tot, repartirem un foli a cada jove del grup amb unes afirmacions sobre salut mental que hauran d’indicar si són veritats o mentides. Deixarem una estona perquè el responguin de manera individual de manera reflexiva. Posteriorment, posarem les respostes de les frases a la pantalla digital, perquè els joves puguin comparar les seves respostes amb les de la presentació. 

Per acabar, per petits grups, es farà un debat on es compartirà la visió i les opinions que tenen ells i elles sobre les afirmacions per tal que es puguin enriquir de les idees de cadascú. També, en la presentació, després que hagin donat el seu parer sobre les afirmacions, es projectarà a través de la mateixa presentació les respostes que es plantegen a través de la recerca i la investigació, adjuntant, al final, d’on s’ha extret la informació per tal d’oferir veracitat, i la possibilitat que els alumnes puguin investigar o indagar més sobre els aspectes que més els interessin tractats en l’activitat: “Quan parlem d’estigma en la salut mental, ens referim a l’atribució de qualitats negatives i despectives a les persones amb trastorns de salut mental. A través d’aquesta identificació negativa, aquestes persones són percebudes socialment a través d’una sèrie de creences, mites i prejudicis basats en la manca d’informació i comprensió. Aquestes creences s’han anat construint al llarg dels anys i sovint no es qüestionen perquè han passat a formar part de la consciència col·lectiva” (SOM, 2026, s.p.).

Els objectius d’aquesta activitat són els següents:

• Desmuntar mites de la salut mental.
• Debatre de manera grupal els resultats de l’activitat.
• Compartir opinions amb els companys i companyes. 

Aquesta activitat ha estat molt interessant dur-la a terme, ja que m’he pogut adonar dels prejudicis que continuen havent-hi i les creences equivocades que perduren en la societat. També ha estat interessant veure com els joves tenien opinions diverses sobre cada afirmació, i com tots aquests punts de vista eren escoltats. 

Aquesta activitat, en un principi, anava a finalitzar amb aquest debat, però posteriorment, es va concretar que seria millor oferir als infants les respostes a aquestes afirmacions basades en la recerca, podent així corroborar perquè eren certes o falses. D’aquesta manera, no només els ha aportat un espai de reflexió, sinó que d’aprenentatge. 

A continuació us adjunto algunes imatges dels joves realitzant l’activitat en petit grup: https://canva.link/bif75j7jxjt9lu7 

• L’avaluació de la intervenció o les activitats del projecte. Per exemple: grau de satisfacció, sensacions que s’han tingut, conseqüències dels acords adoptats, compliment dels compromisos i acords anteriors, dades i indicadors de referència per a avaluar el procés i els resultats, per a prendre decisions i si cal reorientar la nostra intervenció.

1. How did you feel doing the activity?

• Motivated.
• Interested in knowing more. 
• I felt a bit nervous in case I did it wrong.

2. What have you learned/ what did you like?

• That I don’t know that much about it. 
• I liked the research part.
• To have a discussion. I like to discuss with my friends about different topics.

3. Improvement proposals.

• Nice activity.
• It was a complete activity already.
• Good.

Referències bibliogràfiques:

SOM. (2026). L’estigma en la salut mental, un problema global. Sant Joan de Déu.

El debat, com bé diu el títol, tracta sobre com ha de ser una relació sana. Hi ha unes preguntes establertes per trencar el gel, però el debat no cal que es limiti només a contestar aquestes preguntes. Les preguntes en qüestió van ser les següents:

• Per tu, què és una relació sana?
• Quines són les principals característiques que ha de tenir?
• És normal tenir desacords en una relació?
• Com creieu que poden afectar les xarxes socials a les relacions?
• Quines accions o senyals us poden fer pensar que una relació no és sana?
• És el control i la gelosia un senyal d’estimar o d’amor?
• Creieu que es pot estimar a algú i a la vegada no tenir una relació sana?
• Quines accions o paraules no acceptaríeu mai en una relació?
• Creieu que una persona que no té relacions sanes, pot arribar a aprendre a com tenir-ne una?
• És fàcil per a vosaltres posar límits?

L’activitat havia de tenir un tancament en què es fes un mapa mental de les paraules més destacades que s’han extret del debat de les relacions sanes amb la pàgina web Mentimeter, però com el debat es va extendre tant, i les conclusions i les diverses opinions que s’estaven compartint eren molt interessants es va decidir continuar amb el debat en comptes de tallar-lo per fer aquesta activitat. Aquest mapa mental, igualment, es portarà en la següent sessió on es recordaran els aspectes clau que es van anomenar perquè, a tall de resum, els alumnes puguin tenir aquest mapa mental que resulta tan visual.

Els objectius d’aquesta activitat són els següents:

• Comprendre què és una relació sana.
• Reconèixer conductes positives i negatives.
• Expressar idees de manera assertiva i respectuosa.

El més destacable és el fet que cada alumne se sentia identificat o tenia més curiositat en saber que pensaven els seus companys i companyes amb cadascuna de les preguntes. És per això que, tot i que era un debat amb unes preguntes predeterminades, cada infant començava la conversa amb una pregunta diferent, sense seguir l’ordre establert, amb això he pogut observar quines són les temàtiques que més els interessen i en quines discrepen més o tenen opinions més contràries, de manera que pot servir com a camí a seguir per a futures sessions o pel curs vinent.

Un aspecte a destacar també, és que quan parlem de relacions sanes, el primer que ens ve al cap normalment són les relacions de parella. Això és el que els hi va passar als alumnes, i després d’haver contestat algunes preguntes entorn de les relacions amoroses, els vaig indicar que hi ha relacions de tota mena, d’amistat, familiars, etc. Va ser llavors quan van replantejar-se les preguntes i les respostes ja fetes des de tots els punts de vista que es poden abordar.

Vaig proposar el debat d’aquesta manera per, en un principi, no influir en les seves respostes, però posteriorment donar-los una visió més àmplia i completa sobre les relacions i la importància de cuidar-les totes, no només les de parella.

Aquesta activitat s’emmarca en el programa de Social and Emotional Learning (CASEL, com es va citar a Souza, 2026), en especial amb dues competències de les cinc que tracta el programa:

• “Social awareness: Having empathy and respect for others and the ability to take on different perspectives” (s.p.).
• “Relationship skills: Having the capacity to establish and maintain healthy, supportive relationships” (s.p).

A continuació us adjunto algunes imatges dels joves realitzant el debat en petit grup i d’algunes de les diapositives de la presentació: https://canva.link/0qk2p8uoknw7rdj.

Els infants han valorat l’activitat de manera molt positiva, ja que tracta temes amb els quals estan molt familiaritzats, però sobre els quals no han reflexionat ni treballat gaire. És per això que, en moltes de les situacions, els joves tenien mirades còmplices o tenien somriures tímids en reconèixer que algunes de les accions i actituds que duen a terme en les seves relacions amb altres persones no són sanes.

En aquest cas no hem fet el formulari Forms, ja que els joves han anat fent valoracions sobre l’activitat durant el transcurs d’aquesta. A més, també he pogut observar l’alt nivell d’interès i motivació en el debat, perquè, com he dit abans, se sentien identificats en les preguntes i sentien que tenien coses importants a dir i diferents punts de vista a debatre amb els seus companys i companyes.

Pel que fa a la meva tasca com a moderadora, no ha estat gens difícil, ja que els joves respectaven els torns de paraula i les opinions de la resta, fent que el debat sigui respectuós i fluït. A més, tots els estudiants han participat d’igual manera, la qual cosa ha fet que se sentissin totes les veus sense la pressió de sentir-se obligats, sinó que ho han fet per voluntat pròpia i, com he dit, per l’interès que els ha generat el tema tractat en qüestió.

Referències bibliogràfiques:

Souza, J. [Jessica]. (2026). What Is Social and Emotional Learning? Child Mind Institute. https://childmind.org/article/what-is-social-and-emotional-learning/

Una altra de les activitats és la de la tria dels adjectius que ens defineixen.

Aquesta activitat es divideix en dues parts. En la primera part es dona als joves un foli ple d’adjectius, entre els quals han d’escollir 5 amb quins s’identifiquin més, o que creguin que els descriuen amb més precisió. 

Després de fer aquesta elecció, en la segona part de l’activitat, entreguem a cada jove el mateix paper de nou. A continuació, escriuen el seu nom a la part superior del paper i, en aquest cas, són els companys i companyes del grup qui escullen i marquen 5 adjectius per a cadascuna de les persones. Un cop acabada la selecció dels adjectius, el paper torna a la persona a qui pertany. Aquesta activitat es basa en la teoria de Rogers (1959) i com les diferències que poden trobar els joves en els dos papers pot portar-los a reflexionar i a créixer en tots els àmbits.

D’aquesta manera, els joves podran comparar quina és la percepció que tenen sobre sí mateixos, i quina és la percepció que els seus companys i companyes tenen sobre ell i elles. Aquesta activitat va ser especialment interessant, ja que molts alumnes van dir que no podien descriure a alguns alumnes perquè no els coneixien tan profundament, però vam fer saber-los que també és positiu saber què pensa la gent sobre nosaltres encara que no ens coneguin tant, és a dir, les primeres impressions que projecten a la resta. 

Aquesta activitat, en un inici es va plantejar com una activitat simplement reflexiva, però posteriorment vam trobar que congeniava molt bé amb una de les accions més importants que han de fer els alumnes d’IB (International Baccalaureate) que és fer entrevistes i cartes de presentació amb les universitats arreu del món. La tria d’aquests adjectius els pot servir tant per descriure’s, com per anomenar els seus punts forts i dèbils a l’hora de presentar-se front a aquestes universitats.

Els objectius d’aquesta activitat són: 

• Fer introspecció de la percepció que tenen els joves de sí mateixos.
• Comparar la percepció personal amb la de la resta de companys i companyes.
• Reflexionar sobre les diferències i el perquè d’aquestes.

Algunes de les retroaccions o valoracions de l’activitat, és a dir, pel folio, s’han escollit aquelles que m’han semblat més significatives, han estat les següents (aquestes valoracions són en anglès perquè estic realitzant les pràctiques en una escola internacional):

1. How did you feel doing the activity?

• I felt good, it’s nice to think about good things in people. 
• Very awesome and feel very enjoyful.
• I like the concept of this activity. 
• Good. It’s really interesting to see how others perceive you. 

2. What have you learned/ what did you like?

• This was a really good activity to see ourselves from our friends’ eyes. 
• I have learned that people see me in a different way that I do, which is very nice. They see different qualities in me. 
• I learned how to describe other people through a simple way, knowing each other better. 
• It’s a good reminder for us to not get caught up in our own perception of ourselves. I really like it. 

3. Improvement proposals.

• There is no need for improvement. 
• No colourful markers, because you can’t really put things you actually think to not be mean. 
• Don’t have any. 

Els comentaris han estat extrets directament del formulari Microsoft que es va preparar per extreure les dades que enllaço a continuació: Adjectives activity evaluation – Emplena el formulari 

Les respostes són anònimes i així es fa saber als estudiants perquè puguin expressar-se amb llibertat sense sentir-se cohibits en saber les que les respostes són enregistrades amb el nom de cadascú. 

Adjunto també imatges del dia que s’ha dut a terme l’activitat: https://canva.link/4dp9d686atc1pru 

Rogers, C. R. [Carl Ransom]. (1959). A Theory of Therapy, Personality, and Interpersonal Relationships: As Developed in the Client-centered Framework. McGraw-Hill.

A continuació, presentaré una activitat que s’ha dut a terme i que és una de les que més ha agradat i ha funcionat d’acord amb els objectius proposats pel projecte. L’activitat és un joc anomenat Emötiö. Aquest joc compta amb 40 cartes, cadascuna amb una emoció diferent. També, amb un dau que respon als diferents reptes que s’han de dur a terme en relació amb les emocions.

El que em sembla més interessant d’aquest joc és que es pot jugar a partir dels quatre anys. Això vol dir que, quan els infants són petits, es pot jugar al joc amb menys cartes, és a dir, amb les emocions bàsiques que puguin reconèixer i, a poc a poc, anar introduint noves emocions, per tal d’aconseguir una educació i un reconeixement emocional més complet. Aquest joc, tot i que en un primer moment es pot pensar que ha estat dissenyat per a infants, també funciona molt bé en joves i adults.

És per això que, a causa de la falta d’educació emocional al llarg de l’etapa educativa dels joves del centre, he decidit portar aquest joc com a activitat per tal de trencar el gel amb els petits grups jugant i compartint experiències entre els companys i companyes, així com, posant nom a emocions que potser no identificaven abans: “Expressar les emocions adequadament és essencial per a la salut mental i el benestar. És una eina de gestió de l’estrès, una habilitat d’afrontament i una base per a relacions saludables i autoconsciència” (Reiser-Danner, 2025, s.p.).

Els objectius d’aquesta activitat són els següents:

• Reconèixer les diferents emocions que trobem a les targetes
• Treballar l’expressió de les emocions i de diferents experiències viscudes amb els companys i companyes.
• Guanyar confiança amb els companys a l’hora de comunicar-se.

Els joves han valorat aquesta activitat com:

1. How did you feel doing the activity?

• It was fun.
• I have enjoyed so much.
• At the beginning I was nervous but then I had a good time.

2. What have you learned/ what did you like?

• That it’s ok to express emotions without fear.
• That some situations happen to many people or everyone.
• I felt understood in many emotions, and empathetic with other’s stories.
• I liked the fact that it was a game.

3. Improvement proposals.

• To have more background about the activity. More explanations about every emotion.
• I have none.
• Not just one session. I would like to play it more times.

A continuació, deixo referenciat un vídeo (Atomo Games, 2024) en què s’explica de manera més detallada el funcionament del joc per si a algú li ha interessat! També adjunto algunes imatges dels infants jugant al joc: https://canva.link/pakvrv3858rw0mt.

Referències bibliogràfiques:

Atomo Games. (2024, 16 de gener). Emotio. ¿Cómo se juega? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=q1fbHPatch0

Reiser-Danner, L. A. [Loretta A.]. (2025). Expressió emocional. EBSCO. https://www.ebsco.com/research-starters/health-and-medicine/emotional-expression

Seguidament, voldria parlar, no només d’una activitat, sinó d’un tipus d’activitats que són les d’introspecció i reflexió. 

Durant el projecte s’han realitzat activitats d’introspecció, ja que és molt important conèixer-se a un mateix, especialment durant l’etapa de l’adolescència quan hi ha tants canvis, dubtes i aspectes de nosaltres mateixos que no entenem o, moltes vegades no acceptem: “L’autoconeixement permet concentrar-nos en els aspectes que ens agraden de nosaltres mateixos i facilita l’acceptació dels aspectes que no ens agraden, que és el primer pas per començar a canviar-los i seguir avançant per aconseguir els nostres objectius” (Reales, 2023, s.p.).

Una de les activitats és una diana d’autoconeixement, en què els joves valoraran a la diana, en una escala de l’1 al 4, sent 1 el valor més baix i 4 el més alt, quin és el seu nivell de satisfacció en els diferents ítems que es proposen: família, amics, un mateix, estudis. 

Els objectius d’aquesta activitat són:

• Identificar fortaleses i debilitats de 4 pilars personals fonamentals de manera visual.
• Reflexionar com millorar aquesta situació mitjançant la redacció.
• Marcar objectius i accions de millora.

Després de valorar aquests ítems van reflexionar sobre com mantenir aquells amb els quals estan molt satisfets, i quines accions poden dur a terme per millorar aquells amb què no ho estan tant. 

Això els serveix per reflexionar sobre aspectes essencials de la seva vida, identificant fortaleses i punts de millora, per aconseguir una versió de si mateixos amb què se sentin més satisfets.

Algunes de les retroaccions i valoracions que s’han rebut per part dels joves, és a dir, pel folio, s’han escollit aquelles que m’han semblat més significatives, han estat les següents (aquestes valoracions són en anglès perquè estic realitzant les pràctiques en una escola internacional):

1. How did you feel doing the activity?

• I felt reflexive. Thinking about life deeply is nice though. 
• Self aware. 
• I help me to reflect on myself.

1. What have you learned/ what did you like?

• I realized that I have to change the way I am doing some things. 
• Yeah the activity was nice I mıght try the parts that I’m not happy about or can improve. 
• I learnt that I know what I need to do but I just am not doing it. 
• I learned how to improve myself. 

1. Improvement proposals.

• It’s pretty good. Not so much improvement.
• It was so good 👍. 
• Bit more time needed for it I think. 

Els comentaris han estat extrets directament del formulari Microsoft que es va preparar per extreure les dades que enllaço a continuació: Dartboard activity evaluation – Emplena el formulari. 

Les respostes són anònimes i així es fa saber als estudiants perquè puguin expressar-se amb llibertat sense sentir-se cohibits en saber les que les respostes són enregistrades amb el nom de cadascú. 

Adjunto també imatges del dia que s’ha dut a terme l’activitat. He adjuntat un enllaç, ja que he tingut problemes per pujar les imatges, perdoneu. 

https://canva.link/owm4shogt9nv6pu

Referències bibliogràfiques:

Reales, L. [Laia]. (2023). L’autoconeixement. Baobab Centre de Psicologia. https://www.laiareales.cat/lautoconeixement/ 

Bon dia, un cop més!

Com ja he avançat en una de les entrades anteriors, a continuació recomanaré un llibre que penso que és una lectura essencial per qualsevol professional relacionat amb l’educació o per qualsevol persona interessada amb la temàtica, ja que presenten diferents autors que han estudiat les emocions i models, la importància de desenvolupar competències i habilitats emocionals, com la consciència i la regulació, així com per aconseguir un benestar global: “las emociones pueden tener una función importante en diversos aspectos del desarrollo personal” (Bisquerra, 2009, p. 71).

Així com, fa referència a la importancia d’aquestes emocions, no només per la vida personal de cada individu, sinó també en l’àmbit acadèmic, ja que comptar amb intel·ligència emocional o no pot afectar a: “Pueden afectar a la percepción, a la atención, a la memoria, al razonamiento, a la creatividad y a otras facultades” (p. 71).

També, hi trobem un capítol on es relaciona l’emoció i altres aspectes com pot ser la motivació, el conflicte, la violència, les noves tecnologies, etc. És important entendre com afecta en diferents situacions per poder fer-hi front cadascú personalment, com formant part dels professionals de l’educació.

Referències bibliogràfiques:

Bisquerra Alzina, R. [Rafael]. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Editorial Sintesis.

Bon dia a tothom!

A continuació presento la rúbrica d’observació que s’utilitzarà per avaluar i dur a terme un seguiment de diferents activitats en què es volen assolir els objectius següents:

• Reconèixer emocions pròpies i de l’entorn 
• Construir relacions més sanes
• Ser capaços de compartir i expressar allò que estan sentint 
• Millorar l’escolta activa i la comunicació assertiva.

Amb aquesta rúbrica es vol aconseguir avaluar aquelles habilitats que es vol que desenvolupin els infants per tal de valorar si les activitats i les dinàmiques de grup que s’estableixen beneficien l’establiment o assoliment d’aquestes.

En les pròximes dues entrades vull recomanar dos llibres, un que ha sigut essencial pel desenvolupament del marc teòric del projecte i un altre perquè és un llibre molt útil i interessant en molts aspectes i que crec que us pot agradar o fer reflexionar i aprendre. 

En aquesta entrada parlaré d’aquest segon llibre (Toro, 2005) titulat “Educar con co-razón”. Crec que és important que tothom que es dediqui al món de l’educació i la pedagogia llegeixi aquest llibre, ja que et fa reflexionar i plantejar-te aspectes que potser abans no ho havies fet, i dona resposta a situacions reals que passen a l’aula i se’ls hi dona una explicació basada en l’evidència. 

Aquest llibre posa el focus en la importància de les emocions en el procés d’ensenyament aprenentatge i com aquestes afecten en les accions que duem a terme, així com en què els nens i nenes recorden de les sessions, de la motivació, els límits, i l’autoritat i el respecte vers als mestres.

“No sólo es lo que hacemos sino cómo lo hacemos, cómo lo vivimos, como lo emocionamos (es decir cómo lo sentimos y ponemos en movimiento) lo que la escuela ha de cuidar” (Toro, 2005, p. 23). 

També es parla de la importància del cos, del seu llenguatge, per aprendre a relaxar-lo i tot el que arriba a mostrar, sense moltes vegades ser conscients. És per això que crec que és una lectura que et fa entendre aspectes que es donen sense voler i que, un cop apresos, es poden aplicar de manera conscient amb diverses finalitats. Un altre capítol que em sembla essencial és el d’educació emocional, en què es parla de la importància de reconèixer les emocions pròpies (l’autoconsciència) i les dels altres, així com validar-les, expressar-les i com millorar aquests vincles i les conseqüències positives que pot tenir. 

A més, com he dit, tracta les diferents maneres d’abordar un conflicte, dinàmiques per la gestió d’aquests, la importància d’establir límits i l’autoritat pedagògica dels mestres, cosa que en poques ocasions he llegit sobre aquest tema. 

És per tot això, i molts altres aspectes que us animo a descobrir amb la lectura d’aquest llibre, que recomano donar-li una ullada a aquesta publicació.

Referències bibliogràfiques: 

Toro, J. M. [José María]. (2005). Educar con “co-razón”. DESCLÉE.

L’activitat, que es durà a terme la setmana que ve (05/05), tracta sobre els dispositius electrònics. La decisió de fer una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics és a causa de l’addicció que molts joves tenen vers a les tecnologies, així com, la falta de consciència d’això, cosa que prioritza encara més el fet de dur a terme una activitat que tracti sobre els dispositius electrònics. 

En el qüestionari que es va realitzar a l’inici del projecte, per tal d’observar les necessitats i el punt de partida en què ens trobem, es van realitzar preguntes sobre els dispositius electrònics, i aquestes van ser les respostes, sent el blau més intens “mai”, el blau més fluix “quasi mai”, el gris “de vegades”, el taronja clar “sovint” i el taronja més intens “sempre”. Com no em deixa afegir la imatge, us adjunto un enllaç on es poden visualitzar les respostes concretes de les quals parlo: https://shorturl.at/cS38o 

Aquestes respostes, com he avançat, mostren la falta de consciència que els joves tenen sobre l’impacte de l’ús, o l’ús en grans períodes de temps, en el seu benestar emocional i de salut. Demanarem als joves que facin una pluja d’idees, una llista, de pros i contres dels dispositius digitals, perquè, és clar, no tot és negatiu el que ens aporten. Com aquesta activitat es fa en petits grups, el que faré serà recollir tota la informació i fer una infografia amb els resultats dels pros i contres de tots els grups. D’aquesta manera, es podrà fer un document comú tenint en compte tot el que han parlat els grups i, així, en la següent sessió els joves podran llegir-ho per tal d’ampliar aquells pros i contres en què no havien pensat i són importants.

Posteriorment, es presentarà als joves un seguit d’accions que poden dur a terme per tal de reduir l’ús o fer-ne un de més responsables. Alguns exemples d’accions són:

• Deixar d’utilitzar (o posar fora de l’habitació) els aparells electrònics una hora abans d’anar a dormir.
• Situar les xarxes socials, o aquelles aplicacions que els distreuen més en l’última pàgina de la pantalla principal, per evitar entrar-hi de manera compulsiva o inconscient.
• Establir un màxim de temps d’ús de les aplicacions.
• Configurar el dispositiu en blanc i negre per no sobreestimular-se amb els colors. 
• Establir un horari en què la pantalla canviï la llum blava per llum més càlida al vespre o nit.
• …

De totes les accions proposades, en triaran dues, que hauran de mantenir durant tota la setmana. En la següent sessió, també, exposaran als seus companys i companyes quines accions van triar, si les han pogut complir i com els ha fet sentir. En aquesta sessió podran decidir si segueixen amb les mateixes accions o, si per contra, en volen triar unes altres per tal d’aconseguir trobar allò que els funciona millor a ells i elles.

El que es vol aconseguir amb aquesta sessió és procurar que els joves s’adonin de què és positiu i què no ho és per tal de poder-ne fer ús de manera més sana.

Bones!

En aquesta entrada al Folio, m’agradaria presentar, de manera resumida, la implementació del projecte de benestar emocional a l’International School Altdorf. La implementació d’aquest projecte és de tres mesos, és a dir, durant tot el temps que es realitza el pràcticum, és per això que, us presentaré alguns dels materials, però no les implementacions perquè es duran a terme durant les pròximes setmanes. Tot i això, un cop es realitzin aniré actualitzant les entrades!

Aquesta implementació compta amb un qüestionari inicial i final per conèixer el punt de partida dels joves i la situació un cop duta la intervenció a terme. A més, es disposa d’una rúbrica d’observació per respondre durant el transcurs o la finalització de les activitats, així com, els joves i mestres respondran un qüestionari molt bàsic per valorar les activitats que fan setmanalment per tal de compartir propostes de millora, sensacions, etc.

Les següents activitats són totes de desenvolupament de la intervenció i es realitzen en petits grups estables per assegurar el clima de confiança i seguretat. Amb aquestes activitats es vol desenvolupar la reflexió i introspecció dels joves, l’afavoriment d’habilitats com l’escola activa, assertivitat, comunicació, i identificació i expressió dels sentiments.

En les següents entrades presentaré algunes de les activitats que es duran a terme i els resultats d’aquelles que s’hagin fet.

Gràcies!

Miren Luis Vidal